Quint Ogulni Gal
Quint Olguni Gal (en llatí: Quintus Olgunius L. F. Q. N. Gallus) va ser un magistrat romà del segle III aC. Formava part de la gens Ogúlnia, una família romana d'origen plebeu.
| Nom original | (la) Quintus Ogulnius Gallus  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Abans de 325 aC antiga Roma |
| Mort | p. segle IV aC Roma |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
| Cònsol romà | |
| 269 aC – 269 aC Juntament amb: Gai Fabi Píctor | |
| Dictador romà | |
| Tribú de la plebs | |
| Juntament amb: Gneu Ogulni | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República romana primerenca |
| Família | |
| Pares | valor desconegut i valor desconegut |
| Germans | Gneu Ogulni |
Va ser elegit cònsol l'any 269 aC juntament amb Gai Fabi Pictor i va dirigir la guerra contra els picentins que no es va acabar fins a l'any següent. El seu consolat va ser important perquè per primera vegada es va encunyar plata a Roma. L'any 257 aC va ser breument dictador amb el propòsit únic de dirigir les Feriae Latinae.
Va conquerir, juntament amb el seu col·lega Gai Fabi Pictor i amb força dificultat, Aufidena, una ciutat desconeguda però probablement la mateixa ciutat mencionada per Joan Zonaràs amb el nom de Caricini, ciutat principal dels Caracens.[1] Aquesta ciutat seria l'actual Castel di Sangro.