Pterocarya

gènere de plantes

Pterocarya, és un gènere d'arbres de les Juglandàcies < Angiospermes (Magnoliofitins) < Espermatòfits. Són, actualment, plantes natives d'Àsia però fins a mitjans del plistocè formaven part de la vegetació del nord-oest del mediterrani incloent els Països Catalans.[1] El nom del gènere prové del grec pteron, "ala" + karyon, "fruit".

Infotaula d'ésser viuPterocarya Modifica el valor a Wikidata
Pterocarya-rhoifolia-Detail.jpg
Pterocarya rhoifolia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFagales
FamíliaJuglandaceae
GènerePterocarya Modifica el valor a Wikidata
Nutt. ex Moq.
Tipus taxonòmicPterocarya pterocarpa Modifica el valor a Wikidata

DescripcióModifica

Són arbres caducifolis de 10-40 m d'alçària amb fulles pinnades de 20-45 cm de llargada i amb 11–25 folíols.

Les flors són monoiques, disposades en aments.

Les llavors són nous petites de 5–10 mm de diàmetre amb dues ales de mida variable segons les espècies.

EspèciesModifica

N'hi ha 6.

L'espècie similar que no té ales a les llavors sinó un anell, considerada anteriorment com Pterocarya paliurus,actualment s'ha traslladat a un nou gènere com Cyclocarya paliurus.

UsosModifica

Aquests arbres, grans i de creixement ràpid, es consideren ornamentals i es planten ocasionalment en parcs i grans jardins. El més comú dels plantats fora d'Àsia és P. fraxinifolia, però potser el més atractiu és P. rhoifolia. L'híbrid P. x rehderiana, un creuament entre P. fraxinifolia i P. stenoptera, és de creixement molt ràpid i se'n fan plantacions per obtenir fusta. La fusta és de gran qualitat similar a la del noguer però ni tan densa ni tan forta.


Gèneres, nomenclatura, distribucióModifica

Tàxons sinònims (i subtàxons inclosos) nom català Distribució (llegenda-WGSRPD)

Distribució (mapes)

F.v.; h
Cyclocarya paliurus (Batalin) Iljinsk. Pterocarya paliurus Batalin, Pterocarya micropaliurus Tsoong ciclocària de la Xina 36 Xina, 38 As-E, Phan; 30 m
Pterocarya Kunth.[2][3] (< Juglandinae < Juglandeae < Juglandoideae < Juglandaceae)
6 sp. noguera alada [pr], pterocària [pr], cària alada (Mapa dist.: p. 18-54) Phan; 15-30(40) m
Pterocarya fraxinifolia (Lam. ex Poir.) Spach Juglans fraxinifolia Lam. ex Poir., Juglans pterocarpa Michx, Pterocarya caucasica C.A.Mey., Pterocarya pterocarpa (Michx.) Kunth ex I.Iljinsk. noguera alada del Caucas [pr], noguera del Caucas [pr], pterocària del Caucas [pr], fals freixe del Caucas, pterocària, pterocària de fulla de freixe 33 Cauc, 34 As-W, c-34 As-W, n10 Eur-N, c11 Eur-C, c14 Eur-E, cult, orn, Phan; 20-30(35) m
Pterocarya hupehensis Skan Pterocarya sprengeri Pamp. noguera alada de Hubei, pterocària de Hubei 36 Xina, Phan; 20 m
Pterocarya macroptera Batalin noguera alada d'ales grans, pterocària d'ales grans 36 Xina, 36 Tib, Phan; 15-30 m
Pterocarya rehderiana, Pterocarya ×rehderiana C.K.Schneid.[4] Pterocarya fraxinifolia × P. stenoptera noguera alada de Rehder [pr], pterocària de Rehder [pr], pterocària híbrida cult, orn, Phan; 15-30[32] m
Pterocarya rhoifolia Siebold & Zucc. Pterocarya sorbifolia Siebold & Zucc. noguera alada del Japó, pterocària del Japó 37 Xina, 38 As-E, Phan; 30 m
Pterocarya stenoptera C.DC. Pterocarya chinensis hort. ex Lavallée, Pterocarya esquirolii H.Lév., Pterocarya japonica Dippel, Pterocarya laevigata hort. ex Lavallée noguera alada de la Xina [pr], pterocària de la Xina [pr], coi 36 Xina, 38 As-E, c-38 As-E, 41 Indox, n12 Eur-SW (Esp), n78 EUA-SE, orn, Phan; 15-30 m
Pterocarya tonkinensis (Franch.) Dode Pterocarya stenoptera var. tonkinensis Franch. noguera alada  de Tonquín, pterocària de Tonquín 36 Xina, 41 Indox, Phan; 30 m

Fonts generals de la Taula:

- Espermatòfits > #Fonts bibliogràfiques (nomenclatura, distribució, forma vital)

- Vegeu també les fonts del peu de Taula de la família Juglandaceae Juglandàcies#Gèneres, nomenclatura, distribució

Distribució (llegenda): WGSRPD = World Geographical Scheme for Recording Plant Distributions (R. K. Brummitt) - Sistema geogràfic mundial per al registre de la distribució de les plantes.

Distribució (mapes):

Kozlowski, G., Bétrisey, S. & Song, Y., 2018. Wingnuts (Pterocarya) & walnut family [Juglandaceae]. Relict trees: linking the past, present and future. Natural History Museum Fribourg (NHMF), Switzerland. [Juglandaceae: Dist.: mapes diversos, p. 18-54]

n, natz = naturalitzada, subespontània;   a = adventícia;   c, cult = cultivada;   orn = cultivada ornamental;   [... = introduïda (sense  especificar);

Forma vital (F.v.); g = alçària de les gemmes persistents, Forma vital de Raunkiær.;

F.v.: Phan = Phanerophyta (faneròfits; g > 2-3 m);   Nphan = Nanophanerophyta (nanofaneròfits; 2-3 > g > 0,2-0,5 m);

Alçària (h): alçària total de l'arbre o de la planta (m)

[pr]: nom preferent;   [flos]: flor;   [amnt]: ament;   [frut]: fruit;   [semn]: llavor;   [cupl]: cúpula, involucre;   [lign]: fusta

________________________________________________________

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pterocarya