Tàurida

(S'ha redirigit des de: Quersonès Tauric)

La Tàurida (en grec antic Ταυρίς, en llatí: Taurica o Chersonesus Taurica), coneguda també amb els noms de Tàurica (Plini el Vell i Escílax de Carianda) i Quersonès Tàuric (ἡ Ταυρικὴ Χερσόνησος), segons Claudi Ptolemeu, era una regió que correspondria a l'actual península de Crimea i territoris de la rodalia. Poblada pels cimmeris, en concret per la branca dels Tauri, va ser conquerida pels escites de Sarmàtia, que eren del territori veí.

Infotaula de geografia físicaTàurida
TipusNom i regió històrica Modifica el valor a Wikidata
Part dehistòria de Crimea Modifica el valor a Wikidata
 45° 18′ 38″ N, 34° 05′ 35″ E / 45.310565°N,34.093022°E / 45.310565; 34.093022Coord.: 45° 18′ 38″ N, 34° 05′ 35″ E / 45.310565°N,34.093022°E / 45.310565; 34.093022
El "Chersonesus Tauricus" de l'Antiguitat en un mapa imprès a Londres circa el 1770.

L'istme que connecta la Tàurida amb el continent, és força estret, només d'uns 40 estadis d'amplada. La península té una superfície aproximada de 10.000 km2 de la que les tres quartes parts són planúries poc elevades sobre el nivell del mar. La resta, cap al sud, és muntanyosa. Les muntanyes, que comencen prop de l'istme, pugen suaument cap al centre de la península, però així que s'apropen a la costa pugen abruptament fins que quan arriben al mar donen lloc a enormes penya-segats. Entre les muntanyes s'obren fèrtils valls protegides del vent on es cultiven vinyes i olivers. Estrabó elogia la fertilitat que tenien en la producció de blat, especialment a les planes entre la ciutat de Panticapea i Teodòsia.

Els grecs s'hi van establir i hi van fundar colònies com Sebastòpol (colònia dòria; grec: Σεβαστούπολις) i Eupatòria. Els atenencs hi van tenir una colònia fundada per Gilon, l'avi matern de Demòstenes. La colònia de Quersonès (inicialment anomenada Megarice) la van fundar els doris d'Heracleia del Pont (que era colònia de Mègara) cap a la meitat del segle v aC.

El seu moment principal es va desenvolupar durant el període del Regne del Bòsfor o regne del Bòsfor Cimmeri. Tenia la importància suficient per intervenir en els assumptes polítics com a país independent al menys fins al segle II aC, quan van establir una aliança amb Mègara per lluitar contra Mitridates III del Pont, segons Polibi.

Els últims reis governaven encara al segle iv quan els huns vn ocupar el territori, una part dels quals encara hi vivien el segle vi, segons l'historiador Procopi. Després dels huns van venir els gots i altres pobles, fins que en temps de Justinià I, l'Imperi Romà d'Orient va establir el control sobre el territori, que va durar fins a la invasió dels mongols. Llavors s'hi van establir els genovesos que van fundar diverses colònies.[1]

El 14 d'octubre del 1917 hi fou proclamada la República de Crimea en el si de la Federació Russa, sota el control del Consell Nacional dels Tàtars. Pel gener del 1918 els bolxevics prengueren el control del territori i hi instauraren la República Soviètica de Tàurida.

L'escriptor alemany Johann Wolfgang von Goethe hi va situar la seva obra Ifigènia a Tàurida, traduïda al català per Joan Maragall.

CiutatsModifica

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). «Chersonesus». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 19 març 2021].

Vegeu tambéModifica