Obre el menú principal

Pseudo-Dionís l'Areopagita

filòsof grec
(S'ha redirigit des de: Pseudo-Dionís l'Aeropagita)

Pseudo-Dionís l'Areopagita, o simplement Pseudo-Dionís, és un teòleg i filòsof anònim de finals del segle V o principis del VI l'obra del qual va ser incorrectament atribuïda a Dionís l'Areopagita, el convers atenenc de Sant Pau mencionat a Fets 17:34. Històricament l'autor s'havia identificat amb l'Areopagita perquè afirma haver estat deixeble de Sant Pau.

Infotaula de personaPseudo-Dionís l'Areopagita
Denis Areopagite.jpg
Nom original (la) Corpus Areopagiticum
Biografia
Naixement p. segle V
Mort p. segle VI
Religió Església Catòlica
Activitat
Camp de treball Filosofia
Ocupació Teòleg, filòsof, escriptor, religiós i historiador
Nom de ploma Dionysius Areopagita
Obra
Obres destacables
Modifica les dades a Wikidata

Entre les seves obres (denominades Corpus Areopagiticum) s'hi troben Noms Divins, Jerarquia Celestial, Teologia Mística, i diverses epístoles. Altres obres seves, com Guies Teològiques, s'han perdut. Els seus textos són de caràcter místic i mostren una forta influència neoplatònica.

AutoriaModifica

Durant l'edat mitjana es considerava a Dionís l'Areopagita i a Sant Dionís de París la mateixa persona, creient que després de la conversió per Sant Pau, l'Areopagita havia viatjat a França on predicà i fou martiritzat. La confusió entre aquestes dues figures històriques es va complicar encara més amb la identificació de l'Areopagita com a autor de les obres de Pseudo-Dionís.

Als voltants de l'any 1121, Pere Abelard, un monjo benedictí de l'Abadia de Sant Dionís (al nord de París) va estudiar amb detall la vida del seu sant patró i va esclarir les tres identitats diferents. La resta de monjos no van rebre bé l'aparent rebaixa de l'estatus de Sant Dionís, i Abelard no romangué gaire temps més a l'abadia.

L'humanista florentí Lorenzo Valla (mort 1457), en els seus comentaris al Nou Testament, va contribuir significativament a establir que l'autor del Corpus Areopagiticum no podia ser el convers de Pau, tot i que no va ser capaç d'identificar l'autor real de les obres.

La visió de Valla sobre l'autoria va ser acceptada i publicada per Erasme a partir del 1504, fet pel qual fou criticat per alguns teòlegs catòlics. Durant el segle xix també l'Església va acceptar que el Corpus no havia pogut ser escrit per un contemporani de Pau i que l'afirmació era una tan sols una llicència de l'autor.