Publi Corneli Lèntul Espinter (cònsol)

Publi Corneli Lèntul Espinter (llatí: Publius Cornelius P. F. L. N. Lentulus Spinther) va ser un magistrat romà fill d'un romà de nom Publi Corneli Lèntul. El seu renom derivava de la seva semblança amb un famós actor de nom Spinther. Formava part de la gens Cornèlia, una antiga família romana de les més distingides, d'origen tant patrici com plebeu.

Infotaula de personaPubli Corneli Lèntul Espinter
Nom original(la) P.Cornelius P.f.L.n. Lentulus Spinther Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 100 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort47 aC Modifica el valor a Wikidata (52/53 anys)
Farsàlia (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
57 aC – 57 aC
Governador romà
Pretor
Edil romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCorneli Lèntul Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCecília Metel·la Modifica el valor a Wikidata
FillsPubli Corneli Lèntul Espinter Modifica el valor a Wikidata
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansLuci Corneli Lèntul Crus Modifica el valor a Wikidata
Denari (42 aC) expedit per Cassi Longí i Lèntul Espinter, que representa el cap coronat de Libertas i al revers una gerra de sacrifici i lituus.

Va ser edil curul l'any 63 aC i se li encarregà la custòdia de Publi Corneli Lèntul Sura. També és recordat per uns jocs esplèndids, i per la toga, amb vora de porpra de Tir, que portava, que va ofendre per la seva ostentació. L'any 60 aC va ser pretor, i als Jocs Apol·linaris va ser el primer que va treure un tendal (carbasina vela) per protegir els espectadors del sol. L'any 59 aC va ser nomenat propretor per la Hispània Citerior, amb el suport de Juli Cèsar. Es va estar a la Citerior bona part de l'any 58 aC i va retornar per optar al consolat que va obtenir pel 57 aC, altre cop amb suport de Cèsar.

L'1 de gener del 57 aC, d'acord amb el seu col·lega Metel Nepos (que curiosament tenia també molta ressemblança amb un actor de nom Pàmfil), va fer tornar de l'exili a Ciceró. Tot i el seu deute moral amb Juli Cèsar va prendre partit per l'aristocràcia encara que es va oposar a promoure a Gneu Pompeu a la suprema superintendència del mercat del gra.

Va obtenir un decret a favor de la restauració de Ptolemeu XII Auletes com a rei d'Egipte i es preparava per anar a aquest país com a procònsol quan una estàtua de Júpiter va ser destruïda per un llamp el mes de desembre al Mont Albà. Es van consultar els llibres sibil·lins i es va trobar un oracle que prohibia la restauració d'un rei a Egipte mitjançant la força armada. Cató que llavors era tribú, es va convertir en enemic de Lèntul, va donar suport a l'oracle, que probablement havia estat pensat principalment contra Pompeu, i va ordenar als quindecemvirs de llegir-lo en públic. La qüestió va anar al senat, on es va estar debatent durant un temps. Lèntul va tenir el suport d'Hortensi i Lucul·le, i el partit aristocràtic dirigit per Bíbul va optar per una solució intermèdia, demanant enviar a tres ambaixadors a Egipte. Però aquesta proposta va ser rebutjada pels senadors. Ciceró, que estava agraït a Lèntul per haver-lo fet tornar de l'exili, va tenir un paper poc important en aquest afer.

El nou cònsol Marcel·lí va procurar ajornar la qüestió sine die i així va quedar fins que el 55 aC el governador de Síria Aule Gabini va ignorar l'autoritat del senat i va efectuar la restauració.

El 56 aC Espinter va ser procònsol a Cilícia, càrrec que va mantenir fins al 53 aC. Va fer una campanya a les muntanyes Amanus amb un notable èxit. Ciceró va donar suport amb entusiasme a la seva reclamació dels honors del triomf però no li van ser atorgats fins al 51 aC quan Ciceró era a Cilícia.

L'any 49 aC, quan va començar la segona guerra civil, Lèntul va optar per lluitar contra Cèsar i va tenir el comandament de 10 cohorts a Picenum. Quan s'acostava l'enemic, Lèntul va fugir i es va unir a Luci Domici Aenobarb a Corfinium. Quan Cèsar va arribar i Pompeu es va negar a anar a ajudar-los, Lèntul va ser autoritzat per la guarnició a establir negociacions amb Cèsar. Juli Cèsar el va rebre amicalment, el va deixar marxar amb els seus companys i va prendre les tropes al seu servei. Lèntul es va retirar a Puteoli, des d'on al cap d'un temps es va unir amb Pompeu a Grècia.

L'any 48 aC, l'exèrcit principal de Pompeu es va enfrontar amb el de Cèsar a la batalla de Farsàlia. Trobem a Lèntul abans de la batalla, disputant amb Metel Escipió, i amb Luci Domici, per veure qui tenia més dret per a succeir a Cèsar como a Pontifex Maximus. Farsàlia va significar la derrota definitiva de les forces de Pompeu, que va fugir a Egipte, on va ser immediatament decapitat per Ptolemeu XIII. Lèntul Espinter va fugir a l'illa de Rodes, on primer no el van deixar desembarcar però immediatament se li va concedir asil.

Segons Sext Aureli Víctor, més endavant va caure en mans de Cèsar va ser assassinat. El seu fill, Publi Corneli Lèntul va ser proqüestor i també va portar el sobrenom d'Espinter.[1]

Referències modifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 730-731.