RCR Arquitectes
RCR Arquitectes és un estudi d'arquitectura fundat l'any 1988 a Olot per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta.[1][2] La firma destaca pel seu estil essencial, que encaixa formes geomètriques amb la naturalesa o patrimoni originaris, i pels seus processos constructius artesanals.[3][4][5]
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | estudi d'arquitectura empresa organització  |
| Història | |
| Creació | 1987 |
| Activitat | |
| Obres destacables |
|
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Altres | |
Premis | |
| Lloc web | rcrarquitectes.es |
 | |
Localització geogràfica  | |
Algunes de les obres més celebrades de RCR Arquitectes són: els Espais per a l'Oci i la Cultura de Riudaura, actual centre cívic (1999), l'estadi d'atletisme Tossols d'Olot (2001), la llar d'infants Colors de Manlleu (2004), el parc de Pedra Tosca a les Preses (2005), els pavellons de les Cols (2005), els cellers Bell-lloc de Palamós (2009), l'espai públic de l'antic teatre La Lira de Ripoll (2011), el crematori de Hofheide (2013), el museu Soulages (2014) i la mediateca De Krook (2017).[1][6] A més a més, també han dut a terme tasques docents a les dues escoles d'arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya, del 2007 ençà han dut a terme tallers de formació internacionals i el 2008 van crear la Fundació RCR Bunka per apropar l'arquitectura i les arts a la societat.[7][8][9][10]
Durant aquesta àmplia trajectòria l'estudi ha estat extensament guardonat internacionalment, ha incrementat l'equip fins a 25 persones i, segons el doctor en arquitectura Joan Busquets i Grau, ha esdevingut un representant de l'arquitectura catalana contemporània.[11][12] Entre els nombrosos reconeixements rebuts en destaquen el Premi Nacional de Cultura en Arquitectura de la Generalitat (2005), el dels Officiers et Chevaliers de l'Ordre des Arts et des Lettres de la République Française (2008 i 2017), l'Honorary Fellows de l'American Institute of Architecture (2010), l'International Fellows del Royal Institute of British Architects (2012), la Medalla d'Or de l'Académie d'Architecture Française (2015) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2019).[1][13] De tots els guardons en destaca especialment el premi Pritzker, atorgat als fundadors de RCR Arquitectes l'any 2017, considerat el més prestigiós a escala mundial.[14][15][16]
Trajectòria modifica
La carrera conjunta de Rafael Aranda (Olot, 1961), Carme Pigem (Olot, 1962) i Ramon Vilalta (Vic, 1960) va començar durant els seus estudis a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès.[11] Allà, Aranda i Vilalta, que ja eren companys d'institut, es van especialitzar en urbanisme i van conèixer Pigem, que es va especialitzar en composició.[17] Tots tres arquitectes es van graduar el 1987 i van decidir iniciar la seva activitat professional l'any següent, en què van fundar RCR Arquitectes, per les inicials dels seus noms. En una decisió poc convencional van decidir treballar a Olot, en un moment en què era habitual mudar-se a grans ciutats.[2]
Inicialment es van establir com a arquitectes independents i ja des d'un bon principi van començar a participar en concursos d'arquitectura. El seu primer reconeixement arribaria el mateix any de la fundació de la firma, quan es van presentar a un concurs nacional de fars, que va rebre més de tres-centes propostes, i el van guanyar.[18][11]
Posteriorment continuarien treballant en projectes mantenint el seu estil, com al camp d'atletisme Tossols a Olot. La pista s'inscriu curosament entre la naturalesa i la topografia, encaixada al terreny de tal manera que els roures centenaris resten inscrits en el circuit dels atletes i, sense impedir-ne la visió, aquests sembla que corrin entremig dels troncs del bosc. En paraules del crític d'arquitectura Josep Maria Montaner, "es recrea l'atmosfera catàrtica i primigènia dels jocs en la planícia d'Olímpia. Com si fos un teatre grec, es revela l'origen de l'espai esportiu enmig d'un clar del bosc".[19]
L'any 2005 van ser guardonats amb el Premi Nacional d'Arquitectura i Espai Públic, concedit per la Generalitat de Catalunya, per l'edifici de l'escola bressol Colors de Manlleu. També han rebut el premi FAD pels pavellons al restaurant del mas les Cols.
