Römerita
La römerita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom del geòleg alemany Friedrich Adolph Römer (1809-1869).
 Römerita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Fe2+Fe3+ 2(SO₄)₄·14H₂O |
| Epònim | Friedrich Adolph Roemer |
| Localitat tipus | mina Rammelsberg, Rammelsberg, Goslar, Harz, Baixa Saxònia, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CB.75 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CB.75 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.11 |
| Dana | 29.7.2.1 |
| Heys | 25.10.20 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,463(8) Å; b = 15,309(18) Å; c = 6,341(8) Å; α = 90,5°; β = 101,09°; γ = 85,73° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Color | marró, groc, violeta-marró; groc-marró en llum transmesa |
| Fractura | irregular, desigual |
| Duresa | 3 a 3,5 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 2,174 g/cm³ (mesurada); 2,173 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,519 a 1,524 nβ = 1,571 a 1,970 nγ = 1,578 a 1,583 |
| Birefringència | δ = 0,059 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | mesurat: 45° a 51° |
| Dispersió òptica | relativament forta r> v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Röm |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La römerita és un sulfat de fórmula química Fe2+Fe3+
2(SO₄)₄·14H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 3,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la römerita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.
Formació i jaciments modifica
Es forma per l'oxidació de sulfurs de ferro, com la pirita, la marcasita i la pirrotita, i sovint es troba amb altres sulfats de ferro com la romboclasa. Va ser descoberta a les mines de Rammelsberg, a la localitat de Rammelsberg, a Goslar, Harz (Baixa Saxònia, Alemanya). Els jaciments a on s'hi pot trobar es troben repartits per tot el planeta, a excepció de l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines d'Alum de La Vilella Alta, a la comarca del Priorat.[2]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Römerita |
- ↑ «Römerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 juliol 2017].
- ↑ «https://www.mindat.org/locentry-1582570.html». Mindat. [Consulta: 1r febrer 2024].