Pteridòfits
Els pteridòfits (Pteridophyta, gr. "pterídos", ala, ploma i "phytón", planta)[1] són les plantes vasculars (amb xilema i floema) que es dispersen per espores. Com que els pteridòfits no produeixen ni flors ni llavors, de vegades se'ls denomina criptògames, el que significa que els seus mitjans de reproducció estan ocults.
Pteridophyta  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Subregne | Viridiplantae |
| Divisió | Pteridophyta Schimp., 1879 |
| Classes | |
Les falgueres (Polypodiopsida), les cues de cavall (Equisetopsida, sovint tractades com a falgueres) i els licopodis (Lycopodiopsida) són pteridòfits. Tanmateix, no formen un grup monofilètic perquè les falgueres i les cues de cavall estan més relacionades amb les plantes amb llavors (Spermatophyta) que amb els licopodis.
"Pteridophyta" ja no és un tàxon àmpliament acceptat, però el terme pteridòfit es manté en el llenguatge comú, igual que la pteridologia i els pteridòlegs com a ciència i el seus practicants, respectivament. Les falgueres i els licopodis comparteixen un cicle de vida i sovint són tractats o estudiats col·lectivament, per exemple per l'Associació Internacional de Pteridòlegs i el Grup de Filogènia de Pteridòfits.
Característiques modifica
Els pteridòfits (falgueres i licòfits) són plantes vasculars amb espores lliures que tenen un cicle de vida amb fases alternants de gametòfits i esporòfits de vida lliure que són independents en la maduresa. El cos de l'esporòfit està ben diferenciat en arrels, tija i fulles. El sistema radicular és sempre adventici. La tija és subterrània o aèria. Les fulles poden ser microfil·les o megàfil·les. Les seves altres característiques comunes inclouen apomorfies de plantes vasculars (per exemple, teixit vascular) i plesiomorfies d'embriòfits (per exemple, dispersió d'espores i absència de llavors).[2][3]
Filogènia modifica
El següent cladograma mostra les relacion filogenètiques dels traqueòfits o plantes vasculars.[4] Noteu com el licopodiòfits i els polipodiòfits (que junts formen el pteridòfits) estan relativament lluny en aquest esquema: The classification was based on a consensus phylogeny, shown below to the level of order.[3]
| Tracheophyta |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Taxonomia modifica
Els pteridòfits consisteixen en dues classes independents però relacionades, la nomenclatura de les quals ha anat variant. El sistema presentat pel Pteridophyte Phylogeny Group el 2016 (PPG I), és:[3]
- Classe Lycopodiopsida Bartl. – licopodis
- Ordre Lycopodiales DC. ex Bercht. & J.Presl
- Ordre Isoetales Prantl
- Ordre Selaginellales Prantl
- Classe Polypodiopsida Cronquist, Takht. & W.Zimm. – falgueres
- Subclasse Equisetidae Warm.
- Ordre Equisetales DC. ex Bercht. & J.Presl – cues de cavall (1 sol gènere, Equisetum)
- Subclasse Ophioglossidae Klinge
- Ordre Psilotales Prant
- Ordre Ophioglossales Link
- Subclasse Marattiidae Klinge
- Ordre Marattiales Link
- Subclasse Polypodiidae Cronquist, Takht. & W.Zimm.
- Ordre Osmundales Link
- Ordre Hymenophyllales A.B.Frank
- Ordre Gleicheniales Schimp
- Ordre Schizaeales Schimp.
- Ordre Salviniales Link
- Ordre Cyatheales A.B.Frank
- Ordre Polypodiales Link
A més d'aquests grups actuals, existeixen molts grups de pteridòfits ara extints coneguts només pels seus fòssils: Rhyniopsida, Zosterophyllopsida, Trimerophytopsida, Lepidodendrales i Progymnospermopsida.
Sembla que les plantes amb llavors van sorgir a partir dels trimerofitòpsids. Per tant, els pteridòfits no formen un clade sinó una agrupació parafilètica.
Referències modifica
- ↑ «Etimología - PTERIDOFITA» (en castellà). [Consulta: 13 juny 2022].
- ↑ Schneider, Harald; Schuettpelz, Eric «Systematics and evolution of lycophytes and ferns». Journal of Systematics and Evolution, 54, 6, novembre 2016, pàg. 561–562. DOI: 10.1111/jse.12231.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 PPG I «A community-derived classification for extant lycophytes and ferns». Journal of Systematics and Evolution, 54, 6, 2016, p. 563–603. DOI: 10.1111/jse.12229.
- ↑ Kathleen M. Pryer, Eric Schuettpelz, Paul G. Wolf, Harald Schneider, Alan R. Smith and Raymond Cranfill «Phylogeny and evolution of ferns (monilophytes) with a focus on the early leptosporangiate divergences». American Journal of Botany, 91, 10, 2004, p. 1582–1598. DOI: 10.3732/ajb.91.10.1582.