Psicologia de l'envelliment

La psicologia de l'envelliment és la disciplina de la psicologia que estudia l'envelliment i la seva relació amb la resta de processos psicològics. L'envelliment és el procés fisiològic en què es produeix una pèrdua de les reserves i de la capacitat funcional dels diferents òrgans i sistemes de l'organisme.[1]

Procés d'envellimentModifica

Les persones tenen un envelliment normal, o mantenen gairebé totes les seves capacitats funcionals en el que s'anomena un procés d'envelliment òptim o amb èxit o sofreixen demència, tenen una davallada prematura o malalties cròniques, el que es coneix com a envelliment patològic i probablement seran dependents. Les causes de cadascun dels tres tipus d'envelliment vénen donats per causes genètiques o epigenètiques o ambientals.[2]

El procés d'envelliment s'inicia a la paret vascular, que pateix un deteriorament progressiu, amb alteracions de coagulació, dipòsits de material lipoproteic i proliferació cel·lular el que porta a l'arteriosclerosi, el que arriba a afectar el cervell deprimint totes les capacitats que provenen del sistema nerviós central i que fa que apareguin de forma progressiva trastorns qualitatius o quantitatius de les diverses funcions cerebrals.

Funcionament psicològicModifica

Funcionament afectiuModifica

La vellesa és una etapa on disminueix sensiblement la força i la productivitat i augmenten les pèrdues i els sentiments i emocions afloren el que propicia a la persona que s'hagi d'adaptar a la nova situació. Aquestes crisi, es viuran de forma negativa però en les persones amb capacitat de superar-les, acceptar-les i integrar-les els sentiments que predominaran seran els de tranquil·litat i gaudiment. Per contra, si es viuen de manera destructiva, la vellesa es caracteritzarà per la tristesa, la soledat, l'aïllament, l'apatia i el mal humor. A més a més, les persones amb aquest caire destructiu tindran canvis bruscs en l'expressió de les emocions que els incidirà en la pròpia personalitat.

Funcionament RelacionalModifica

La majoria de gent gran destaca la família i la parella com els seus pilars bàsics. Per aquest motiu la viduïtat té un fort impacte i suposa una sensació de soledat que pot conduir a una depressió que cal diagnosticar i tractar correctament. Un altre element important en aquesta etapa són els néts que permet a la persona gran transmetre el seu coneixement, experiència i afecte sense haver d'assumir decisions ni responsabilitats vers aquests. És important, però, que no es confonguin els rols. un altre pilar important, és la xarxa social d'amistats, que cal conservar i si és possible augmentar a través de nous espais d'esbarjo que permetin a la persona mantenir-se activa i dinàmica.

Funcionament cognitiuModifica

Les funcions cognitives es deterioren fisiològicament, el que vol dir que en la vellesa són cada cop més lentes i és més difícil captar la informació des dels òrgans sensorials, així com hi ha un alentiment de la capacitat de raonament. La memòria també té pèrdues, especialment de coses i fets recents. Aquests dèficits poden anar en augment i complicar la vida diària de la persona gran. Aquest fet pot provocar una gran inseguretat i una necessitat de supervisió i ajut, i per això és important pal·liar i/o controlar aquestes devallades amb una vida activa que faci treballar les funcions cognitives.

El procés de demència afecta a tot el funcionament de la persona gran generant un sentiment de confusió i incomprensió, una sensació de soledat i un trencament de les xarxes interrelacionals que agreuja més la situació basal. Aquest fet genera una situació de dependència i d'escurçament de l'esperança de vida.[2]

Avaluació persones grans en situació de riscModifica

Per detectar una situació de risc en una persona gran, és necessari un equip multidiciplinar, que inclou un psicòleg, i que han d'avaluar des de la vessant física-funcional, psicològica-cognitiva i social-econòmica.