El 2009 van ser finalistes al premi Mies Van der Rohe d'arquitectura per la Biblioteca de Sant Antoni, a l'Eixample de Barcelona.[20]
L'any 2017 van rebre el premi Pritzker,[21][22] amb què esdevenen el primer estudi d'arquitectura català a aconseguir-lo i el segon de tot l'estat espanyol, després de Rafael Moneo, que el va rebre l'any 1996.[23]
Obres representatives modifica
Catalunya modifica
.jpg)
.jpg)
.jpg)
- 1988-1992, hotel Albons Calm (Albons, Baix Empordà)
- 1991-2011, estadi d'atletisme, pavelló del Bany i pavelló 2x1 del parc atlètic Tossols (Olot, Garrotxa)
- 1993-1994, pavelló d'accés a la fageda d'en Jordà (Olot, Garrotxa)
- 1994-1999, Espais per a l'Oci i la Cultura, centre cívic (Riudaura, Garrotxa)
- 1995-1999, Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat de Girona (Girona)
- 1995-1999, IES Vilartagues (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)
- 1996-2000, Esfera de la Llum (port de Palamós, Baix Empordà)
- 1997-2004, parc de Pedra Tosca (les Preses, Garrotxa)
- 1998-2005, parc de l'Arbreda (Begur, Baix Empordà)
- 2001-2004, escola bressol Colors (Manlleu, Osona)
- 2001-2006, piscina coberta (Manlleu, Osona)
- 2001-2011, restaurant, pavellons i carpa al mas les Cols (Olot, Garrotxa)
- 2002-2003, bassa i exteriors a la Vila (la Vall de Bianya, Garrotxa)
- 2002-2007, biblioteca de Sant Antoni - Joan Oliver (Barcelona)
- 2003-2007, cellers Bell-lloc (Palamós, Baix Empordà)
- 2003-2010, mas del Vent (Palamós, Baix Empordà)
- 2003-2011, espai públic La Lira (Ripoll, Ripollès)
- 2004-2008, espai Barberí (Olot, Garrotxa)
- 2004-2015, Espai d'Aigua i Salut (Taradell, Osona)
- 2005-2007, espais d'ombra Lotus Blau (Santa Coloma de Farners, Selva)
- 2005-2010, escola bressol El Petit Comte (Besalú, Garrotxa)
- 2006-2011, edifici Plaça Europa 31 - Olympus Iberia (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
- 2009-2012, casa Entremurs (Olot, Garrotxa)
- 2010-2014, Escola del Sol (Font-romeu, Alta Cerdanya)
- 2014-2016, Espai Enigma (Barcelona)
Bèlgica modifica
- 2006-2013, crematori de Hofheide (Nieuwrode, Flandes)
- 2010-2017, mediateca De Krook (Gant, Regió Flamenca)
Emirats Àrabs Units modifica
- 2013-2017, complex residencial Muraba (Palm Jumeirah, Dubai)
França modifica
- 2008-2014, museu Soulages (Rodés, Occitània)
- 2009-2014, centre d'art La Cuisine (Negrapelissa, Occitània)
- 2009-2016, casa Malecaze (la Vielha de Tolosa, Occitània)
- 2010-2014, restaurant Michel Bras (Rodés, Occitània)
- 2012-2016, galeria, taller i habitatge (Bordeus, Nova Aquitània)
Premis modifica
- 2001 Seleccionats en el premi Mies van der Rohe, pel Centre Recreatiu i Cultural, en Riudaura[24]
- 2002 Premi FAD i premi FAD d'Opinió, per l'estadi d'atletisme Tossols
- 2003 Seleccionats en el premi Mies van der Rohe, per l'estadi d'atletisme Tossols[25]
- 2003 Premi FAD d'Opinió, pel restaurant Les Cols
- 2004 Premi FAD i Premi FAD d'Opinió, per la bassa i els exteriors al mas de la Vila
- 2006 Premi FAD ex aequo, pels pavellons al restaurant Les Cols
- 2009 Finalistes al premi Mies van der Rohe, per la biblioteca de Sant Antoni[26]
- 2009 Seleccionats en el premi Mies van der Rohe, pels cellers Bell-lloc[27]
- 2017 Premi Pritzker[28]
- 2018 Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya[29]
Principals publicacions modifica
- RCR - Aranda Pigem Vilalta (AA: Arquitecturas de Autor, 37)
- RCR - Aranda Pigem Vilalta (DA: Documentos de Arquitectura, 59)
- Arquitectura española (El Croquis, 70)
- FOA 96-03 + Mansilla + Tuñón 01-03 + RCR 1999-2003: Cristalizaciones (El Croquis, 115/116)
- RCR Arquitectes 2003-2007: Los atributos de la naturaleza (El Croquis, 138)
- RCR Arquitectes 2007-2012: Abstracción poética (El Croquis, 162)
- RCR Arquitectes (AV Monografías, 137)
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «RCR Arquitectes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Escales, 2019, p. 28.
