Publi Semproni Tudità

Publi Semproni Tudità (en llatí Publius Sempronius Tuditanus) va ser un magistrat romà que va tenir activitat durant el segle iii aC. Formava part de la gens Semprònia i era de la família dels Tudità.

Infotaula de personaPubli Semproni Tudità
Nom original(la) P.Sempronius C.f.C.n. Tuditanus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Tribú militar
216 aC – 216 aC
2n Governador romà Acaia
215 aC – 215 aC
Curule aedile (en) Tradueix
214 aC – 214 aC
Pretor
213 aC – 213 aC
1r Governador romà Gàl·lia Cisalpina
213 aC – 211 aC
Censor romà
209 aC – 209 aC
2n Governador romà Macedònia
205 aC – 205 aC
Cònsol romà
204 aC – 204 aC
Juntament amb: Marc Corneli Cetege
3r Governador romà Bruttii (en) Tradueix
203 aC – 203 aC
Legat
201 aC – 199 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAncient Roman politician (en) Tradueix, Ancient Roman Military Personnel (en) Tradueix i diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaSempronios Tuditanos (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsGai Semproni Tudità (pretor) Modifica el valor a Wikidata
ParesCayo Sempronio Tuditano (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata, valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansMarco Sempronio Tuditano (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Era tribú militar a la batalla de Cannes l'any 216 aC i va ser un dels pocs oficials romans que van sobreviure. Després de la batalla es va refugiar a un dels campaments menors on va ser assetjat pels cartaginesos. Tudità va demanar als soldats que agafessin els escuts i el seguissin, però només ho van fer 600 homes que es van obrir camí entre els enemics i van arribar al campament principal. La resta va preferir deixar-se fer presoners pensant que el senat pagaria el rescat. Des d'aquell campament va marxar cap a Canusium on va arribar sa i estalvi. Això va augmentar molt la reputació de Tudità. Mentrestant, el senat a petició del senador Tit Manli Torquat, es va negar a pagar el rescat pels soldats fets presoners, dient que no s'havien de donar diners per uns covards que no van voler afegir-se a Tudità.

Dos anys més tard, el 214 aC era edil curul i el 213 aC pretor, amb Ariminium com a província. Va ocupar la ciutat de Atemum i va continuar en el comandament durant els següents dos anys (212 aC i 211 aC). L'any 209 aC va ser censor amb Marc Corneli Cetege I, tot i que cap dels dos havia arribat al consolat.

L'any 205 aC va ser enviat a Grècia amb títol de procònsol al front d'un exèrcit i una flota, amb el propòsit de fer front a Filip V de Macedònia, amb el que va signar finalment un tractat de pau preliminar que després va ser ratificat pel senat, conegut com a Tractat de Fenice. El senat estava ansiós d'assegurar la pau mentre durava la guerra contra els cartaginesos. En absència va ser escollit el 205 aC cònsol pel 204 aC amb Marc Corneli Cetege, el seu antic col·lega com a censor.

Va exercir el consolat i va rebre la província de Bruttium per fer la guerra contra Anníbal. A la rodalia de Crotona va patir una severa derrota on va perdre de 12.000 homes, però al cap de poc va contraatacar i va derrotar a Anníbal que es va haver de refugiar darrere les muralles de Crotona. Per guanyar aquesta batalla va prometre la construcció d'un temple a la Fortuna Primigenia.

L'any 201 aC va ser un dels tres ambaixadors enviats a Ptolemeu V Epífanes rei d'Egipte.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III. London: John Murray, 1876, p. 1181.