Quint Fufi Calè (cònsol)

Quint Fufi Calè (en llatí Quintus Fufius Q. F. C. N. Calenus), va ser fill de Quint Fufi Calè (Quintus Fufius Calenus), un terratinent romà.

Infotaula de personaQuint Fufi Calè
Biografia
Naixementsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
Mort40 aC Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
47 aC – 47 aC
Juntament amb: Publi Vatini
Pretor
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític de l'antiga Roma i militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit romà Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra de les Gàl·lies Modifica el valor a Wikidata
Família
PareQuint Fufi Calè (terratinent) Modifica el valor a Wikidata

Va ser tribú de la plebs l'any 61 aC. Era patró de Publi Clodi al que va defensar i va intentar salvar de la condemna per violació dels misteris de la deessa Bona Dea. Va proposar una llei perquè fos jutjat no per un tribunal especial sinó per una cort ordinària. La llei va ser aprovada gràcies al patrocini de Quint Hortensi Hòrtal.

L'any 59 aC va ser elegit pretor per influència de Juli Cèsar, al que va servir activament en endavant. En aquest any va portar una llei per la qual les tres classes de jutge (senators, equites, i tribuns aerarii) havien de votar per separat.

L'any 52 aC va donar suport al partit de Clodi després de l'assassinat d'aquest per Miló i al 51 aC va ser legat de Cèsar a la Gàl·lia.

En esclatar la Segona guerra civil l'any 49 aC es va trobar (març) amb Cèsar a Brundusium i pel camí es va trobar també amb Ciceró a la Vila Fòrmia, davant del que es va declarar contra Gneu Pompeu.

Quan Cèsar va anar a Hispània el va seguir com a legat i quan Cèsar va anar a l'Epir va quedar amb el comandament de les tropes a Itàlia i quan va intentar passar a l'Epir molts dels vaixells van ser agafats per Bíbul. Calè es va escapar cap a la costa italiana i va tornar després a l'Epir amb Marc Antoni. Abans de la batalla de Farsàlia, Juli Cèsar el va enviar cap a Acaia i en aquesta direcció va ocupar Delfos, Tebes i Orcomen, Atenes, Mègara i finalment Patres.

L'any 47 aC Cèsar l'elevà al consolat.

Després de la mort de Cèsar el 44 aC es va unir a Marc Antoni al que va defensar contra Ciceró (43 aC). En la guerra contra Brut i Cassi va ser legat de Marc Antoni i va manar les legions del nord d'Itàlia. Quan es va acabar la guerra de Perusa (41 aC) Octavi volia les seves legions estacionades al peu dels Alps i just llavors Calè va morir i el seu fill, que era molt jove, va entregar les legions al futur emperador sense lluitar.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 562.