- ↑ «RCR, romanticismo con rigor». AV Monographs 137. Arquitectura Viva, 2009. [Consulta: 30 juliol 2019].
- ↑ «L'estudi català RCR Arquitectes rep el Pritzker 2017». El Periódico de Catalunya. Natàlia Farré, 01-03-2017. [Consulta: 30 juliol 2019].
- ↑ Arranz, Prat i Arnau, 2017, p. 26.
- ↑ «Animals arquitectes - T1xC4 - RCR». 3Cat. [Consulta: 6 novembre 2023].
- ↑ Escales, 2019, p. 29.
- ↑ «RCR Arquitectes crea un centre de recerca "obert i transversal" a la Vall de Bianya per difondre el coneixement». ACN. CCMA, 28-11-2017. [Consulta: 30 juliol 2019].
- ↑ «Vuitena edició del Workshop Internacional d'Arquitectura i Paisatge a Olot». Diari Ara, 23-07-2015. [Consulta: 30 juliol 2019].
- ↑ «Who Are RCR Arquitectes? 9 Things to Know About the New Pritzker Prize Winners». Rory Stott. Arch Daily, 01-03-2017. [Consulta: 30 juliol 2019].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «L'arquitectura de les idees». Alfons Petit. Diari de Girona, 01-03-2017. [Consulta: 31 juliol 2019].
- ↑ «Una nova edat d'or de l'arquitectura catalana». Antoni Ribas Tur. Diari Ara, 18-03-2018. [Consulta: 30 juliol 2019].
- ↑ Escales, 2019, p. 31.
- ↑ Escales, 2019, p. 30.
- ↑ «La força universal dels olotins RCR guanya el Premi Pritzker». Antoni Ribas. Diari Ara, 01-03-2017. [Consulta: 30 juliol 2019].
- ↑ «RCR Arquitectes wins Pritzker Prize 2017». Jessica Mairs. dezeen, 01-03-2017. [Consulta: 30 juliol 2019].
- ↑ Arranz, Prat i Arnau, 2017, p. 4.
- ↑ Arranz, Prat i Arnau, 2017, p. 12.
- ↑ Domene, Maria «Paisaje RCR» (en castellà). La Vanguardia. Culturas, p. 2-5.
- ↑ «Fitxa al web del Disseny Hub Barcelona». Arxivat de l'original el 2012-11-27. [Consulta: 16 abril 2012].
- ↑ «El Premi Pritzker, ‘el Nobel d'arquitectura’, per als catalans Olot RCR». Vilaweb, 01-03-2017 [Consulta: 1r març 2017].
- ↑ Larrochelle, Jean-Jacques «Architecture : le prix Pritzker décerné au trio catalan RCR» (en francès). Le Monde, 01-03-2017. ISSN: 1950-6244.
- ↑ «L'estudi olotí RCR guanya el Premi Pritzker d'arquitectura». Ara, 01-03-2017.
- ↑ «EUMiesAward». [Consulta: 20 setembre 2017].
- ↑ «EUMiesAward». [Consulta: 20 setembre 2017].
- ↑ «EUMiesAward». [Consulta: 20 setembre 2017].
- ↑ «EUMiesAward». [Consulta: 20 setembre 2017].
- ↑ «Announcement: Rafael Aranda, Carme Pigem and Ramon Vilalta | The Pritzker Architecture Prize» (en anglès). [Consulta: 20 setembre 2017].
- ↑ «RCR Arquitectes rebrà la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, la màxima distinció honorífica del Govern». Garrotxa Digital, 05-12-2018 [Consulta: 10 gener 2019].
Bibliografia modifica
- Arranz, Félix; Prat, Jaume; Arnau, Montse. RCR arquitectes... per ells mateixos. Createspace Independent Pub, 2017, p. 124 (Col·lecció internacional scalae d'ebooks d'arquitectura + arquitectes). ISBN 978-1544098180 [Consulta: 30 juliol 2019].
- Escales, Carme «RCR Arquitectes. Univers de la creativitat compartida». Eix. Cultura industrial, tècnica i científica, 7, 2019, p. 26-31. ISSN: 2462-4470 [Consulta: 30 juliol 2019].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: RCR Arquitectes |
- Fitxa Arxivat 2012-11-27 a Wayback Machine. a la col·lecció de disseny industrial del Disseny Hub Barcelona
- Vídeo a Youtube de The New York Times: The 2017 Pritzker-Winning Architecture | The Daily 360 (anglès)
- ebook scalae RCR arquitectes a www.scalae.net Arxivat 2013-08-05 a Wayback Machine. (anglès) (castellà) (català)