Obre el menú principal

Quint Pedi (cònsol)

Quint Pedi (en llatí Quintus Pedius) va ser besnebot de Juli Cèsar (nét de Júlia Major, la germana de Cèsar) segons Suetoni, o potser de Júlia Menor, ja que es diu que la seva mare era Àcia Prima, la major de les tres filles de Marc Aci Balb i Júlia Menor, germana de Cèsar. Les seves germanes eren Àcia Cesònia (mare d'Octavi) i Àcia Tèrcia. Investigacions modernes sospiten que podria ser el fill de Júlia Major, ja que va exercir alts càrrecs en vida de Cèsar.

Infotaula de personaQuint Pedi
Biografia
Naixement segle I aC
Mort 43 aC
Roma
  Senador romà 


  Edil romà 


  Cònsol de la República Romana 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Període República Romana
Rang militar Legat
Família
Mare Júlia Major
Modifica les dades a Wikidata

Se'l menciona durant la Guerra de les Gàl·lies l'any 57 aC com a legat del seu besoncle (o oncle) a la Gàl·lia, comandant amb Luci Aurunculeu Cotta la cavalleria de Juli Cèsar a la batalla de l'Axona, en la que va vèncer als belgues.[1] L'any 55 aC va ser candidat a edil curul junt amb Gneu Planci i altres, però no va sortir elegit. El 49 aC, en esclatar la segona guerra civil romana, es va unir a Cèsar.

Va quedar-se a Itàlia l'any 48 aC mentre Cèsar era a Grècia, exercint com a pretor, i va derrotar a Miló a la vora de Turis. El 45 aC servia com a legat de Cèsar contra els pompeians a Hispània i va participar en la campanya de Munda (Bètica) contra els fills de Pompeu. Va tornar a Roma amb Cèsar la tardor d'aquell any i va rebre els honors del triomf amb títol de procònsol.

Al testament de Cèsar (44 aC) era un dels seus hereus junt amb dos besnebots més, Gai Octavi (August) i Luci Pinari. Octavi va obtenir tres quarts del total de les possessions i cabals de Cèsar i l'altre quart se l'havien de repartir Pinari i Pedi. Pedi va cedir la seva herència a Octavi. Morts els cònsols Aule Hirti i Gai Vibi Pansa a Mutina l'abril del 43 aC, Octavi va ser elegit cònsol juntament amb Pedi. Va proposar llavors la Lex Pedia, que castigava a tots els assassins de Cèsar amb aquae et ignis interdictio. Pedi va ser deixat encarregat de la ciutat mentre Octavi va anar al nord d'Itàlia. Quan August es va unir a Lèpid i Marc Antoni, Pedi va proposar anul·lar la sentència de proscripció que s'havia llençar contra ells i el senat va haver de consentir, i no massa després es va formar el triumvirat a Bonònia.

Van arribar a Roma notícies de llistes de proscrits que van estar a punt de causar una revolta a la ciutat, ja que no se sabia qui hi havia a aquestes llistes. Pedi ho va poder evitar, i l'endemà al matí va declarar (sense saber res) que només 70 persones eren en aquesta llista i va donar garanties per als altres. La tensió viscuda li va causar un atac de cor del qual va morir a la nit (novembre del 43 aC).

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica