Ràdio Reus (EAJ-11)
Ràdio Reus, amb l'indicatiu EAJ-11 va ser una emissora de propietat privada creada l'any 1925.[1] Va ser la primera que es va instal·lar fora de la província de Barcelona i va estar associada a Ràdio Barcelona compartint informatius i altres programes. Va iniciar les emissions a Reus com emissora d'ona curta l'any 1923 i l'any 1932 com emissora d'ona mitjana. L'any 1944 es va integrar a la Cadena SER i va ser adquirida per l'empresa PRISA.
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | emissora de ràdio negoci  |
| Història | |
| Creació | 1925 |
| Fundador | Joan Díaz |
| Activitat | |
| Àmbit | Baix Camp |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Gerent/director | Joan Díaz (1932–1944) |
| Propietat de | Cadena SER |
| Lloc web | cadenaser.com… |
HistòriaModifica
Ràdio Reus va sorgir d'un grup de radioafeccionats que amb el nom Grup Ràdio formaven part del Centre de Lectura de Reus. Els principals promotors de les activitats del Grup Ràdio eren Francesc Balcells i Joan Díaz. Varen muntar una primera estació d'ona curta l'any 1924 sota l'indicatiu 7DB. En un acte celebrat al Teatre Bartrina de la ciutat es va fer la primera demostració pública amb un receptor de 1 watt. L'any 1924 Joan Diaz va demanar l'autorització de instal·lació d'una emissora d'afeccionat que es va rebre amb l'indicatiu EAR-5. L'emissora es va instal·lar al Raval de Santa Anna. L'any 1932 Díaz va demanar la llicència per emetre en ona mitjana (OM) i es va rebre l'any 1933 amb l'indicatiu EAJ-11, amb una longitud d'ona de 200 m i una potència màxima de 200 watts en amplitud modulada.
L'any 1934 emetia a migdia i al vespre per un total de 4 hores i mitja i l'any 1935 emetia durant un total de 6 hores i mitja, a migdia i al vespre.[2] Va ser la tercera emissora, cronològicament, amb llicència a Catalunya després de Ràdio Barcelona i de Ràdio Catalana.[1] El finançament de les emissores de ràdio depenia de la publicitat i les quotes que pagaven els abonats. L'emissora emetia programes generats a Ràdio Barcelona, de la qual Díaz n'era el representant a Tarragona. A Ràdio Reus es creaven programes culturals propis i programes d'interés local per la pagesia, com eren els preus dels productes de la zona.[3]
A l'inici de la Guerra Civil Espanyola 1936-1939, l'emissora va ser bombardejada i va quedar inutilitzada fins a 1939 en què les organitzacions del règim vencedor (Falange Española Tradicionalista y de las JONS) varen fer que es posessin en funcionament els equips. Es radiaven emissions pròpies programades per les noves autoritats (Sección Femenina, Hermandad de Cautivos por España, entre altres.) L'any 1940 Reus tenia 32.285 habitants.[4]A causa del constrenyiment en la programació i les dificultats en la finançament de l'emissora l'any 1944 Díaz va vendre l'emissora a la Cadena SER que era de propietat privada, actualment propietat de l'empresa PRISA.
LegislacióModifica
L'any 1923 es va establir el monopoli estatal sobre totes les telecomunicacions radioelèctriques sota el control de la Direcció General de Comunicacions dins del ministeri de Governació i l'any 1924 es va publicar a Madrid el primer reglament per emissores i per aparells receptors de particulars. L'any 1928 es publica les longituds d'ona en les que les emissores han d'emetre. L'indicatiu EAJ-11 va ser assignat l'any 1925 a Radio Vizcaya que va deixar d'emetre l'any 1928 i l'indicatiu es va assignar a Ràdio Reus l'any 1933 en ser autoritzada la concessió que va demanar Joan Díaz.
El 20% dels ingressos per publicitat els ingressa l'Estat per un decret de l'any 1933 i l'any següent el govern central traspassà els serveis de radiodifusió a la Generalitat de Catalunya.