  • Avaluació física-funcional: Es busca fer el diagnòstic de malalties i combinat amb exploració funcional per valorar els balanços articulars i musculars, la capacitat per moure's i deambular i per objectivar els graus de pèrdua funcional.
  • Avaluació psicològica: Se centra en una idea genèrica de l'estat mental i de les problemàtiques que poden aparèixer en la seva vida quotidiana. Per a fer aquesta avaluació es solen usar el test Mini Mental State Examination (MMSE)[3] (La versió espanyola adaptada és el MEC, el 7 minute screen[4] i el Short Portable Mental State Questionnaire.[5] També hi ha l'opció de passar proves més específiques o grans bateries neuropsicològiques com el Test Barcelona.

Pel que fa a la simptomatologia clínica tenim l'escala de depressió geriàtrica de Yesavage. l'Inventari Neuropsiquiàtric (NPI) i els The Cambridge mental Disorders of the Elderly Examination (CAMDEX-R). Pel que fa a la vida quotidiana hi ha diferents escales com la Barthel, la de Demència de Blessed, l'índex Katz d'indepencència, etc. I finalment, pel que fa al nivell de deteriorament la Global Deterioration Scale i la Clinical Dementia Rating.

  • Avaluació socioeconòmica: Implica analitzar els recursos que disposa la persona gran per fer front als requeriments que emanen de la seva situació de risc.

Maltractaments a la gent granModifica

La definició proposada per l'Organització Mundial de la Salut és que el maltractament a persones grans es defineix com l'acció (única o repetida) o la falta de resposta apropiada, que té per conseqüència una ferida o angoixa en una persona gran i que es dóna dintre de qualsevol relació on existeix una expectativa de confiança.[6]

Hi ha tres aspectes que ajuden a identificar els maltractaments: el vincle relacional que genera l'expectativa de confiança, el resultat del mal o risc a patir mal i la intencionalitat o no. La prevalença global de Maltractaments dins les famílies espanyoles oscil·la entre el 4,7% i el 12%, sent major quan més gran és la persona. Entre el 50% i el 60% dels casos els fills en són els responsables.[2]

Segons la Generalitat de Catalunya[2] entre els abusos més freqüents destaquen:

  • Relacions socioambientals: abandonament, deteriorament de les relacions, limitació de la llibertat de moviments, etc.
  • Abusos físics: maltractament físic.
  • Abusos econòmics
  • Abusos psíquics: Amenaces, insults, etc.

Els abusos també es poden donar obstinació diagnòstica, o sigui la realització de proves diagnòstiques que no aporten beneficis i es fan per motius de recerca o per obstinació terapèutica, o sigui l'aferrissament terapèutic o intent d'allargar la vida amb mitjans artificials.

A vegades, els maltractaments a la gent gran són causats per les conseqüències secundàries d'una càrrega difícil de portar pel cuidador i de vegades ocultat per la persona gran que el pateix.

Per aquest motiu s'han dissenyat diferents nivells de prevenció:

  • Primària: Controlar aquells factors que poden portar a l'aparició de casos.
  • Secundària: Detectar casos no coneguts.
  • Terciaria: Intervenir de forma activa per reduir-ne les conseqüències.

Segons el IMSERSO hi ha 4 tipus de factors de risc vers el maltractament a la gent gran:[7]

  • Associats a la víctima: Deteriorament físic, l'aïllament social, ser dona i tenir més de 75 anys, el sistema familiar té la violència com a forma de relació.
  • Associades al responsable del maltractament: Abús de drogues o alcohol, burn-out del cuidador, cuidador amb problemes econòmics, cuidador únic, immadur o aïllat.
  • Associades a l'entorn: Pobresa, falta de recursos, manca de relacions intergeneracionals, estereotip de la persona gran com una càrrega, etc.
  • Associades a les institucions: poca formació, salaris baixos, funcionament ineficaç, obstinació diagnòstica i/o terapeutica, etc.

L'avalaució dels maltractaments a la gent gran sol fer-se en una sessió o gradualment però amb rapidesa per si és necessari intervenir. Inclou a la possible víctima i al possible responsable i s'observa tant el comportament verbal com el no verbal. Aquesta avaluació ha d'incloure un examen físic a la persona gran, valoració de l'existència o no de deteriorament cognitiu, valoració de l'estat emocional de la possible víctima i del responsable, altres aspectes a valorar.

ReferènciesModifica