Quincy Jones

Arranjador, compositor, trompetista i pianista estatunidenc

Quincy Delight Jones Jr., conegut com a Quincy Jones (Chicago, Illinois, 14 de març del 1933) és un compositor, director, arranjador i productor de música estatunidenc.

Infotaula de personaQuincy Jones
Quincy Jones 2007.jpg
Quincy Jones el 2007 Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Quincy Delight Jones, Jr. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Quincy Delight Jones Modifica el valor a Wikidata
14 març 1933 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Chicago (Illinois) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAfroamericà Modifica el valor a Wikidata
FormacióBerklee College of Music
Garfield High School Modifica el valor a Wikidata
Alçada1.680 mm Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsMarró fosc Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellNegre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector d'orquestra, trompetista, compositor, líder de banda, músic de jazz, autobiògraf, productor discogràfic, poeta, compositor de cançons, executiu d'una discogràfica, productor de cinema, actor, productor de televisió, instrumentista, arranjador, jazz trumpeter (en) Tradueix i humanitari Modifica el valor a Wikidata
Activitat1951 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
GènereJazz, soul, funk, rhythm and blues, swing, música hip-hop, rock and roll i bossa nova Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsNadia Boulanger Modifica el valor a Wikidata
Influències
Patrimoni net estimat400 MUS$ Modifica el valor a Wikidata
InstrumentTrompeta, veu, trompa, bateria, instrument de teclat, piano, sintetitzador i percussió Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficColumbia Records
Epic Records
A&M Records
Qwest Records (en) Tradueix
Interscope Records
Warner Records
ABC Records
Bell Records (en) Tradueix
Mercury Records Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeUlla Andersson (1967–1974), divorci
Peggy Lipton (1974–1990), divorci Modifica el valor a Wikidata
ParellaNastassja Kinski (1992–1995) Modifica el valor a Wikidata
FillsQuincy Jones III
Rashida Jones
Kidada Jones
Kenya Kinski-Jones Modifica el valor a Wikidata
ParesQuincy Delight Jones (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata i Sarah Frances Wells (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Lloc webquincyjones.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0005065 IBDB: 398538
Facebook: QuincyJones Twitter: QuincyDJones MySpace: quincyjones Youtube: UCaBIjouEo87YhSGmPjuXDoA Musicbrainz: 5803c81e-739a-4057-9a5c-cf84e55db630 Songkick: 280682 Discogs: 17546 Allmusic: mn0000378624 Modifica el valor a Wikidata

El seu àmbit d'interès musical inclou el rhythm and blues i el jazz (swing i bop), amb freqüent tendència a la seva fusió, de la mateixa manera que és intèrpret ocasional de trompeta i piano, i cantant. La seva extensa carrera inclou gravacions amb Frank Sinatra i també ha compost bandes sonores per a pel·lícules, i és el primer compositor afroamericà que ho feia. Això no obstant, és majoritàriament conegut com a productor dels àlbums més exitosos de Michael Jackson: Off the Wall, Thriller i Bad. Fou també el productor de la cançó "We Are the World". Ha rebut el Grammy Legend Award, el Premi Kennedy, la National Medal of Arts i la Legió d'Honor, entre altres distincions.

