Proserpinus proserpina

espècie d'insecte

El borinot de la matajaia (Proserpinus proserpina) és un heteròcer glossat de la família Sphingidae.

Infotaula d'ésser viuProserpinus proserpina
Proserpinus proserpina, Livorno.JPG
Dades
HosteBella de nit, salicària i Epilobi
Estat de conservació
Dades insuficients
UICN18366
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaSphingidae
TribuMacroglossini
GènereProserpinus
EspècieProserpinus proserpina
(Pallas, 1772)
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Sphynx proserpina Pallas, 1772
  • Sphinx schieffermilleri Fuessly, 1779
  • Sphinx oenotherae Denis & Schiffermüller, 1775
  • Sphinx francofurtana Fabricius, 1781
  • Proserpinus aenotheroides Butler, 1876
  • Proserpinus proserpina attenuata Schultz, 1904
  • Proserpinus proserpina brunnea Geest, 1903
  • Proserpinus proserpina grisea Rebel, 1910
  • Proserpinus proserpina infumata Closs, 1911
  • Proserpinus proserpina schmidti Schmidt, 1914
  • Pterogon proserpina gigas Oberthür, 1922
  • Pterogon proserpina japetus Grum-Grshimailo, 1890
  • Pterogon proserpina maxima Grum-Grshimailo, 1887
Distribució
Proserpinus proserpina habitat map.png
Modifica les dades a Wikidata

DistribucióModifica

A Europa es pot trobar a la península Ibèrica, França, Luxemburg, Europa Central, Suïssa, Itàlia, Sicília, països de l'antiga Iugoslàvia, Albània, Bulgària i Romania. Les poblacions s'estenen de l'est d'Europa fins al Turquestan. També n'hi ha al Marroc amb la subespècie P. p. gigas. Als Països Catalans és una espècie molt rara i local; absent a les Balears.[1]

DescripcióModifica

ImagoModifica

Cos robust, envergadura alar dentre 36 i 60 mm.[2] Destaca el seu color verd oliva, clar a l'abdomen, amb una franja horitzontal més fosca a les ales posteriors i una forma triangular clara al tòrax. La forma de les ales, a diferència de Macroglossum stellatarum, és irregular, imitant les fulles. Ales posteriors vistoses, de color taronja, amb una gran franja marginal negra. No presenta cap concentració de pilositat a l'extrem de l'abdomen. Cap també verd oliva, amb antenes negres d'extrem blanc.

ErugaModifica

Pot arribar fins als 70 mm.[2] A diferència de la majoria de membres de la família, no presenta una cua al final de l'abdomen. En comptes d'aquesta, té una protuberància amb un ocel d'anells negre i groc. Presenta dues formes, l'una marró i l'altra verda, seguint els mateixos patrons. Generalment el dors és més fosc i els laterals clars, amb taques obliqües poc pronunciades. Cap verd o marró clars.

HàbitatModifica

Prefereix regions muntanyoses, clars de bosc, prats limítrofs, pendents assollejades, fins a 1500m als Alps i 2000m a la península Ibèrica. L'eruga s'alimenta d'Epilobium hirsutum, Epilobium angustifolium, Epilobium palustre, Epilobium dodonaei, Epilobium montanum, Oenothera biennis o Lythrum salicaria.

Període de vol i hibernacióModifica

Normalment una generació a l'any amb adults entre finals de maig i principis de juny, amb variacions locals.[2] Als llocs més càlids es produeix una segona generació, que vola durant l'agost. Hiverna com a pupa en una cavitat subterrània.

CostumsModifica

Hàbits nocturns, tot i que de vegades es pot observar de dia.

ReferènciesModifica

  1. «Proserpinus proserpina» (en anglès). [Consulta: 12 gener 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Proserpinus proserpina» (en anglès). Sphingidae of Western Palaearctic. A.R. Pittaway. [Consulta: 6 gener 2013].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica