Prosper Mérimée

Prosper Mérimée (París, 28 de setembre de 1803 - Canes, 23 de setembre de 1870), autor, historiador i arqueòleg francès. En la seva novel·la Carmen està basada la famosa òpera Carmen.

Infotaula de personaProsper Mérimée
Prosper Mérimée (1803-1870).jpg
Prosper Mérimée
Biografia
Naixement28 setembre 1803 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort23 setembre 1870 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Canes (França) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcementiri de Grand Jas Modifica el valor a Wikidata
Senador del Segon Imperi
Seient 25 de l'Académie française
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
FormacióLycée Henri-IV Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAntropòleg, arqueòleg, historiador, traductor, polític, escriptor, novel·lista, pintor, dramaturg i Inspector general of the Historical Monuments (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Artescriptor, historiador i arqueòleg
Influències
Nom de plomaL' Auteur du Théâtre de Clara Gazul
Joseph Lestrange
Clara Gazul
Hyacinthe Maglanovich Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParellaGeorge Sand Modifica el valor a Wikidata
ParesJean François Léonor Mérimée Modifica el valor a WikidataAnne Louise Moreau (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Signature of Prosper Mérimée.jpg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0617737 Allocine: 37808 Allmovie: p217997 IBDB: 8197
Musicbrainz: 80768228-738d-4b8a-a3a1-4bccbfa38af2 Discogs: 1438600 IMSLP: Category:Mérimée,_Prosper Find a Grave: 6758 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Va estudiar Dret i diverses llengües: grec, àrab, anglès i rus. Va ser un dels primers traductors de nombrosos llibres de llengua russa al francès. A Mérimée li agradava el misticisme, la història i l'ocult. Va estar influenciat per les històries de ficció popularitzades per Sir Walter Scott i per la crueltat i drames psicològics d'Aleksandr Puixkin.

Sovint les històries que narra estan plenes de misteri i tenen lloc fora de França. Espanya i Rússia són les seves fonts d'inspiració freqüents. Va viatjar en nombroses ocasions a Espanya, de la qual va deixar testimoniatge escrit en articles de costums i cartes i on va fer amics i va tenir amants.

El 1830 es va entrevistar a Espanya amb la comtessa Eugenia de Montijo amb la qual va entaular una gran amistat. Quan la filla d'aquesta es va convertir el 1853 en l'emperadriu Eugenia de França al casar-se amb Napoleó III, va arribar a ser nomenat senador.

El 1834 va succeir a Ludovic Vitet com inspector general de monuments històrics. Va conservar aquest càrrec fins a 1860, i per al seu exercici va viatjar molt per França i l'estranger. El 1844 va ser nomenat membre de l'Acadèmia francesa amb la butaca número 25.

ObraModifica

  • Cromwell (1822).
  • Le Théâtre de Clara Gazul (1825)
  • La Guzla (1827)
  • La Jacquerie (1828)
  • Chronique du règne de Charles IX (1829)
  • Mateo Falcone (1829)[1]
  • El vas Etrusc[1]
  • Mosaïque (1833)
  • Les Âmes du purgatoire (1834)
  • Notes de voyages (1835-40).
  • La Vénus d'Ille (1837)
  • Colomba (1840)
  • Carmen (1845) Traducció al català per Melcior Font i Rossend Llates.[1]
  • Lokis (1869)
  • Le chambre bleue (1872)
  • Lettres à une inconnue (1874)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Mérimée, Pròsper. Carmen i altres novel·les (en català). Barcelona: Llibreria Catalonia, 1929, p. 167.