Obre el menú principal

Què se n'ha fet, de Baby Jane?

pel·lícula de 1962 dirigida per Robert Aldrich

Què se n'ha fet, de Baby Jane? (títol original en anglès What Ever Happened to Baby Jane?)[1] és un film estatunidenc dirigit per Robert Aldrich i estrenat l'any 1962.

Infotaula de pel·lículaQuè se n'ha fet, de Baby Jane?
What Ever Happened to Baby Jane?
Baby Jane.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Robert Aldrich
Protagonistes
Ajudant de direcció Tom Connors Jr.
Director artístic William Glasgow
Producció Robert Aldrich
Guió Lukas Heller
Basat en la novel·la de Henry Farrell
Música Frank DeVol
Dissenyador de so Jack Solomon
Fotografia Ernest Haller
(blanc i negre)
Muntatge Michael Luciano
Efectes especials Donald Steward
Productora Seven Arts Productions
Distribuïdor Warner Bros.
Qualitat
País d'origen Estats Units
Estrena 1962
Durada 134 min.
Idioma original anglès
Rodatge Malibú
Color en blanc i negre
Descripció
Basat en What Ever Happened to Baby Jane? Tradueix
Gènere drama, thriller
Lloc de la narració Califòrnia i Los Angeles
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0056687 Filmaffinity: 167314 Allocine: 281 Rottentomatoes: m/what-ever-happened-to-baby-jane Allmovie: v54018 TCM: 95445
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

 
Bette Davis, en primer pla, i Joan Crawford en un moment de la pel·lícula

Baby Jane és una nena bonica però capritxosa que triomfa en el món de la cançó infantil, fins al punt que arriben a fabricar nines amb la seva imatge. La seva germana Blanche, sempre a la seva ombra, és una noia bona i tímida que no gaudeix de les simpaties del seu pare. Passat un temps les coses canvien: la retreta Blanche (Joan Crawford) acaba convertint-se en una gran estrella del cinema, mentre que a l'antiga nena prodigi Jane (Bette Davis), menyspreada per productors i directors per la seva falta de talent, no li queda una altra que sobreviure gràcies a la seva germana. Una nit, un intent d'atropellament que deixa Blanche en una cadira de rodes i a la cura de Jane (qui no sent més que odi per la seva germana), les reclou per sempre en la seva ombrívola mansió.[2]

CríticaModifica

En el moment de rodar-se aquest film, tant Bette Davis com Joan Crawford estaven passant per un moment fosc de la seva carrera, el que encaixava molt bé en els papers que havien d'interpretar, el de dos actrius acabades (el que no deixa de ser una crueltat afegida a la pròpia que tanca l'argument). El desenvolupament de la cinta fa que es vagi lliscant pels camins de la comèdia negra, del melodrama cruel i fins i tot del cinema de terror, que de tot això hi ha.[3]

Sumptuós i caricaturesc melodrama que explora el terreny que separa l'horror del terror. Aldrich va aconseguir crear una atmosfera que oscil·la entre allò purament inquietant i allò plenament asfixiant. Les dues protagonistes van posar la resta, aconseguint remuntar les seves marcides carreres. És un d'aquests rars films que guanyen amb el pas del temps.[4]

Una atmosfera perversa envolta les aparicions de Bette Davis, la germana desequilibrada que encara viu de la glòria passada i que es dedica a fer la vida impossible a la seva germana, obligada a usar una cadira de rodes. La tensió va creixent imperceptiblement al llarg de la cinta, fins a arribar a les situacions finals, amb destacables moments d'intriga, emoció i patetisme, com les escenes en què Bette Davis reclou la seva germana a la cambra i li impedeix usar el telèfon.[3]

RepartimentModifica

 
Joan Crawford al tràiler del film

Nominacions i premisModifica

ReferènciesModifica

  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. «What Ever Happened to Baby Jane?». The New York Times.
  3. 3,0 3,1 «Crítica de la pel·lícula». La Vanguardia, 07-01-1989.
  4. Crítica de la pel·lícula, a Fotogramas (castellà)

Enllaços externsModifica