La quadrirrem o tetrarrem (llatí: quadriremis; grec: τετρήρης, tetreres) és un vaixell impulsat mitjançant quatre fileres de rems, tot i també tenien veles per aprofitar el vent. Les seves dimensions eren 35 metres d'eslora, 5 metres de mànega, amb un pes de 77 tones, i estava tripulada per cent vuitanta remers i vuitanta soldats, i podia agafar una velocitat d'entre 7,2 i 7,8 nusos,[1] sent més baix que la quinquerrem, i les seves característiques els feien ideals per operacions costaneres.[2]

Segons Plini el Vell, la quadrirrem apareix a Cartago el segle iv aC amb dues fileres de vint-i-cinc rems. Fou usada per primer cop en combat en el setge de Tir per Alexandre el Gran,[3] i pocs anys més tard era una nau molt popular, perquè els atenencs en van construir 200, i també ho eren 90 dels 240 vaixells d'Antígon el borni, sent a més el principal vaixell de guerra de la flota de Rodes, l'única professional del mediterrani oriental.[4]

A la batalla de Miles (36 aC), les quadrirrems eren l'embarcació més comuna de la flota de Sext Pompeu Pius, i diverses unitats es trobaven entre les flotes pretorianes imperials.

Referències

modifica
  1. Hugo o'Donnell, Historia militar de España (castellà)
  2. John S. Morrison, Hellenistic Oared Warships, 399–31 BC (2004) (anglès)
  3. Quint Curti Ruf, Historiae Alexandri Magni
  4. Lionel Casson, Ships and Seamanship in the Ancient World, Johns Hopkins University Press (1995), (anglès) ISBN 0-8018-5130-0