Quark u

(S'ha redirigit des de: Quark amunt)

El quark u (amunt o dalt), en anglès quark up, representat internacionalment pel símbol u, és un dels sis aromes o classes de quarks.[2] És un element fonamental de la matèria (la major part de la qual, és a dir, tota, excepte les partícules mediadores de les quatre interaccions fonamentals, està formada per quarks i leptons), que es caracteritza per tenir una càrrega elèctrica de +2/3 de la càrrega elemental, un isoespín feble (isoespín a la força nuclear feble) de +1/2 i una aroma de +1/2. La seva massa podria estar entre 1,5 MeV/c2 i 4,0 MeV/c2, tot i que no es coneix del cert. La seva antipartícula és l'antiquark u, que té el color complementari (o anticolor) al quark u.

Infotaula de partículaQuark u
Proton quark structure.svg
Classificacióquark Modifica el valor a Wikidata
ComposicióPartícula elemental
EstadísticaFermiònica
GrupQuark
GeneracióPrimera
InteraccionsForta, Feble, Electromagnètica, Gravitatòria
Símbolu
AntipartículaAntiquark amunt (u)
TeoritzacióMurray Gell-Mann (1964)
George Zweig (1964)
DescobertaSLAC (1968)
Massa1.7 – 3,1 MeV/c2[1]
Desintegració enEstable o Quark avall + Positró
Càrrega elèctrica+23 e
Càrrega de colorBlau, verd o vermell
Espín12
Isoespín dèbilLH: +12, RH: 0
Hipercàrrega dèbilLH: +13, RH: +43
Número de partícula de Monte Carlo2 Modifica el valor a Wikidata

El quark u, i el quark d, són els dos quarks de primera generació, més estables que els altres i que es van mantenir més d'un segon després del big bang, tot i que sempre agrupats en hadrons, com per exemple protons o neutrons. Com els altres quarks, el quark u té càrrega de color: "vermella", "verda" o "blava"; i és sensible a la força nuclear forta portada per gluons. Un protó, per exemple, està format per dos quarks u i un d, mentre que un neutró ho és per un u i dos d. Les masses del protó i del neutró són semblants, cosa que fa que es comportin de manera essencialment igual davant de les forces nuclears fortes.[3]

La seva existència va ser postulada per primera vegada, i de forma independent, per Murray Gell-Mann i George Zweig l'any 1964, en desenvolupar el model de quarks, amb aleshores només tres d'aquests. El 1967, hom els va captar per primera vegada en experiments portats a terme al Centre de l'Accelerador Linear de Stanford (en anglès, Stanford Linear Accelerator Center, SLAC), un laboratori de la Universitat de Stanford.

ReferènciesModifica

  1. K. Nakamura et al. (Particle Data Group). «PDGLive Particle Summary 'Quarks (u, d, s, c, b, t, b', t', Free)'». Particle Data Group, 2011. [Consulta: 8 agost 2011].
  2. Física nuclear I, de Jaume Jorba i Bisbal, ETSEIB, Edicions UPC, 2000. ISBN 9788483013731 (català)
  3. Sobre el premi Nobel de Física 1999, de Domènec Espriu, a Els premis Nobel de l'any 1999: Cicle de conferències, Institut d'Estudis Catalans, 2003. ISBN 9788472835221 (català)