Pseudo-Escimne

(S'ha redirigit des de: Pseudo-Scymnus)

Pseudo-Escimne és el nom que donà August Meineke a l'autor del Circuit de la Terra (grec antic: Περίοδος γῆς), alternativament conegut amb el nom de Iambes al Rei Nicomedes, una obra de geografia en grec escrita en trímetres iàmbics. Es tracta d'un text anònim, parcialment mutilat, i provinent d'un còdex que conté diverses obres breus de geografia.[1] El text conté una dedicatòria al rei Nicomedes, que tant pot fer referència al rei Nicomedes II Epífanes de Bitínia o al seu fill Nicomedes III Evèrgetes, cosa que permet datar l'obra cap al final del segle ii aC.[2]

Infotaula de personaPseudo-Escimne
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógeògraf Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

El text fou publicat per primera vegada a Augsburg el 1600 per Hoeschel, i, com que en el manuscrit seguia als Epitomes de Marcià d'Heraclea, Hoeschel l'atribuí a aquest autor. Per esmenar aquest error, Holstenius i Vossius proposaren d'atribuir el text a Escimne de Quios, un geògraf força desconegut citat solament per Esteve de Bizanci i altres fonts menors com a autor d'una Periegesis. Però Meineke, en la seva edició dels Geographi Graeci Minoresfr de 1846, demostrà que l'autoria era falsa;[3] com que no aclarí el veritable autor del text, l'anomenà Pseudo-Escimne,[4] i aquest és el nom que rep actualment, de manera convencional, l'autor dels Iambes al Rei Nicomedes.

L'obra és un resum geogràfic escrit en vers i descriu amb certa extensió les costes d'Iberia, Ligúria, la Mar Negra i diverses colònies de l'antiga Grècia, a més de descriure els umbres, celtes, liburnis i altres pobles. La resta del text no s'ha conservat.[5]

Segons Aubrey Diller l'autor més probable és Pausànies de Damasc, que va viure a Bitínia entorn de l'any 100 aC.[6]

ReferènciesModifica

  1. Marcotte, 2000, p. XIX.
  2. Marcotte, 2000, p. 16.
  3. Smith, William. «Scymnus». A: A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III. Boston: Little, Brown and co., 1867, p. 762 [Consulta: 27 desembre 2022]. 
  4. Meineke, 1846.
  5. Hornblower, Simon; Spawforth, Antony (eds.). «Scymnus». A: The Oxford Classical Dictionary. vol. II. Oxford University Press, 2012, p. 1335. 
  6. Diller, 1955, p. 268-279.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica