Província de Girona
La província de Girona és una demarcació administrativa amb capital a Girona que aglutina 221 municipis del nord-est de Catalunya, amb una població total de 753.054 habitants.[1] El govern provincial és la Diputació de Girona.
 Província de Girona | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
_-_panoramio.jpg)  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Catalunya | ||||
| Capital | Girona | ||||
| Població | |||||
| Total | 786.596 (2021) | ||||
| • Densitat | 133,1 hab./km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 5.910 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| Punt més alt | Puigpedrós (2.915 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| Òrgan executiu | Diputació de Girona | ||||
| • President | Miquel Noguer i Planas (2018–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 17 | ||||
| Fus horari | |||||
| ISO 3166-2 | ES-GI | ||||
| Codi NUTS | ES512 | ||||
| Codi INE | 17 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | ddgi.cat… | ||||
 | |||||
.svg)
HistòriaModifica
La delimitació de la província de Girona ja va quedar establerta en la divisió de corregiments del 1810. En la divisió provincial del 1822, el territori de l'antiga vegueria de Girona s'ampliava per l'oest fins al curs del riu Ter, mentre que l'Alt Maresme passava a la província de Barcelona. En la divisió definitiva del 1833 incorporava l'est de la Cerdanya.
La tradicional capitalitat de Girona no tenia competència, malgrat no ser la ciutat més poblada, superada per Olot, condició que va recuperar a mitjan segle xix. A més de la seva posició central, el ressò que va assolir a causa dels setges patits en la Guerra del Francès va ser considerat un mèrit digne de ser tingut en compte.[2]
TerritoriModifica
MunicipisModificaEls municipis més poblats són:
|
ComarquesModificaLes comarques que formen la província de Girona són:
|
Partits judicialsModifica
.svg)
La província de Girona està dividida administrativament en 9 partits judicials.
| Partit Judicial | Nombre mun. |
Població (hab) [2011] |
Superfície (km²) |
Densitat (hab/km²) | |
|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Figueres | 68 | 140.428 | 1.339,9 | 119,3 |
| 2 | Girona | 38 | 209.895 | 214.085 | 350,7 |
| 3 | Bisbal d'Empordà, la | 32 | 85.055 | 560,4 | 142,5 |
| 4 | Ripoll | 20 | 26.560 | 992,5 | 28,5 |
| 5 | Santa Coloma de Farners | 24 | 86.050 | 925,7 | 170,2 |
| 6 | Olot | 21 | 55.597 | 733,6 | 182,1 |
| 7 | Blanes | 3 | 86.033 | 103,8 | 1.082,1 |
| 8 | Sant Feliu de Guíxols | 4 | 48.061 | 138,7 | 568,1 |
| 9 | Puigcerdà | 11 | 14.941 | 250,1 | 72,3 |
| Girona | 221 | 756.810 | 5.881,5 | 215,9 |
DemografiaModifica
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
Les dades anteriors a la formació de la província (1833) són la suma dels municipis actuals.
Organismes AutònomsModifica
- Dipsalut: Organisme Autònom de Salut Pública de la Diputació de Girona.
ReferènciesModifica
- ↑ «Padró 2011 províncies de Catalunya - INE». [Consulta: 26 gener 2016].
- ↑ Burgueño, Jesús. De la vegueria a la província: La formació de la divisió territorial contemporània als Països Catalans, 1790-1850. Barcelona: Rafael Dalmau, 1995. ISBN 84-232-0487-1.
