Quint Sulpici Pretextat

Quint Sulpici Pretextat o Quint Sulpici Camerí Pretextat (Quintus Sulpicius Camerinus Pretextatus) va ser un magistrat romà del segle v aC. Formava part de la gens Sulpícia, una antiga família romana d'origen patrici. Va ser probablement fill de Servi Sulpici Camerí Cornut.

Plantilla:Infotaula personaQuint Sulpici Pretextat
Biografia
Naixementsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 431 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Tribú amb potestat consular
434 aC – 434 aC
Cònsol romà
434 aC – 434 aC
Juntament amb: Marc Manli Capitolí I
Legat
431 aC – 431 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública romana primerenca Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaSulpici Camerí Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsQuint Sulpici Llong, Marcus Sulpicius, Servi Sulpici Camerí Modifica el valor a Wikidata
ParesServi Sulpici Camerí Cornut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Va ser elegit tribú amb potestat consular l'any 434 aC segons els historiadors Quint Valeri Ànties i Quint Eli Tuberó, i tenia com a company de mandat Marc Manli Capitolí, però just aquest any els noms dels cònsols o tribuns consulars presenten diferències entre els autors com Tit Livi[1] o Diodor de Sicília.[2]

Durant aquell any 434 aC, els oscs de la ciutat de Veïs i els faliscs van demanar ajuda a l'assemblea etrusca per a fer front a l'amenaça que per a ells significava Roma, després que els romans haguessin pres la ciutat de Fidenes. El senat va nomenar llavors un dictador, però els etruscs van rebutjar les peticions dels oscs i els faliscs i no hi va haver guerra.

Va ser elegit Legat l'any 431 aC a les ordres del dictador Aule Postumi Tubert i va quedar al càrrec del campament romà quan es va iniciar la batalla del Mont Algidus.[3]

Referències

modifica
  1. Livi, Titus. Ab Urbe Condita (en llatí), p. IV, 23. 
  2. Diodor. Bibliotheca historica XII,53
  3. Titus Livi. Ab Urbe Condita IV,23-24