Rèmol

espècie de peix
Per a altres significats, vegeu «Rèmol (desambiguació)».

El rèmol o rom (Scophthalmus rhombus) és un peix de la família dels escoftàlmids i de l'ordre dels pleuronectiformes.[1]

Infotaula d'ésser viuRèmol
Scophthalmus rhombus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198732 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePleuronectiformes
FamíliaScophthalmidae
GènereScophthalmus
EspècieScophthalmus rhombus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758

Morfologia modifica

  • Talla: màxima 75 cm, comuna entre 20 i 40 cm.
  • Cos ovalat.
  • Boca terminal, molt obliqua.
  • Dents petites a les dues mandíbules i al vòmer.
  • Septe branquial sencer, sense foramen.
  • Vora posterior del preopercle lliure.
  • Dorsal i anal acaben al començament del peduncle caudal.
  • Pectoral de la cara ocular més gran que l'altra.
  • Aletes pèlviques de bases iguales i llargues.
  • Caudal arrodonida.
  • Coloració variable per tal de camuflar-se amb el substrat que l'envolta.
  • Escates petites, cicloidees (llises) a les dues cares, i sobre els radis de les aletes dorsal i anal.
  • Color marronós o grisenc, amb nombroses taques fosques i petits punts blancs, més grans a les vores de les aletes dorsal i anal.
  • Els dos ulls sobre el costat esquerre, relativament espaiats, de diàmetre inferior a l'espai interorbitari, i molt més curt que el musell.
  • Origen de l'aleta dorsal per davant de l'ull superior, amb els primers radis ramificats i lliures en l'extrem.
  • Línia lateral amb 115-125 escates, igualment desenvolupada a les dues cares, amb una curvatura sobre la pectoral i una branca al cap ben visible.[2]

Reproducció modifica

La seua maduresa sexual arriba devers els 3 o 4 anys. Es reprodueix de febrer a març al Mediterrani. Els ous són pelàgics.[2]

Alimentació modifica

S'alimenta de petits peixos i d'invertebrats bentònics i pelàgics.[3]

Hàbitat modifica

Demersal sobre fons sorrencs de la plataforma continental, fins als 125 m, sobretot fins als 80 m. Entra de tant en tant en aigües somes.[3]

Distribució geogràfica modifica

És present al Mediterrani i a l'Atlàntic nord-oriental.[3]

Pesca modifica

La seua carn és apreciada. Pesca semiindustrial i artesanal, amb arts de platja, ròssec, tremalls i palangres de fons. Es troba regularment als mercats dels Països Catalans i es comercialitza fresc. No està regulada la seua pesca ni té talla mínima legal. És semblant al turbot (Psetta maxima Escoftálmidos), que és més apreciat.

Referències modifica

  1. The Taxonomicon (anglès)
  2. 2,0 2,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 265-266.
  3. 3,0 3,1 3,2 FishBase

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica