Publi Corneli Escipió Nasica Corculum

Publi Corneli Escipió Nasica Corculum (llatí: Publius Cornelius Scipio Nasica Corculum) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Cornèlia i era de la família dels Escipió, d'origen patrici.

Infotaula de personaPubli Corneli Escipió Nasica Corculum
Biografia
Naixement206 aC Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort141 aC Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
162 aC – 162 aC
Juntament amb: Gai Marci Fígul I
Pontífex Màxim
150 aC – 141 aC – Publi Corneli Escipió Nasica Serapió →
Princeps senatus (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMilitar i Ancient Roman politician (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarTribú militar Modifica el valor a Wikidata
ConflicteTercera Guerra Macedònica Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCornèlia Escipiona Major Modifica el valor a Wikidata
FillsPubli Corneli Escipió Nasica Serapió Modifica el valor a Wikidata
ParePubli Corneli Escipió Nasica Modifica el valor a Wikidata

Era fill del cònsol del 191 aC Publi Corneli Escipió Nasica. El cognom Nasica (nas punxegut) s'havia convertit en hereditari. Va heretar del seu pare l’afició a la jurisprudència i pel seu coneixement de la llei civil i pontifical va rebre el nom de Corculum (coret, cor petitet, com a seu del sentiment i del seny).[1]

Es va casar amb una filla de Publi Corneli Escipió Africà Major, Cornèlia Africana. Se'l menciona per primera vegada l'any 168 aC quan servia amb distinció a les ordes de Luci Emili Paule Macedònic, especialment a la Batalla de Pidna, a Macedònia. L'any 162 aC va ser cònsol per primera vegada amb Gai Marci Fígul, però va renunciar quasi al mateix moment de prendre possessió del càrrec per un defecte en els auspicis, juntament amb el seu col·lega. L'any 159 aC va ser censor amb Marc Popil·li Laenes i va imposar una norma per la qual no es podien erigir estàtues de personatges públics al fòrum, sense l'autorització expressa del senat o del poble. Durant la seva censura es va introduir per primer cop la clepsidra a Roma. Va ser cònsol per segona vegada el 155 aC amb Marc Claudi Marcel i va sotmetre als dàlmates. Es va oposar a les innovacions i en el seu consolat va fer demolir un teatre, quasi acabat, per ser contrari a la moral publica. Quan Cató expressava el seu desig de destruir Cartago (Delenda est Cartago), Escipió, en canvi, declarava que s'havia de conservar, ja que l'existència d'aquest rival servia per donar prova de la llibertat del poble.

L'any 150 aC va ser escollit Pontífex Màxim. Com a orador va ser elogiat per Ciceró i Aureli Víctor el descriu com «eloquentia primus, juris scientia consultissimus, ingenio sapientissimus».[2]

ReferènciesModifica

  1. Corculum a corde dicebant antiqui solertem et acutum, segons Pescenni Fest.
  2. «Scipio Nasica». A: William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870.