Obre el menú principal

Publi Licini Cras Dives (cònsol 205 aC)

(S'ha redirigit des de: Publi Licini Cras Dives I)

Publi Licini Cras Dives (en llatí Publius Licinius P. F. P. N. Crassus Dives) era fill de Publi Licini Var i va ser el primer Licini conegut que va portar el cognom Dives. Formava part de la gens Licínia, una família romana plebea. El seu fill va portar el mateix nom (Publi Licini Cras Dives, en llatí Publius Licinius Crassus Dives).

Infotaula de personaPubli Licini Cras Dives
Biografia
Naixement valor desconegut.
Mort 183 aC
  Senador romà 

valor desconegut – valor desconegut
  Cònsol romà 

205 aC – 205 aC

  Edil romà 


  Mestre de cavalleria 


  Censor romà 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Període República Romana mitjana
Modifica les dades a Wikidata

L'any 212 aC, encara molt jove i sense haver exercit cap magistratura curul, es va enfrontar a dos personatges de rang consular, Quint Fulvi Flac i Tit Manli Torquat pel càrrec de Pontífex Màxim. L'any 211 aC va ser edil curul i va celebrar uns esplèndids jocs on per primera vegada van aparèixer les corones de fulles de plata i or.

El 210 aC va ser magister equitum del dictador Quint Fulvi Flac i el mateix any va obtenir el càrrec de censor, però va renunciar al morir el seu col·lega, tal com manava el costum. El 208 aC va ser pretor.

El 205 aC va ser cònsol juntament a Escipió l’Africà, i va dirigir la tasca d’expulsar a Anníbal del Bruttium. En aquesta regió va aconseguir reconquerir algunes ciutats, però no va poder continuar degut a una epidèmia que es va estendre entre les seves tropes. L'any 204 aC va unir les seves forces a les del cònsol Semproni per enfrontar-se a Anníbal a la rodalia de Crotona, però els romans van ser derrotats.

Va tornar a Roma on va residir en endavant fins que va morir a una edat avançada, el 183 aC. El seu funeral es va celebrar amb jocs i festes que van durar tres dies, incloent una lluita de 120 gladiadors. Titus Livi diu d'ell que va ser afavorit per la fortuna, i ell mateix va treballar per ser-ho. Era de família noble i va ser ric, de cos ben format i de gran fortalesa, i, a més dels seus èxits militars, era extremadament eloqüent, tant per dirigir-se al senat com per arengar al poble. Va ser un gran expert en dret civil i pontifici.[1] Valeri Màxim diu que tenia un concepte molt estricte de la religió, i que va fer condemnar a morir cremada a una verge vestal que una nit havia descuidat el seu deure de mantenir la flama encesa.[2][3]

ReferènciesModifica

  1. Titus Livi. Ab Urbe Condita XXX,1
  2. Valeri Màxim. De Factis Dietisque Memorabilibus I,1,6
  3. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 873.