Protofeminisme
Protofeminista és una idea, actitud, comportament, acció o obra d'una persona, real o fictícia, que segueix els conceptes feministes que actualment es consideren clàssics o tradicionals, abans que el mateix terme feminisme existís. Se sol considerar que són els feminismes d'abans del segle xx, tot i que en segons quins contextos i estudis es consideren feminismes (i no protofeminismes) els ocorreguts al segle xix i fins i tot al segle xviii.
Un exemple de protofeminisme és el Vita Christi, que va escriure a finals del segle XV l'abadessa del convent de la Trinitat de València, sor Isabel de Villena, un text en el qual narra la vida de Crist a partir de dones que compartien la seva vida. Es considera la primera obra literària protofeminista en català i va ser editada per una dona, Aldonça de Montsoriu. Al mateix segle, a Poissy, Christine de Pisan va escriure en francès La ciutat de les dames, en què es planteja fer una genealogia femenina i en general es qüestiona els prejudicis contra les dones en tots els àmbits socials. Al segle xvi destacà l'escriptora valenciana Jerònima Galés, que a més va ser impressora i, de fet, la cap del taller més important de la seva època.[1][2]
Algunes altres protofeministes medievals actualment reconegudes per la seva aportació al feminisme són Marie de France, Elionor d'Aquitània, Bettisia Gozzadini, Eduvigis de Polònia, Laura Cereta i La Malinche. En el Renaixement, Caterina d'Aragó va lluitar perquè les dones angleses accedissin a l'educació, la va popularitzar i va comissionar-ne una publicació argumentant el dret a aquesta per part de les dones. De la seva època es poden esmentar, per exemple, també, Moderata Fonte i Agrippa de Nettesheim, que sostenien fins i tot la superioritat de les dones sobre els homes.
Posteriorment, Marie de Gournay i François Poullain de la Barre van escriure assajos que actualment es consideren feministes, defensant la igualtat entre homes i dones. Es conserven molts altres escrits protofeministes del segle XVII, com els de Margarida d'Angulema, Anna Maria van Schurman o Juana Inés de la Cruz, i encara més, successivament, a mesura que l'època s'acosta a l'actual.[3][4]
ReferènciesModifica
- ↑ Isabel Segura Soriano, Dones i societat a Catalunya, article publicat a Diversia, número 8, novembre de l'any 2015, editat per la Universitat Pompeu Fabra (català)
- ↑ Montserrat Duch Plana, Isabel Segura Soriano, Meritxell Ferré Baldrich, Annachiara Del Prete, La història de les dones i el gènere, edicions Universitat Rovira i Virgili, 2013. ISBN 9788469591789 (català)
- ↑ Virginia Blain, The Feminist Companion to Literature in English, Yale University Press, 1990. ISBN 9780300048544 (anglès)
- ↑ Miram Schneir, Feminism: The Essential Historical Writings, Vintage Books, 1972. ISBN 0679753818 (anglès)
Vegeu tambéModifica
- Trobairitz, poetes occitanes del segle xii.
- Reivindicadores dels drets de la dona en la Revolució francesa.
- Llista de feministes