Kasim I o Qasim I (Nikolai Karamzín l'anomena Kassyda) fou khan d'Àstrakhan. Era khan el 1476 i havia succeït al seu pare Mahmud Khan, si bé la data no es pot precisar.

Infotaula de personaQasim I
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort1500 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Khan
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióGovernant Modifica el valor a Wikidata

La primera vegada que se l'esmenta fou en el viatge del rus Atanasi Nikitin que va anar a l'Índia que està datat el 1466 o el 1470. Llavors no obstant només se sap segur que governava Uslan i Berekzan.

El 1476 el venecià Contarini, que va estar al sud de Rússia, explica que Àstrakhan estava (el 16 d'agost de 1476) en mans de tres fills d'un germà d'Ahmad Khan que dominaven fins a Circàssia i les terres prop de Tana; Contarini dona el nom d'un d'aquestos, Kasim, que diu que estava en guerra amb el seu oncle Ahmad Khan. Contarini no anomena pel nom als altres dos khans, però Howorth suggereix que podrien ser Yanibeg (efímer khan a Crimea nomenat per Ahmad Khan quan va ocupar el país) i Abdul Karim. Howorth esmenta que pel Shaybani-name el seu amir al-umara seria Timur Beg, que seria el mateix que en altres moments apareix en un càrrec similar a la cort d'Ahmad Khan. Kasim I va donar asil a dos néts d'Abu l-Khayr quan el seu pare fou derrotat per Ibak Khan, khan de Sibèria. Ibak, aliat a Ahmad Khan va marxar contra Kasim i aquest es va refugiar a Àstrakhan on fou assetjat; els dos prínceps van poder fugir amb 40 seguidors després d'una lluita ferotge. Després Kasim va fer la pau amb el seu oncle.

El 1480 quan Ahmad Khan va marxar al riu Ugra contra Ivan III el Gran de Moscou, diu que l'acompanyava el khan Kasim i els seus fills. Després no torna a ser esmentat però hauria viscut fins vers el 1490 o més tard. El 1491 apareix com a khan a Àstrakhan Abdul Karim, si bé podria ser un cogovernant.

ReferènciesModifica

Howorth, Henry Hoyle. History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century. Part II, division I. The so-called tartars of Russia and Central Asia. Londres: Longmans, Green and Co, 1880.