Ràfels

municipi de Terol

Ràfels és una vila i municipi del Matarranya declarada conjunt històric artístic. Assentat sobre la cresta d'un turó rocós, a 627 metres d'altitud, entre els rius Guadalop i Tastavins, el poble de planta triangular, amb les seves fortes portes i porxos, constitueix una de les imatges més espectaculars de l'urbanisme medieval hispà.[1]

Plantilla:Infotaula geografia políticaRàfels
Ráfales, Ràfels (ca) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 50′ 16″ N, 0° 01′ 15″ E / 40.8378°N,0.0207°E / 40.8378; 0.0207
EstatEspanya

Comunitat autònomaAragó

Provínciaprovíncia de Terol

ComarcaMatarranya Modifica el valor a Wikidata
CapitalRáfales Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població150 (2023) Modifica el valor a Wikidata (4,21 hab./km²)
GentiliciRafelenc, rafelenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície35,608249 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud627 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataFernando Cavero Lopez Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal44589 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE44194 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webrafales.es Modifica el valor a Wikidata

La principal font econòmica és l'agricultura, tenint l'olivera i l'ametller com a exemples més importants. Lo poble resplendeix especialment a l'estiu, gràcies a les segones residències de tortosins, barcelonins, etc., que van a passar-hi les seves vacances.

Lo clima és mediterrani de tendència continental. Predominen los pins, matolls i d'altres espècies que es poden visitar al jardí botànic del poble.

Ràfels té una església parroquial del s. XIV, dedicada a la Mare de Déu de l'Assumpció s'alça en un extrem de la plaça Major, dissenyada en forma d'L, la qual els rafelsins anomenen de manera afectuosa, Assumpta, edifici que fou incoat Bé d'Interès Cultural l'any 1983. Mostra un disseny un xic hermètic, perquè es va aixecar amb la finalitat d'albergar-ne una altra anterior, tal com confirmen les troballes realitzades durant la consolidació del paviment amb l'aparició de centenars de tombes medievals. A la cornisa exterior sota el ràfec, hi ha nombrosos permòdols esculpits amb escultures que criden l'atenció (una granota, un Bafomet, un penis, etc.), que pregonen l'acció d'un metre d'obres que devia treballar per al Temple. Al costat meridional, hi ha una pedra exemplarment esculpida amb l'estrella d'Occitània, probablement extreta d'alguna toma d'un càtar mort a Ràfels.[1] Rafels compta amb portals del s. XVII, a més d'un castell situat a l'extrem del poble.

Ràfels és un poble que, per la seva singular ubicació, sobre un penya-segat fluvial, i la seva seguretat espacial, acompanyat per un recinte emmurallat, devia transmetre molta seguretat a algunes famílies d'occitans durant el segle xiii; els cognoms de determinades famílies actual pregonen un origen occità. Es diu que el jardí botànic que té la població, enfront del Molí de l'Hereu, és una iniciativa medieval de cultiu de plantes aromàtiques, de tradició occitana.[1]

Les festes patronals són lo primer diumenge d'agost.

La temperatura mitjana anual és de 12,6° i la precipitació anual, 450 mm.[2]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 Cossetània edicions (Catalunya càtara) de Jesús Àvila Granados, pàg. 154/55 (ISBN 978-84-9034-233-6)
  2. «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Ráfales». Arxivat de l'original el 2016-09-20. [Consulta: 16 setembre 2016].

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ràfels