Decemvir

Antiga Roma: Regne romà  · República Romana  · Imperi  · Principat  · Dominat  · Imperi d'Occident Imperi d'Orient

Organització social:

Dret romà Assemblees romanes Senat romà Tribus romanes Gens Cursus honorum Ciutadania romana Patricis Equites Plebeus Esclavitud

Magistratures ordinàries

Cònsol Pretor Tribú de la plebs Censor Pontifex Maximus Qüestor Prefecte de la ciutat Edil Prefecte Procònsol Propretor Interrex

Magistratures extraordinàries

Dictador Mestre de cavalleria Tribú consular Legat Triumvir Decemvir Vigintisexvir Interrex

Càrrecs i honors

Emperador romà Rei de Roma August Cèsar Imperator Princeps senatus Tetrarquia Tetrarca Magister officiorum Mestre dels soldats Governador Dux Lictor Vicarius Tribú militar

Decemvir (en llatí decemviri) va ser una magistratura romana extraordinària formada per deu persones, nomenada en moments específics i amb funcions determinades. El decemvir a l'antiga Roma era cadascun dels deu nobles (Decemviri = Decem virs, deu homes) encarregats de la missió de redactar les lleis de Roma (any 451 aC = 303 de Roma) i que exercien el poder en lloc dels cònsols.

El decemvirat és el període en què la república romana va ser governada per decemvirs a la meitat del segle V aC. Hi va haver dos decemvirats, el primer, que va governar amb general satisfacció, i el segon, que finalment va ser enderrocat, tornant-se al sistema de cònsols. Del temps del decemvirat són les lleis de les dotze taules.

Els decemvirs van redactar les Lleis a les quals en endavant devia subjectar-se l'exercici de les altes magistratures romanes, lleis que van ser votades i després gravades en deu taules de bronze.

L'any següent es van elegir nous decemvirs (450 aC = 304 de Roma) que van redactar dues taules complementàries. Així va sorgir les Llei de les dotze taules, espècie de Constitució o Codi legal romà.

Primer decemvirat (451 aC)

El 452 aC es va acordar nomenar una comissió de plebeus i patricis formada per 10 membres per escriure un codi de lleis. Durant el seu exercici totes les altres magistratures quedaven en suspens. Els primers decemvirs van entrar en funcions el 451 aC (Decemviri Legibus Scribundis Consulari Imperio) dirigits per Appi Claudi Cras Regil·lense Sabí i Tit Genuci Augurí, que eren els cònsols d'aquell any. Les lleis redactades van ser sotmeses als comicis centuriats.

Llista de Decemviri Legibus Scribundis Consulari Imperio

• Appi Claudi Cras Regil·lense Sabí, cònsol;
• Tit Genuci Augurí, cònsol;
• Tit Veturi Cras Cicurí;
• Gai Juli Jul;
• Aule Manli Vulsó
• Servi Sulpici Camerí Cornut;
• Publi Sesti Capitolí Vaticà
• Publi Curiaci Fist Trigemí;
• Tit Romili Roc Vaticà; i
• Espuri Postumi A. F. P. N. Albe Regil·lense

Segon decemvirat (450 aC)

L'èxit dels decemvirs va portar al nomenament per l'any 450 aC de nous decemvirs (només va repetir Api Claudi) que van completar la llei de les dotze taules (Lex Duodecim Tabularum), equivalent a la constitució. Aquest segon decemvirat no va ser tan satisfactori com el primer i en acabar les funcions van refusar deixar el càrrec i permetre als successors d'agafar les regnes. Api va ser acusat d'haver impulsat (per una decisió injusta) a la jove Verginia a la prostitució i per aquesta causa va ser assassinada pel seu propi pare. Això el va fer molt impopular i va esclatar una revolta que va obligar els decemvirs a renunciar (449 aC) i es van restablir els magistrats ordinaris.

Llista de Decemviri Legibus Scribundis Consulari Imperio

• Appi Claudi Cras Regil·lense Sabí;
• Marc Corneli Maluginense;
• Marc Sergi Esquilí;
• Luci Minuci Esquilí Augurí;
• Quint Fabi Vibulà;
• Quint Peteli Libó Visol;
• Tit Antoni Merenda;
• Ceso Duili (decemvir) (Caeso Duillius Longus);
• Espuri Oppi Cornicen; i
• Mani Rabuleu (Manius Rabuleius)

Altres magistrats van portar el nom de decemvirs

Vegeu també: Categoria:Decemvirs

Els Decemviri Stlitibus Iudicandis o Decemviri litibus iudicandis van ser una cort civil que segurament ja existia amb la monarquia (s'atribueix al rei Servi Tul·li) que determinava l'estatus de les persones. Inicialment eren un jurat que donava el veredicte al pretor però després van ser magistrats menors elegits pels comicis tribunats i eren part dels Vigintisexviri. August va donar als decemvirs la presidència de les corts dels centumviri. Durant l'Imperi els decemvirs tenien jurisdicció en casos capitals.

Els Decemviri Sacris Faciundis o Decemviri sacrorum tenien funcions religioses i van sorgir per atendre la reclamació dels plebeus en l'exercici de les funcions religioses (cinc decemviri eren plebeus i cinc patricis). Els primers van ser nomenats el 367 aC en lloc dels antics duumviri que eren els dos patricis. Les seves funcions eren la consulta dels llibres sibil·lins i la celebració dels jocs d'Apol·lo. El decemvirs eren vitalicis. Més tard, al segle I aC, van passar a ser quinze membres (quindecemvirat) i reanomenats quindecemviri sacris faciundis. Juli Cèsar hi va afegir un membre mes, però aviat es va tornar als 15 membres.

Els Decemviri Agris Dandis Adsignandis eren nomenats periòdicament pel repartiment de terres (ager publicus).