Província de Girona

	En altres projectes de Wikimedia:
<img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">
<img alt="Viccionari" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Viccionari.png/17px-Viccionari.png" decoding="async" width="17" height="19" class="mw-file-element" data-file-width="450" data-file-height="490"> Viccionari	Viccionari

Província de Girona
	Escut d'armes
	;
Localització
	42° 10′ 00″ N, 2° 40′ 00″ E / 42.166666666667°N,2.6666666666667°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Capital	Girona
Població humana
Total	786.596 (2021)
• Densitat	133,1 hab./km²
Geografia
Superfície	5.910 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Punt més alt	Puigpedrós (2.915 m)
Limita amb	província de Lleida ; província de Barcelona ; Pirineus Orientals
Organització política
Òrgan executiu	Diputació de Girona
• President	Miquel Noguer i Planas (2018–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17
Fus horari	UTC+01:00
ISO 3166-2	ES-GI
Codi NUTS	ES512
Codi INE	17
Altres
Lloc web	ddgi.cat…

La província de Girona és una demarcació administrativa amb capital a Girona que aglutina 221 municipis del nord-est de Catalunya, amb una població total de 753.054 habitants.^[1] El govern provincial és la Diputació de Girona.

Història Modifica

La delimitació de la província de Girona ja va quedar establerta en la divisió de corregiments del 1810. En la divisió provincial del 1822, el territori de l'antiga vegueria de Girona s'ampliava per l'oest fins al curs del riu Ter, mentre que l'Alt Maresme passava a la província de Barcelona. En la divisió definitiva del 1833 incorporava l'est de la Cerdanya.

La tradicional capitalitat de Girona no tenia competència, malgrat no ser la ciutat més poblada, superada per Olot, condició que va recuperar a mitjan segle xix. A més de la seva posició central, el ressò que va assolir a causa dels setges patits en la Guerra del Francès va ser considerat un mèrit digne de ser tingut en compte.^[2]

Territori Modifica

Municipis Modifica

Els municipis més poblats són:

Nom	Pob. (2015)
Girona	97.586
Figueres	45.346
Blanes	39.132
Lloret de Mar	37.618
Olot	33.944
Salt	29.342
Palafrugell	22.733
Sant Feliu de Guíxols	21.586
Roses	19.575
Banyoles	19.343
Palamós	17.911
Santa Coloma de Farners	12.681
Torroella de Montgrí	11.388
Castelló d'Empúries	10.870
La Bisbal d'Empordà	10.759
Ripoll	10.632
Castell-Platja d'Aro	10.589
Calonge	10.520
L'Escala	10.276
Cassà de la Selva	10.030

Comarques Modifica

Les comarques que formen la província de Girona són:

Nom
Alt Empordà
Baix Empordà
Garrotxa
Gironès
Pla de l'Estany
Ripollès
Selva (excloent el municipi de Fogars de la Selva)
Cerdanya (meitat oriental)^{[Nota 1]}
Osona (oriental)^{[Nota 2]}

Partits judicials Modifica

Partits judicials de Girona.

La província de Girona està dividida administrativament en 9 partits judicials.

Partits judicials de la província de Girona
	Partit Judicial	Nombre mun.	Població (hab) [2011]	Superfície (km²)	Densitat (hab/km²)
1	Figueres	68	140.428	1.339,9	119,3
2	Girona	38	209.895	214.085	350,7
3	Bisbal d'Empordà, la	32	85.055	560,4	142,5
4	Ripoll	20	26.560	992,5	28,5
5	Santa Coloma de Farners	24	86.050	925,7	170,2
6	Olot	21	55.597	733,6	182,1
7	Blanes	3	86.033	103,8	1.082,1
8	Sant Feliu de Guíxols	4	48.061	138,7	568,1
9	Puigcerdà	11	14.941	250,1	72,3
	Girona	221	756.810	5.881,5	215,9

Demografia Modifica

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
13.285	11.536	15.175	94.495	191.862	310.970	299.702	306.583	299.287	319.679

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
325.619	325.551	322.360	327.321	351.369	414.397	467.945	521.449	515.442	515.442

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
530.631	543.191	565.599	598.112	636.198	687.331	731.864	753.046	751.279	743.352

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
739.607	747.157	765.554	-	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Les dades anteriors a la formació de la província (1833) són la suma dels municipis actuals.

Organismes autònoms Modifica

Dipsalut: Organisme Autònom de Salut Pública de la Diputació de Girona.

Referències Modifica

↑ «Padró 2011 províncies de Catalunya - INE». [Consulta: 26 gener 2016].
↑ Burgueño, Jesús. De la vegueria a la província: La formació de la divisió territorial contemporània als Països Catalans, 1790-1850. Barcelona: Rafael Dalmau, 1995. ISBN 84-232-0487-1.