Propel·lent

Propel·lent, o propulsant, és qualsevol gas, líquid o sòlid l'expansió del qual es pot utilitzar per impartir moviment a una altra substància o objecte.

Action photo of nasal spray on a black background.jpg

GasosModifica

Als dispensadors d’aerosols s’utilitzen gasos comprimits com l’òxid de dinitrogen  , el diòxid de carboni   i molts hidrocarburs halogenats com a propel·lents. El propel·lent pot romandre en forma gasosa (òxid de dinitrogen o diòxid de carboni), o bé es pot liquar a pressió. Els productes alimentaris, com la nata artificial, són impulsats per òxid de dinitrogen o diòxid de carboni; els productes no alimentaris, com ara cosmètics, insecticides, pintures i productes farmacèutics, abans es dispensaven amb l’ajut d’hidrocarburs fluorats, però a causa dels seus efectes destructius de la capa d'ozó de la Terra, han estat prohibits a molts països, excepte per a usos essencials com ara alguns medicaments, pesticides, lubricants i productes de neteja d'equips elèctrics o electrònics.[1] Aquests s'han substituït per hidrocarburs no completament halogenats, que no afecten la capa d'ozó.

Els gasos més importants emprats com a propel·lents actualment són:

 
Llançament del coet Ariane 5. Els dos coets dels costats duen propel·lent sòlid format per un 68 % de perclorat d'amoni, un 18 % d'alumini i un 14 % de polibutadiè

LíquidsModifica

Els propel·lents sòlids i líquids són substàncies que experimenten una combustió ràpida i produeixen productes gasosos. Són anomenats propergols.[3] Hi ha diversos propel·lents de coets líquids: monopropel·lents, com el nitrometà  , que contenen tant oxidant com combustible i s’encenen per alguns mitjans externs; bipropel·lents, que consisteixen en un oxidant com l’oxigen líquid i un combustible com l’hidrogen líquid, que s’injecten en una cambra de combustió des de recipients separats; i multipropel·lents, composts per diversos oxidants i combustibles.[1]

SòlidsModifica

La pólvora negra es va utilitzar com a propulsor en armes i coets fins al segle XX, quan va entrar en ús la pólvora de base doble (40 % de nitroglicerina, 60 % de nitrocel·lulosa). Altres propel·lents sòlids moderns són el perclorat fos (que utilitza perclorat d'amoni com a oxidant i diversos olis o cautxús com a combustible) i els propel·lents compostos (que utilitzen un aglutinant de plàstic amb picrat d’amoni, nitrat de potassi   o nitrat de sodi  ).[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Britannica, The Editors of Encyclopaedia «Propellant». Encyclopedia Britannica, 18-03-2019 [Consulta: 1r febrer 2021].
  2. «Propellants» (en anglès). [Consulta: 3 febrer 2021].
  3. «propulsant | enciclopèdia.cat». Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 1r febrer 2021].