Publi Corneli Maluginense (cònsol 404 aC)

Publi Corneli Maluginense (llatí: Publius Cornelius Maluginensis) va ser un militar i magistrat romà del segle v aC. Era fill de Marc Corneli Maluginense, que va ser cònsol l'any 436 aC.

Infotaula de personaPubli Corneli Maluginense
Nom original(la) Publius Cornelius Maluginensis Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortp. segle V aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
Tribú amb potestat consular
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeEarly Roman Republic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle V aC Modifica el valor a Wikidata)
Família
FamíliaMaluginense Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut
valor desconegut
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsPubli Corneli Maluginense Cos
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg valor desconegut)
Marc Corneli Maluginense (censor)
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg valor desconegut)
Servi Corneli Maluginense
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
ParesMarc Corneli Maluginense Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

L'any 404 aC va ser tribú amb potestat consolar,[1] juntament amb Gneu Corneli Cos, Gai Valeri Potit Volús, Ceso Fabi Ambust, Marc Sergi Fidenes i Espuri Nauci Rutil III. Va seguir el setge de Veïs iniciat l'any anterior, però Roma va fixar la seva atenció en els Volscs, que van ser derrotats en una batalla entre Ferentino i Ecetra. Els romans van aconseguir conquistar la ciutat volsca d'Artena, gràcies a la traïció d'un esclau, que va indicar als soldats un passatge per arribar a la fortalesa.[2]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 909. 
  2. Titus Livi. Ab Urbe Condita VI,4,61