Pseudoepígraf

(S'ha redirigit des de: Pseudo-epígraf)

Un pseudoepígraf (del grec antic pseudo, 'fals', i ἐπιγραφή, epigraphē, 'inscripció', 'epígraf') és una obra d'autoria falsament atribuïda. És una obra que l'autor o autors atribueixen a una figura important del passat per donar-li autoritat al text. A l'Antiguitat era costum acceptada atribuir l'autoria d'un llibre a una figura venerada.[1]

Han existit escrits pseudoepigràfics gairebé des de la invenció de la literatura. Per exemple, en l'antiga llengua grega els autors sovint es refereixen als textos com escrits per Orfeu o el seu deixeble Musaeus. També en l'Antiguitat la col·lecció coneguda com els Himnes homèrics han estat reconeguts com a pseudoepigràfics, perquè en realitat no foren escrits per Homer.

Estudis literarisModifica

En els estudis literaris seculars, quan es demostra que una obra no ha estat escrita per l'autor al qual tradicionalment s'ha atribuït, s'aplica el prefix pseudo al nom. Així, la compilació enciclopèdica dels mites grecs anomenat Biblioteca que sovint s'atribueix a Apol·lodor ara s'anomena «pseudo-Apol·lodor» i el Catasterisme, que no fou escrit per l'astrònom Eratòstenes, ara s'anomena «pseudo-Eratòstenes». El prefix pot ser abreujat, com ps-Apolodor o ps-Eratòstenes.

Estudis bíblicsModifica

En la Bíblia la paraula pseudoepígrafs, es refereix particularment a les obres que pretenen ser escrites per reconegudes autoritats de l'Antic i el Nou Testament o per les persones jueves o cristiana involucrades en l'estudi religiós.

Eusebi de Cesarea indica que aquest ús es remunta almenys a Serapi, bisbe d'Antioquia,[2] per haver dit: «Però els escrits que són falsament inscrit amb el seu nom (pseudoepígrafs), nosaltres, com a persones amb experiència rebutgem...».

S'atribueixen clarament com a llibres pseudoepigràfics de l'Antic Testament:

  • Llibre d'Henoc suposadament escrit per Henoc (avantpassat de Noè), un personatge esmentat en el Gènesi capítol 5. En l'actualitat es creu que el text va ser redactat per diversos autors jueus entre els segles iii i I aC.

Llibres canònics sospitosos:

  • Segona epístola de Pere, malgrat la carta identifica com a autor a l'apòstol Pere, la majoria dels estudiosos estan d'acord que Pere no és el seu autor.[3]

ReferènciesModifica

  1. Kiley, Mark. Colossians as Pseudepigraphy (Bible Seminar, 4 Sheffield: JSOT Press 1986)
  2. Eusebi de Cesarea, Història eclesiàstica 6,12
  3. Bauckham 1988, op. cit., p. 469: «Nou Testament, els estudiosos estan ara gairebé d'acord en l'opinió que almenys una carta de Nou Testament, 2 Pere, és pseudoepigràfica.»

Enllaços externsModifica