Prosper Mérimée

(S'ha redirigit des de: Prosper Merimée)

Prosper Mérimée (París, 28 de setembre de 1803 - Canes, 23 de setembre de 1870), autor, historiador i arqueòleg francès. En la seva novel·la Carmen està basada la famosa òpera Carmen.

Infotaula de personaProsper Mérimée
Prosper Mérimée (1803-1870).jpg
Prosper Mérimée
Biografia
Naixement28 de setembre de 1803
París
Mort23 de setembre de 1870(1870-09-23) (als 66 anys)
Canes
Lloc d'enterramentcementiri de Grand Jas modifica
Senador del Segon Imperi
Cadira 25 de l'Académie française
modifica
Dades personals
NacionalitatFrança
FormacióLycée Henri-IV modifica
Activitat
OcupacióAntropòleg, arqueòleg, historiador, traductor, polític, escriptor, novel·lista, pintor, dramaturg i Inspector general of the Historical Monuments (en) Tradueix modifica
Artescriptor, historiador i arqueòleg
Influències
Obra
Obres destacables
Família
ParellaGeorge Sand modifica
ParesJean François Léonor Mérimée modificaAnne Louise Moreau (en) Tradueix modifica
Premis
Signatura
Signature of Prosper Mérimée.jpg modifica

IMDB: nm0617737 Allocine: 37808 Allmovie: p217997 IBDB: 8197
Musicbrainz: 80768228-738d-4b8a-a3a1-4bccbfa38af2 Discogs: 1438600 IMSLP: Category:Mérimée,_Prosper Find a Grave: 6758 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Va estudiar Dret i diverses llengües: grec, àrab, anglès i rus. Va ser un dels primers traductors de nombrosos llibres de llengua russa al francès. A Mérimée li agradava el misticisme, la història i l'ocult. Va estar influenciat per les històries de ficció popularitzades per Sir Walter Scott i per la crueltat i drames psicològics d'Aleksandr Puixkin.

Sovint les històries que narra estan plenes de misteri i tenen lloc fora de França. Espanya i Rússia són les seves fonts d'inspiració freqüents. Va viatjar en nombroses ocasions a Espanya, de la qual va deixar testimoniatge escrit en articles de costums i cartes i on va fer amics i va tenir amants.

El 1830 es va entrevistar a Espanya amb la comtessa Eugenia de Montijo amb la qual va entaular una gran amistat. Quan la filla d'aquesta es va convertir el 1853 en l'emperadriu Eugenia de França al casar-se amb Napoleó III, va arribar a ser nomenat senador.

El 1834 va succeir a Ludovic Vitet com inspector general de monuments històrics. Va conservar aquest càrrec fins a 1860, i per al seu exercici va viatjar molt per França i l'estranger. El 1844 va ser nomenat membre de l'Acadèmia francesa amb la butaca número 25.

ObraModifica

  • Cromwell (1822).
  • Le Théâtre de Clara Gazul (1825)
  • La Guzla (1827)
  • La Jacquerie (1828)
  • Chronique du règne de Charles IX (1829)
  • Mateo Falcone (1829)[1]
  • El vas Etrusc[1]
  • Mosaïque (1833)
  • Les Âmes du purgatoire (1834)
  • Notes de voyages (1835-40).
  • La Vénus d'Ille (1837)
  • Colomba (1840)
  • Carmen (1845) Traducció al català per Melcior Font i Rossend Llates.[1]
  • Lokis (1869)
  • Le chambre bleue (1872)
  • Lettres à une inconnue (1874)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Mérimée, Pròsper. Carmen i altres novel·les (en català). Barcelona: Llibreria Catalonia, 1929, p. 167.