Quincy Adams Sawyer

pel·lícula de 1922 dirigida per Clarence G. Badger

Quincy Adams Sawyer és una pel·lícula muda dirigida per Clarence G. Badger i protagonitzada per John Bowers, Lon Chaney, i Blanche Sweet, que tornava al cinema després de dos anys retirada.[1] Va ser la primera producció de la Sawyer-Lubin Productions.[2] La pel·lícula, basada en la novel·la homònima de Charles Felton Pidgin (1900)[3] es va estrenar el 27 de novembre de 1922.[4][5] Es considera una pel·lícula perduda.[6] Es tracta d'un remake d'una pel·lícula independent amb el mateix nom rodada el 1912.[7]

Infotaula de pel·lículaQuincy Adams Sawyer

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióClarence G. Badger Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióBernard McConville Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1922 Modifica el valor a Wikidata
Durada80 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica i cinema mut Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0013525 Letterboxd: quincy-adams-sawyer-1922 AFI: 11504 TMDB.org: 920131 Modifica el valor a Wikidata

Repartiment modifica

Argument modifica

Quincy Adams Sawyer és un jove advocat d'una família important de Boston que un dia coneix una noia en el parc. Se sent atret immediatament per ella però no es pot aturar a seguir-la ja que un amic del seu pare, Deacon Pettengill, l'ha convocat al poblet de Mason's Corner. Li ha demanat que l'ajudi amb la senyora Putnam a clarificar el patrimoni del seu difunt marit i per a que investigui si l'advocat d'aquesta, Obadiah Strout, pretén estafar-la. La filla de la senyora Putnam, Lindy, una femme fatale, intenta seduir Sawyer. Strout també intenta aconseguir els favors de la noia però a la vegada s'ha quedat amb una part del que li corresponia. Al principi Quincy s'hi mostra interessat fins que més tard descobreix que la noia del parc és la neta de Pettengill i que després de la seva trobada s'ha quedat cega.

Malgrat la ceguesa, Sawyer s'enamora d'Alice. Mentrestant, Strout, per tal de treure del mig a Sawyer convenç Abner Stiles, el ferrer del poble que anteriorment havia mort una persona, que Sawyer és a la ciutat per investigar-lo. El ferrer el va a trobar i es produeix una baralla en la que aquest surt malparat. Per altra banda també fa veure a Lindy que no aconseguirà Quincy i la indueix a desfer-se d'Alice. Per això, aquesta fa que Alice pugi a un bot i el deslliga per lo que aquest es dirigeix a la deriva cap a un salt d'aigua.

Lindy aviat es penedeix del que ha fet i corre a avisar Quincy del que ha fet. Ell corre cap al salt d'aigua i aconsegueix rescatar-la abans que caigui. Degut a la sobre-excitació ella recupera la visió. Mentrestant, el pare d'Alice no sap que Quincy ha salvat la seva filla i està convençut que Strout l'ha assassinada. En revenja intenta matar-lo amb un revòlver però arriba tard: Stiles que s'ha adonat que l'altre l'enganyava l'ha matat primer.[8]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «“Q.A. Sawyer” elaborate production». Exhibitors Trade Review 13, 1, 02-12-1922, pàg. 17.
  2. «Lubin leaves for West in interest of new picture». Exhibitors Trade Review 13, 3, 16-12-1922, pàg. 123.
  3. Snyder, Sherri. Barbara La Marr: The Girl Who Was Too Beautiful for Hollywood (en anglès). University Press of Kentucky, 2017-10-12, p. 378. ISBN 978-0-8131-7426-6. 
  4. 4,0 4,1 «Quincy Adams Sawyer». Variety, 01-12-1922, pàg. 34.
  5. «Summonses as invitations to “Quincy Adams Sawyer”». Exhibitors Trade Review 13, 8, 20-01-1923, pàg. 410.
  6. «"Quincy Adams Sawyer"». Silent Era : Progressive Silent Film List. [Consulta: 8 desembre 2019].
  7. Wlaschin, Ken. Silent Mystery and Detective Movies: A Comprehensive Filmography (en anglès). McFarland, 2009-10-21, p. 186. ISBN 978-0-7864-5429-7. 
  8. «Quincy Adams Sawyer». Exhibitors Trade Review 13, 2, 09-12-1922, pàg. 103.