Finalitzada la Guerra Civil Espanyola, el bàndol guanyador controlava les emissores d'ona mitjana existents a Espanya i es varen crear grups d'emissores productores de guions o "Grupos Escuela". També es va crear una "llista registre" dels únics periodistes que eren autoritzats a participar-hi professionalment. L'any 1982 es va fer la 2a transferència dels serveis de radiodifusió des de l'Estat a la Generalitat de Catalunya exceptuant nombroses atribucions que varen seguir sota el monopoli estatal: distribució de freqüències, les concessions i la seva duració, entre altres.[5]
ProfessionalsModifica
El primer director de Ràdio Reus va ser Joan Díaz el qual també era vinculat amb Ràdio Barcelona (EAJ-1). Es feien programes amb el locutor Toresky i el seu personatge Míliu de ràdio Barcelona.[6] Entre el 20 i el 40% en català.[7] Quan la SER es va fer carreg de l'emissora el nou director va ser Salvador Sedó i Llagostera qui va mantenir la vinculació de la programació de Ràdio Reus amb la ciutat. L'espai informatiu era en connexió amb la Ràdio Nacional d'Espanya, emissora pública estatal (pag 176-177) que va néixer en plana guerra civil al bàndol sublevat, i posteriorment es van incloure progressivament programes informatius locals i de proximitat com Costa Dorada, El programa de la amistad, Reus pas a pas, Valls, capitalitat de l'Alt Camp, etc. inicialment en llengua castellana. Jordi Costa va ser nomenat director l'any 1972.[8]
Entre els professionals destacats per la seva contribució trobem Josep Maria Martí i Martí, que va ser redactor en cap del 1977 al 1982 el qual posteriorment va dirigir la Cadena SER de Tarragona i Ràdio Barcelona, el periodista i professional de Televisió Andreu Buenafuente i Moreno que entrà a Ràdio Reus l'any 1983, on creà, el 1988, el primer programa propi presentat en solitari, El pot de la ràdio. L'any 1989 creà el programa El Terrat i la productora del mateix nom i el 1990 començà les col·laboracions a Ràdio Barcelona, on entrà definitivament el 1991 amb una nova edició d'El Terrat. També cal mencionar a Xavier Grasset, Carles Francino (prèviament a la cadena COPE), Neus Bonet, Tomàs Ivars i Cristina Ferrer[9] entre altres.
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 Redacció «Reus Radio Reus emprende hoy, con varios actos, la celebración del 60 aniversario de su fundación». La Vanguardia, 04-11-1985, pàg. 16.
- ↑ Faus Belau, Àngel. La radio en España (1896-1977) Una historia documental (en castellà). 1a edició. Madrid: Santillana, 2007, p. 386. ISBN 978-84-306-0650-4.
- ↑ Franquet i Calvet, Rosa. Història de la ràdio a Catalunya al segle XX (de la ràdio de galena a la ràdio digital). 1a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència. Direcció General de Radiodifusió i Televisió., 2001, p. 78. ISBN 84-393-5450-9.
- ↑ Gran geografia comarcal de Catalunya. El camp de Tarragona. Volum 7.. 1a edició. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1982, p. 200. ISBN 84-85194-13-6.
- ↑ Martí, Josep Maria. La Ràdio a Catalunya. Estructura del sistema radiodifusor català. 1a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Centre d'Investigació de la Comunicació, 1997, p. 22. ISBN 84-393-4059-1.
- ↑ Franquet i Calvet, Rosa. Història de la ràdio a Catalunya al segle XX (de la ràdio de galena a la ràdio digital). 1a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència. Direcció General de Radiodifusió i Televisió, 2001, p. 77. ISBN 84-393-5450-9.
- ↑ Franquet i Calvet, Rosa. Història de la ràdio a Catalunya al segle XX (de la ràdio de galena a la ràdio digital). 1a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència. Direcció General de Radiodifusió i Televisió, 2001, p. 218. ISBN 84-393-5450-9.
- ↑ Redacció «Fallece Jordi Costa, primer director de Catalunya Ràdio». La Vanguardia, 02-10-1985, pàg. 23.
- ↑ Sans, Sara «VIVIR EN TARRAGONA». La Vanguardia, 31-05-1998, pàg. 3.