Pseudo-Escimne
Pseudo-Escimne és el nom que donà August Meineke a l'autor del Circuit de la Terra (grec antic: Περίοδος γῆς), alternativament conegut amb el nom de Iambes al Rei Nicomedes, una obra de geografia en grec escrita en trímetres iàmbics. Es tracta d'un text anònim, parcialment mutilat, i provinent d'un còdex que conté diverses obres breus de geografia.[1] El text conté una dedicatòria al rei Nicomedes, que tant pot fer referència al rei Nicomedes II Epífanes de Bitínia o al seu fill Nicomedes III Evèrgetes, cosa que permet datar l'obra cap al final del segle ii aC.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle II aC  |
| Mort | valor desconegut |
| Activitat | |
| Ocupació | geògraf |
| Obra | |
Obres destacables | |
El text fou publicat per primera vegada a Augsburg el 1600 per Hoeschel, i, com que en el manuscrit seguia als Epitomes de Marcià d'Heraclea, Hoeschel l'atribuí a aquest autor. Per esmenar aquest error, Holstenius i Vossius proposaren d'atribuir el text a Escimne de Quios, un geògraf força desconegut citat solament per Esteve de Bizanci i altres fonts menors com a autor d'una Periegesis. Però Meineke, en la seva edició dels Geographi Graeci Minoresfr de 1846, demostrà que l'autoria era falsa;[3] com que no aclarí el veritable autor del text, l'anomenà Pseudo-Escimne,[4] i aquest és el nom que rep actualment, de manera convencional, l'autor dels Iambes al Rei Nicomedes.
L'obra és un resum geogràfic escrit en vers i descriu amb certa extensió les costes d'Iberia, Ligúria, la Mar Negra i diverses colònies de l'antiga Grècia, a més de descriure els umbres, celtes, liburnis i altres pobles. La resta del text no s'ha conservat.[5]
Segons Aubrey Diller l'autor més probable és Pausànies de Damasc, que va viure a Bitínia entorn de l'any 100 aC.[6]
Referències
modifica- ↑ Marcotte, 2000, p. XIX.
- ↑ Marcotte, 2000, p. 16.
- ↑ Smith, William. «Scymnus». A: A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III. Boston: Little, Brown and co., 1867, p. 762 [Consulta: 27 desembre 2022].
- ↑ Meineke, 1846.
- ↑ Hornblower, Simon; Spawforth, Antony (eds.). «Scymnus». A: The Oxford Classical Dictionary. vol. II. Oxford University Press, 2012, p. 1335.
- ↑ Diller, 1955, p. 268-279.
Bibliografia
modifica- Bunbury, Edward Herbert. «A history of ancient geography among the Greeks and Romans». [Consulta: 25 octubre 2013].
- Diller, Aubrey «The Authors Named Pausanias» (en anglès). Transactions and Proceedings of the American Philological Association, 86, 1955.
- Diller, Aubrey. The tradition of the minor greek geographers (en anglès). Coronet Books, 1986. ISBN 978-0-31-746470-2.
- Habicht, Christian. Pausanias' Guide to Ancient Greece (en anglès), 1985, p. 9.
- Marcotte, Didier. Géographes grecs. Tome I. Introduction générale. Ps.-Scymnos: Circuit de la Terre. Société d'édition Les Belles Lettres, 2000. ISBN 2-251-00487-4.
- Meineke, August. Scymnii Chii Periegesis et Dionysii Descriptio Graeciae (en llatí), 1846.
Enllaços externs
modifica- Traducció parcial a l'anglès de John Brady Kiesling a ToposText