Propà
compost químic
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El propà en condicions normals és un gas inodor i incolor. És un hidrocarbur alifàtic de fórmula química C3H8:
| Substància | alcà, compost químic i objecte inflamable |
|---|---|
| Massa molecular | 44,063 uma |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₃H₈ |
 | |
| SMILES canònic |
Model 2D CCC |
| InChI | Model 3D |
| Propietats | |
| Velocitat del so | 1.158 m/s (-42,1 °C, líquid) |
| Solubilitat | 0,01 g/100 g dissolvent (aigua, 68 °F) |
| Punt de fusió | −187,8 °C |
| Punt d'ebullició |
−42 °C (a 760 Torr) −42,1 °C (a 1 atm) |
| Entropia molar estàndard | 269,9 J/mol·K |
| Entalpia estàndard de formació | -104.680 J/mol |
| Pressió de vapor | 8,4 atm (a 70 °F) |
| Perills | |
| Límit inferior d'explosivitat | 2,1 % |
| Límit superior d'explosivitat | 9,5 % |
| Límit d'exposició promig ponderat en el temps | 1.800 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) |
| IDLH | 3.780 mg/m³ |
 | |
- CH3 - CH2 - CH3
El propà se sol obtenir a partir del gas natural o dels gasos dels processos de "cracking" produïts en les instal·lacions petroquímiques.
El principal ús del propà és l'aprofitament energètic com a combustible. A causa del menor punt d'ebullició que el butà i el major valor energètic per gram, a vegades es barreja amb aquest, o s'utilitza propà en comptes de butà. En la indústria química és un dels productes de partida en la síntesi del propè, també s'utilitza com a gas refrigerant (R-290) o com a gas propulsor en aerosols.
Enllaços externsModifica
- fitxa de perillositat del propà (castellà)
