Obre el menú principal

Quint Pompeu Aule (en llatí Quintus Pompeius o Pompaeus A. F. L. N.) era fill d'Aule Pompeu i d'extracció humil. Formava part de la gens Pompeia.

Infotaula de personaQuint Pompeu Aule
Nom original (la) Quintus Pompeius
Biografia
Naixement segle II aC
  Senador romà 

valor desconegut – valor desconegut
  Cònsol romà 

141 aC – 141 aC
Juntament amb: Gneu Servili Cepió

  Censor romà 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Període Late Roman Republic Tradueix
Família
Fills Pompeu
Modifica les dades a Wikidata

Es va destacar segurament com orador, ja que Ciceró en parla, i l'any 141 aC va arribar a cònsol sens dubte després de seguir tot el cursus honorum. Va exercir el consolat junt amb Gneu Servili Cepió IV. La seva elecció li va costar enemistar-se amb Escipió.

Després del seu consolat va ser enviat com a procònsol a la Hispània Citerior com a successor de Quint Cecili Metel. Fabi Màxim Servilià era governador a la Hispània Ulterior. No va aconseguir cap victòria rellevant i encara va ser derrotat diverses vegades pels celtibers sense poder fer res al setge de Numància on les seves tropes, acampades a l'hivern davant els murs de la ciutat, van morir en gran nombre de fred i malalties. Per evitar les crítiques va proposar un acord de pau amb els numantins dels quals va requerir una rendició incondicional, però privadament només demanava alguns ostatges, l'entrega de captius i desertors i trenta talents de tribut, i en aquestes condicions els numantins van accedir a la pau.

Quan va arribar el successor de Pompeu, Marc Popil·li Laenes IV (139 aC) va denunciar el tractat encara que havia estat signat fins i tot per alguns oficials del seu propi exèrcit. Els numantins van apel·lar al senat i Laenes va enviar a aquest la qüestió. Descobert l'engany de Pompeu, el senat va declarar el tractat nul i la guerra es va reprendre. Pompeu no va ser acusat pels termes del tractat, però sí d'extorsió a la província, encara que finalment va ser absolt, tot i que persones molt eminents havien donat testimoni en contra seva, com ara Quint Cecili Metel Macedònic o Luci Cecili Metel Calb.

Pompeu, potser pel seu origen, gaudí del favor popular i va ser escollit censor l'any 131 aC junt amb Quint Cecili Metel Macedònic, la primera vegada que dos censors eren plebeus.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mithology. London: John Murray, 1876, p. 474.