Prometazina
La prometazina és un fàrmac de tipus antihistamínic i antiemètic[1] de primera generació que actua com antagonista del receptor H1 de la histamina.
 | |
| Malaltia objecte | vòmit, cinetosi, complicacions postoperatòries i dolor  |
|---|---|
| Dades clíniques | |
| Risc per l'embaràs | categoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA |
| Grup farmacològic | fenotiazina i medicament |
| Codi ATC | R06AD02 i D04AA10 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C17H20N2S |
| Massa molecular | 284,13472 Da |
| Identificadors | |
| Número CAS | 60-87-7 |
| PubChem (SID) | 4927 |
| IUPHAR/BPS | 7282 |
| DrugBank | 01069 |
| ChemSpider | 4758 |
| UNII | FF28EJQ494 |
| KEGG | C07404 i D00494 |
| ChEBI | 8461 |
| ChEMBL | CHEMBL643 |
| AEPQ | 100.000.445 |
Ús indicat modifica
El medicament està indicat com a antial·lèrgic tant per via oral com l'ús tòpic en forma de crema. També pot tenir forts efectes sedants i, en alguns països, es prescriu per a l'insomni quan les benzodiazepines estan contraindicades.[2] Igual que amb la difenhidramina, la prometazina disminueix la latència del somni però no n'augmenta el temps total. Tots dos compostos són especialment útils per a pacients que no poden dormir bé a causa de reaccions al·lèrgiques agudes o la frisança que pot causar.[3]
Història modifica
Els científics de Rhône-Poulenc a França van descobrir que la prometazina tenia propietats sedants més pronunciades que altres antihistamínics. El 1949, Henri Laborit, un anestesiòleg i cirurgià de l'armada francesa, que havia investigat diversos antihistamínics sintètics com a forma de "potenciar" els anestèsics per reduir la morbimortalitat pel xoc induït quirúrgicament, va provar la prometazina i va observar que l'administració d'un "còctel lític" (un narcòtic, sedant i hipnòtic) per induir una "hibernació artificial" va tenir èxit al disminuir l'ansietat del pacient i va incitar els científics de Rhône-Poulenc a buscar derivats de fenotiazina amb efectes similars.[3]
Usos fora de la indicació modifica
És l'ingredient principal, juntament amb la codeína, del Purple drank (un terme de l'argot per a una droga recreativa popular en la comunitat hip-hop del sud dels Estats Units), que forma part d'un xarop per a la tos.[4]
S'estudia la possibilitat d'utilitzar la prometazina en persones que pateixen cinetosi; no obstant això els resultats de diversos estudis difereixen entre si.[5]
Ús en l'embaràs i la lactància modifica
- Embaràs
La prometazina de vegades s'usa como a un antiemètic en l'embaràs i com a complement dels analgèsics narcòtics durant el treball de part. Hi ha hagut casos de dany embrió-fetal, però no hi va haver estudis que ho confirmessin. En general, l'ús de la droga en l'embaràs sembla de baix risc per a l'embrió-fetus. És de categoria C.[6]
- Lactància
Els mètodes de laboratori disponibles per a la detecció precisa de la prometazina en la llet de les mares humanes no són clínicament útils a causa del ràpid metabolisme de les fenotiazines. A causa del baix pes molecular (aproximadament 284), s'ha d'esperar l'excreció en la llet materna. Es desconeixen els possibles efectes d'aquesta exposició en un lactant.[6]
Referències modifica
- ↑ ; Mick, Diane J.; Lauffer, Vickie; Prostka, Eloise; Nowak, Daniel «A Comparison of Two Differing Doses of Promethazine for the Treatment of Postoperative Nausea and Vomiting». Journal of PeriAnesthesia Nursing, 30, 1, Febrero 2015, pàg. 5–13. DOI: 10.1016/j.jopan.2014.01.009.
- ↑ Zhao, H; Sampson, SJ; Beck, AL; Gillies, D; Clay, FJ «Benzodiazepines for psychosis-induced aggression or agitation.». The Cochrane database of systematic reviews, 12, Diciembre 2017. Arxivat de l'original el 2018-06-12. DOI: 10.1002/14651858.CD003079.pub4 [Consulta: 12 juny 2018].
- ↑ 3,0 3,1 ; Nemeroff Textbook of psychopharmacology. 2a edició. Washington, DC [u.a.]: American Psychiatric Press, 1998. ISBN 0880488174.
- ↑ Encyclopedia of Psychopharmacology (PDF) (en anglès). Online-Ausg.. Berlin, Heidelberg: Springer-Verlag Berlin Heidelberg, 2010, p. 1074. ISBN 978-3-540-68706-1.
- ↑ Karmali, Ana; Priesol, Adrian J.; Clark, Torin K.; Sherwood, David P.; Oman, Charles M. «The Impact of Oral Promethazine on Human Whole-Body Motion Perceptual Thresholds». Journal of the Association for Research in Otolaryngology, 18, 4, Abril 2017, pàg. 581–590. DOI: 10.1007/s10162-017-0622-z.
- ↑ 6,0 6,1 ; Yaffe; Freeman Drugs in pregnancy and lactation: a reference guide to fetal and neonatal risk. 10a, 2015, p. 3252-3254. ISBN 978-1-4511-9082-3.