Obre el menú principal

Publi Deci Mus (cònsol 312 aC)

(S'ha redirigit des de: Publi Deci Mus II)

Publi Deci Mus (en llatí: Publius Decius Mus) va ser un magistrat romà i militar. Era fill del cònsol del 340 aC Publi Deci Mus. Tot i pertànyer a una família plebea, els Deci, va ser escollit cònsol quatre vegades i va tenir altres càrrecs importants com el de dictador, o el de pontífex. Participant en la tercera guerra samnita va perdre la vida.

Infotaula de personaPubli Deci Mus
Nom original Publius Decius Mus
Biografia
Naixement ?
Mort 295 aC
batalla de Sentinum
Causa de mort Mort en combat
  cònsol romà
312 aC – 311 aC
Juntament amb Marc Valeri Màxim
  cònsol romà
308 aC – 307 aC
Juntament amb Quint Fabi Màxim Rul·lià
  cònsol romà
297 aC – 296 aC
Juntament amb Quint Fabi Màxim Rul·lià
  cònsol romà
295 aC – 294 aC
Juntament amb Quint Fabi Màxim Rul·lià
Dades personals
Nacionalitat romà
Es coneix per guerres samnites
Activitat
Ocupació militar i polític
Període Early Roman Republic Tradueix
Rang militar Legat
Família
Fills Publi Deci Mus III
Pare Publi Deci Mus I
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

Primer i segon consolatModifica

Va ser elegit cònsol l'any 312 aC junt amb Marc Valeri Màxim i va haver de restar a Roma a causa d'una malaltia, mentre el seu col·lega dirigia la guerra contra els samnites. Va ser nomenat dictador pel temor del senat a una guerra contra els etruscs.[1] Aureli Víctor diu que va guanyar un triomf sobre el samnites i va dedicar el botí a Ceres,[2] però una inscripció que ho confirmaria sembla que podria ser una falsificació.

L'any 309 aC va servir com a llegat del dictador Luci Papiri Cursor Mugil·là. El 308 aC va ser cònsol per segona vegada amb Quint Fabi Màxim Rul·lià, i mentre aquest va fer la guerra als samnites, Mus la va fer als etruscs, amb els quals va pactar finalment una treva d'un any a canvi de pagar els vestits dels soldats romans durant aquell temps. El 306 aC va ser magister equitum del dictador Publi Corneli Escipió Barbat.[3]

El 304 aC va ser censor amb Quint Fabi Màxim Rul·lià i es va reformar la llei de manera que els llibertini s'integressin a les tribus.

Pontífex màximModifica

El 300 aC va ser censor per segona vegada i va defensar la llei Ogúlnia que obria el pontificat i el càrrec d'àugur als plebeus, en contra de la posició del patrici Appi Claudi Cec. Quan la llei va entrar finalment en vigor el mateix any, va ser un dels primers plebeus elegit pel col·legi de pontífexs.[4]

Tercera guerra samnitaModifica

L'any 297 aC va ser elegit cònsol per tercera vegada també amb Quint Fabi Màxim Rul·lià (per desig d'aquest). Els dos van anar al Samni per camins diferents i van devastar el país.[5] El 296 aC va governar el Samni com a procònsol i, aprofitant que el gruix de l'exèrcit samnita havia anat a Etrúria per demanar reforços, va conquerir tres ciutats samnites: Murganzia, Romulea i Ferentino[6] [a]

El 295 aC va ser cònsol per quarta vegada i també amb Quint Fabi Màxim Rul·lià.[7] La coalició entre etruscs, samnites i gals amenaçava la república. Mus va ser enviat primer al Samni i després a Etrúria per ajudar a Màxim i va dirigir l'ala esquerra de l'exèrcit a la decisiva batalla de Sentinum, on va morir com un heroi.[8]

NotesModifica

  1. Alguns relats atribueixen aquestes conquestes a Fabi Màxim o als cònsols de l'any.

ReferènciesModifica

  1. Titus Livi, Ab Urbe Condita, IX, 29
  2. Sext Aureli Víctor, De viris illustribus Romae, 27
  3. Titus Livi, Ab Urbe Condita, IX, 40-41
  4. Titus Livi, Ab Urbe Condita, X, 6-9
  5. Titus Livi, Ab Urbe condita, X, 14-15
  6. Titus Livi, Ab Urbe Condita, X, 16-17
  7. Titus Livi, Ab Urbe Condita, X, 24
  8. Titus Livi, Ab Urbe Condita, X, 25-29