Els protacantopterigis (Protacanthopterygii) són un superordre de peixos de la classe dels actinopterigis, que viuen tant en hàbitats marins com d'aigüa dolça. Aquest superordre inclou peixos tant populars com el salmó, la truita de riu o el lluç de riu. Semblen haver evolucionat durant Cretaci o potser a finals dels Juràssic, originant-se fa aproximadament 150 milions d'anys enrere.[1]

Infotaula d'ésser viuProtacantopterigis
Protacanthopterygii Modifica el valor a Wikidata

Lluç de riu (Esox lucius)
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
SuperordreProtacanthopterygii Modifica el valor a Wikidata
Ordres

Descripció modifica

Els protacantopterigis formen una serie de teleostis relativament evolucionats. Els trets anatòmics i d'altres tipus que normalment són presents en les espècies d'aquest superordre són: tenir més de 24 vèrtebres, tenir cartílags epicentrals, un os supraorbitari, un mesocoracoïd, una aleta adiposa i unes dents glossohials (sovint prominents). No obstant això, els sol mancar una mandíbula superior protusible, una placa gular i una forquilla proximal dels ossos intermusculars. La majoria dels membres d'aquest tàxon són més aviat depredadors especialitzats de mida mitjana que grans depredadors d'animals més petits.[1]

Com a grup, solen preferir aigües temperades i són molt més diversos a l'hemisferi nord que a l'hemisteri sud. Algunes espècies són anàdromes i força eurihalines. Per tant, probablement es van originar en aigües a prop de la costa o salobres de l'hemisferi nord; en teoria el protacantopterigis originals podrien haver estat migradors catàdroms d'aigua dolça, però tenint en compte que molt probablement els otocèfals basals van ser espècies marines, no sembla probable. Tenint en compte que estan molt estesos a l'Holàrtic però que van arribar a l'hemisferi sud a l'Oceà Pacífic, és més probable s'originessin a la regió de l'estret de Turgai i el proper mar de Tetis, potser cap a l'est de Tetis, ja que sembla que mai han viscut a l'Àfrica o a l'Atlàntic Sud.[1]

Sistemàtica modifica

Com s'ha dit anteriorment, un dels parents més propers dels protacantopterigis són els otocèfals, que inclouen peixos tant diferents com els ciprínids, els siluriformes o els clupeids en els superordres Clupeomorpha i Ostariophysi. Si bé el nucli del superordre actual sempre ha estat format per tres ordres, és probable que hi hagi taxons addicionals que hi pertanyin, encara però són més discutits.[2]

Recentments, existeix la tendència de separar els dos subordres dels osmeriformes, ja que no semblen estar estretament relacionats entre ells. A més, segons sembla, els superordres Cyclosquamata i Stenopterygii, que contenen algunes formes apomòrfiques estranyes, estan tan íntimament relacionades amb els protacantopterigis tradicionals fins al punt d'incloure'ls dins. D'altra banda, s'ha proposat el nom Euteleostei per classificar tot el grup, encara que això implicaria dividir el protacantopterigis per no ser parafilètics. Per tant, es poden incloure fins a set ordres:[3][4]

Nelson 2006[4] Betancur-Rodriguez et al. 2016[5]

La ubicació dels mictofiformes, tradicionalment considerats parents propers dels aulopiformes, es va separar en el superordre "Scopelomorpha", així com els lampriformes (del superordre monotípic Lampridiomorpha i parents putatius dels estenopterigis), per tant cal més recerca. No obstant això, aquests dos semblen ser una mica més avançats i més propers als paracantopterigis.

De forma més dubtosa, de vegades els cetomimiformes i els ctenotrissiformes s'ubiquen dins aquest superordre. Si bé les relacions són incertes, generalment s'assumeix que els primers pertanyen al superordre dels acantopterigis i estan estretament relacionats amb els estefanobericiformes. Per tant, és poc probable que estiguin correctament ubicats aquí. Pel que fa als ctenotrissiformes, es tracta d'un grup completament extint i podria tractar-se una ubicació parel·lètica invàlida de teleostis primitius, i pertànyer parcialment als protacantopterigis en el sentit més ampli.[6][3]

La família "Macristiidae" de vegades s'ha considerat l'únic membre vivent dels ctenotrissiformes, encara que en realitat són larves de certs Aulopiformes, com ja es sospitava quan es va estudiar científicament el primer especimen. Posteriorment, es van dividir com una família diferent i es van col·locar dins dels osmeriformes. Això és interessant a la llum de la concepció moderna pel fet que aquests dos ordres no estan tan llunyanes com es van creure durant la major part del segle xx.[3][7]

Filogènia modifica

El següent cladograma es basa en els treballs de Betancur-Rodriguez et al. 2016.[5]

Euteleostei 240mya
Lepidogalaxii

Lepidogalaxiiformes



Protacanthopterygii

Argentiniformes




Galaxiiformes




Esociformes  



Salmoniformes  






Stomiati

Stomiiformes  



Osmeriformes  



Neoteleostei
Ateleopodia

Ateleopodidae  


Eurypterygia
Aulopa

Aulopiformes  


Ctenosquamata
Scopelomorpha

Myctophiformes  



Acanthomorpha  








Classificació modifica

Segons ITIS, es subdivideix de la següent forma:[8]

Superordre Protacanthopterygii

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Annotated classification Superorder Protacanthopterygii.» (en angles). Encyclopædia Britannica Online, 2009. [Consulta: 28 setembre 2009].
  2. Diogo, Rui «On the cephalic and pectoral girdle muscles of the deep sea fish Alepocephalus rostratus, with comments on the functional morphology and phylogenetic relationships of the Alepocephaloidei (Teleostei).» (en anglès). Animal Biology, 58, 1, 2008, pàg. 23-29. DOI: 10.1163/157075608X303636.
  3. 3,0 3,1 3,2 Myers, P.; Espinosa, R.; Parr, C.S.; Jones, T.; Hammond, G.S. i Dewey, T.A. «Protacanthopterygii» (en anglès). Animal Diversity Web, 2008. Arxivat de l'original el 2011-05-16. [Consulta: 16 març 2018].
  4. 4,0 4,1 Nelson, Joseph S. Fishes of the World (en anglès). 4ª. John Wiley & Sons, Inc., 2006, p. 189-207. ISBN 0-471-25031-7. 
  5. 5,0 5,1 Betancur-R, Ricardo; Wiley, Edward O.; Arratia, Gloria; Acero, Arturo; Bailly, Nicolas «Phylogenetic classification of bony fishes» (en anglès). BMC Evolutionary Biology, 17, 06-07-2017, pàg. 162. DOI: 10.1186/s12862-017-0958-3. ISSN: 1471-2148.
  6. Paxton, John R.; Johnson, G. David; Trnski, Thomas «Larvae and juveniles of the deepsea "whalefishes" Barbourisia and Rondeletia (Stephanoberyciformes: Barbourisiidae, Rondeletiidae), with comments on family relationships.» (PDF) (en anglès). Records of the Australian Museum, 53, 3, 2001, pàg. 407-425.
  7. Taylor, Christopher. «Living Larvae and Fossil Fish» (en anglès). Catalogue of Organisms.
  8. Protacanthopterygii (TSN 161928) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. (anglès)

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Protacantopterigis