BiografiaModifica

Va néixer a Chicago com el fill major de Sarah Frances, que patia esquizofrènia i el jugador de beisbol Quincy Delight Jones. La seva família es va traslladar a Seattle quan tenia catorze anys. En aquesta ciutat va tocar a la Lionel Hampton's Big Band i a la banda del Berklee College of Music a Boston, (Massachusetts).
El 1950 va viatjar a Nova York, on es va dedicar a escriure, arreglar i gravar per a bandes que tocaven als clubs de jazz de la ciutat. Allà va conèixer i es va relacionar amb Thelonious Monk, Charlie Parker, Billie Holiday, Gene Krupa, Miles Davis i el seu íntim amic Ray Charles, a qui havia conegut abans a Seattle d'adolescent. El 1956 va fer una gira per Orient Mitjà i Sud-amèrica com a trompetista de Dizzy Gillespie.
A mitjans de la dècada de 1950 es va traslladar a París, va estudiar composició amb Nadia Boulanger i Oliver Messiaen, va travar relació amb Leonard Bernstein, Aaron Copland i Pablo Picasso i va treballar com a director musical de Barclay Records i també com a compositor i arreglista.
El 1961 va tornar a Nova York, on es va convertir en vicepresident de Mercury Records, i fou un dels primers afroamericans amb aquesta posició en la indústria discogràfica. En la companyia va produir artistes com Peggy Lee, Tonny Bennett i Sarah Vaughan. El 1963 va rebre el primer Grammy pels arreglaments de I Can't Stop Loving You, gravant per la Count Basie Orchestra.
El 1964 va gravar la banda sonora de The Pawnbroker, i es convertí en el primer negre nord-americà a compondre per al cinema. Altres pel·lícules en què va compondre la música foren A sang freda (In Cold Blood) el 1967, El color púrpura (The Color Purple) el 1985, For Love of Ivy el 1969; i per a la televisió va compondre per a sèries com Ironside i El show de Bill Cosby.
Com a director de Big Bands, que manté per a gravacions d'estudi, encara que rarament per a actuacions en directe, va iniciar la seva carrera amb dos discos de gran impacte al món del jazz: How I feel about jazz i Birth of a band (1959.[1] Més endavant, va fitxar per A&M Records on va gravar el 1961 Quintessence. Influït per conceptes de jazz fusió, va editar Walking In Space (1969 i Smackwater Jack (1971), que inclou entre altres temes per a la banda sonora del telefilm Ironside. En total, va compondre la música per a trenta-tres pel·lícules i va rebre setanta-nou nominacions al Premi Grammy.
Com a productor, és famós sobretot per haver estat coproductor dels tres àlbums més famosos de Michael Jackson: Off the Wall, Thriller i Bad. Va dirigir l'orquestra de Frank Sinatra i va produir el seu últim àlbum amb temes originals (L.A. is my Lady), així com el retorn a les taules de la llegendària Lena Home el 1980.
El 2001 va publicar la seva autobiografia: The Autobiography of Quincy Jones.

També cal destacar la producció de l'àlbum Give Me the Night (1980), de George Benson.

FamíliaModifica

Quincy Jones es va casar tres vegades i va tenir set fills. Primerament, amb Jeri Caldwell, del 1957 al 1966, i tingueren Jolie Jones Levine. Després, amb Ulla Anderson, de 1967 al 1974, i tingueren Martina Jones i Quincy Jones III. Finalment, amb Peggy Lipton, del 1974 al 1990, i tingueren Kidada Jones i Rashida Jones. Del breu affair amb Carol Reynolds, tingué la seva filla Rachel Jones i de la relació amb Nastassja Kinski del 1991 al 1995 tingué la seva filla Kenya Julia Miambi Sarah Jones, nascuda el 1993.

DiscografiaModifica

  • 1964 Big Band Bossa Nova
  • 1970 Gula Matari
  • 1970 Walking in Space
  • 1971 Smackwater Jack
  • 1973 You've Got It Bad, Girl
  • 1974 Body Heat
  • 1975 Mellow Madness
  • 1976 I Heard That!
  • 1977 Roots
  • 1978 Sounds...And Stuff Like That!!
  • 1981 The Dude
  • 1984 The Birth of a Band, Vol. 1
  • 1989 Back on the Block
  • 1995 Q's Jook Joint
  • 1999 Reel Quincy Jones
  • 2000 Basie and Beyond
  • 2004 Original Jam Sessions 1969
  • 2011 Soul Bossa Nostra

Premis i distincionsModifica

Quincy té el rècord de ser l'artista que més nominacions ha rebut pels Grammy, amb un total de setanta-nou, i ha rebut vint-i-cinc premis en reconeixement als seus mèrits musicals. Mitja dotzena d'universitats li han atorgat doctorats honoris causa i ha rebut moltíssims guardons, com el Premi Emmy per la música de l'episodi d'obertura de Roots; set nominacions a l'Oscar, el Premi Humanitari Jean Hersholt de l'AMPAS i el premi Trustees de la NARAS. França li atorgà la Legió d'Honor. També ha rebut l'Orde de les Arts i Lletres del Ministeri francès de Cultura; el cobejat premi Polar Music de la Reial Acadèmia Sueca i el premi Rodolfo Valentino de la República Italiana. El 2008 fou homenatjat pel Festival de Jazz de Montreux. L'any 2000 va rebre la National Humanities Medal. L'any 2009 va rebre el Clinton Global Award a la filantropia.

Premis OscarModifica

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1985 Millor Pel·lícula El color púrpura Candidat
1985 Millor Banda sonora El color púrpura Candidat
1985 Millor cançó El color púrpura Candidat
1978 Millor banda sonora adaptada El mag Candidat
1968 Millor cançó For Love of Ivy Candidat
1967 Millor banda sonora original A sang freda Candidat
1967 Millor cançó Banning Candidat

ReferènciesModifica

  1. Carles, Clergeat & Comolli: op.ref., pàg. 547

Enllaços externsModifica