Ptolemeu XI Alexandre II
Ptolemeu XI Alexandre II (en grec antic Πτολεμαῖος Αλέξανδρος) (abans del 103 aC-80 aC) fou rei d'Egipte per menys d'un mes l'any 80 aC. Formava part de la Dinastia Ptolemaica.
  | |
| Nom original | (el) Πτολεμαῖος Ἀλέξανδρος |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 105 aC |
| Mort | 80 aC (24/25 anys) Alexandria |
| Causa de mort | Traumatisme |
| Faraó | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | Sobirà |
| Període | Període hel·lenístic |
| Altres | |
| Títol | Faraó (79 aC–79 aC) |
| Família | Dinastia Ptolemaica |
| Cònjuge | Berenice III |
| Pares | Ptolemeu X Alexandre I i Cleòpatra V Selene |
| Germans | Cleòpatra V |
 | |
Era fill de Ptolemeu X Alexandre I. La seva àvia Cleòpatra IV el va enviar a l'illa de Cos cap a l'any 102 aC probablement per seguretat (en aquell moment temia una victòria de Ptolemeu IX Làtir o una aliança de Làtir i Alexandre I contra ella) i va romandre a l'illa fins al 88 aC quan Mitridates VI Eupator la va conquerir. El rei del Pont el va tractar amb distinció i se'l va emportar a la seva cort, però el jove príncep, quan va poder, es va escapar, se'n va anar al camp de Sul·la al que va acompanyar a la tornada a Roma, on va viure fins al 80 aC.
El març d'aquell any va morir Làtir i va deixar el tron a la seva filla Berenice III Cleòpatra, reconeguda per l'exèrcit i els notables d'Alexandria. Sul·la, llavors dictador de Roma i amb el qual s'havia fet molt amic, el va nomenar rei d'Egipte per decret i el va enviar a Egipte on es va pactar que la reina l'associaria al tron i es casaria amb ella, enllaç que va tenir lloc només arribar al país. Al cap de 19 dies Alexandre va fer assassinar a la seva dona, però això va provocar la revolta dels alexandrins que van acorralar al rei en un gimnàs i el van matar.
En el seu testament deixava el regne a Roma. Trogus Pompeius diu que va ser expulsat del país per la revolta dels alexandrins, però no hi va morir i se suposa que seria després quan va redactar el testament, però totes les altres fonts estan d'acord que va morir a la revolta i el testament s'ha volgut atribuir a un altre Alexandre o fins i tot al seu pare (que no hauria mort a la batalla de Xipre el 88 aC sinó que s'hauria amagat fins a l'any 65 aC).[1]
ReferènciesModifica
- ↑ Ptolemaeus X a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 596
| Precedit per: Berenice III Cleòpatra |
Ptolemeus | Succeït per: Ptolemeu XII Auletes |