Psicologia de la motivació

La Psicologia de la motivació és la branca de la psicologia que estudia la motivació i la seva relació amb la resta de processos cognitius.

Concepte de motiusModifica

Marcs TeòricsModifica

 
Segons la major part d'autors, el sexe és una de les principals motivacions de l'espècie humana

EstructuraModifica

Condicions antecedentsModifica

Que determina l'excitació del motiu.

  • Privació: Temps que el subjecte ha estat sense l'objecte
  • Variable de l'estimulació: La força que té l'estímul de l'objecte (Ex: el dolor)
  • Historial de l'organisme: aprenentatge i experiència influeixen fins i tot sobre motius amb una base clara.

Conducta motivadaModifica

Fa referència a com s'expressen els motius:

  • Conducta consumatòria: La conducta satisfà el motiu (Ex: Menjar quan es té fam)
  • Conducta instrumental: Actes que asseguren el que s'ha de consumir. En aquest sentit seria, per exemple, el nen que menja per a satisfer sa mare, tot i que en aquell moment també està realitzant una conducta consumatòria.
  • Conducta substitutiva: Conductes que substitueixen altres motius. Per exemple, quan fumar s'usa com a conducta per a no engreixar-se, substituint la gana.

TipologiaModifica

  • Inconscient: Són aquells motius dels quals les persones no són conscients i que es manifesten a través de conductes observables. El psicòleg austríac Sigmund Freud, fou qui els analitzà en més profunditat.
  • Conscient: Són un producte de la motivació i d'altres determinats de l'acció, no en són indicadors purs, per tant només la poden predir quan es coneixen i es poden especificar tots els determinants implicats.

Conflictes de motivacióModifica

El conflicte s'experimenta quan s'ha de renunciar a un objectiu per a assolir-ne un altre.

Estructura dels conflictesModifica

Kurt Lewin, desenvolupa l'estructura dels conflictes, proposant que un motiu per a realitzar un acte és producte de dues variables personals

  • necessitat (desig determinat de l'objecte)
  • valència (valor del premi a l'estat final)

Totes dues estan separades per una variable ambiental coneguda com a distància psicològica que fa referència a les dificultats en les quals es pot trobar l'individu per a resoldre. La distància es compon de:

  • València
  • Vector: Impuls que condueix cap a l'objecte, o que l'aparta d'ell.
  • Locomoció: Resposta d'apropament o evitació
  • Espai o camp vital: Consideracions que requereixen que l'individu accepti una alternativa o altra no desitjada

Classes de conflictesModifica

  • Aproximació-Aproximació: Es produeix quan s'ha de decidir entre dues opcions semblants igualment desitjables. Es redueix la distància psicològica en una de les dues alternatives. (Ex: restar a casa o anar al cinema).
  • Evitació-Evitació: Les dues alternatives són igual de desagradables, però s'ha de prendre la decisió per a una d'elles. Només és greu si una persona no pot fugir de la situació evitant les dues alternatives.
  • Aproximació-Evitació: Són fàcils de resoldre, si cada un té valors oposats, perquè la persona tendirà a evitar el negatiu i aproximar-se al positiu. Però si els dos impliquen totes dues alternatives, suposa un problema. Generalment el conflicte es troba en l'atracció dels factors positius (exemple: sexe) i la força dels factors negatius (exemple: valors morals).

Motius socialsModifica

La motivació social és la necessitat de relacionar-se afectivament amb altres éssers humans i integrar-se en grups. Això suposa que aquelles persones que no estan motivades per a les relacions socials, es puguin considerar patològiques en l'àmbit psicològic. Freud fou el primer a plantejar aquestes qüestions en preguntar-se la raó d'ésser de les civilitzacions humanes, que segons ell es relacionava per una pressa sexual biològicament determinada, el Complex d'Èdip, el desig del fill per la mare que li porta a enfrontar-se amb el pare, però atès que el tabú de l'incest porta a reprimir-lo això se substitueix mitjançant el treball i la creació d'una estructura social o socialització.

Tipus de motius socialsModifica

  • Motivació de guany: En les societats orientades cap al guany, hi haurà una major part d'individus amb la necessitat de fer quelcom millor per a obtenir l'èxit social. Les conseqüències socials d'una intensa motivació de guany es relacionen amb el benestar econòmic de les societats. Una estructura social oberta i competitiva està associada a nivells superiors de motivació de guany, la qual cosa es converteix en un requisit imprescindible per a la supervivència de l'individu.
  • Motivació de poder: Diferents autors han coincidit que tots els éssers humans es caracteritzen per una necessitat de poder, agressió o dominació. Els individus amb una forta motivació de poder cerquen aquells àmbits socials on poden assolir el seu objecte: professions, posicions d'influència pública i prestigi.
  • Motivació d'afiliació: Correspon a la motivació de trobar-se amb altres persones més enllà del contacte sexual, és una necessitat d'estar amb altres persones que porta a mantenir una àmplia xarxa social de relacions interpersonals i a evitar el rebuig interpersonal.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica