Obre el menú principal

República Federal Socialista de Iugoslàvia

Esta sobirà socialista històric
(S'ha redirigit des de: RFS Iugoslàvia)

La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia. Estava formada per Sèrbia, Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Macedònia i Montenegro. Va ser governada fins a l'any 1980 per Josip Broz Tito, el qual va mantenir un distanciament amb els països del Bloc de l'Est i va criticar les intervencions soviètiques a Hongria, Txecoslovàquia i Afganistan.

Социјалистичка федеративна република Југославија
Socijalistička federativna republika Jugoslavija
Socialistična federativna republika Jugoslavija
República Federal Socialista de Iugoslàvia

Flag of Yugoslavia (1992–2003); Flag of Serbia and Montenegro (2003–2006).svg
Free Territory Trieste Flag.svg
1943 – 1992 Flag of Yugoslavia (1992–2003); Flag of Serbia and Montenegro (2003–2006).svg
Flag of Slovenia.svg
Flag of the Republic of Croatia in 1990.svg
Flag of Macedonia (1992–1995).svg
Flag of Bosnia and Herzegovina (1992–1998).svg
de}}}{{{common_name}}} de}}}República Federal Socialista de Iugoslàvia
Bandera Escut
Lema nacional: cap
Himne nacional: Hej Sloveni
Informació
Capital Belgrad
Idioma oficial serbocroat, macedònic i eslovè
Moneda Dinar iugoslau2
Període històric
Establiment 1943
Dissolució 1992
Política
Forma de govern República socialista unipartidista
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

La Iugoslàvia Democràtica Federativa va ser reconstituïda en el Consell Antifeixista d'Alliberament Nacional de Iugoslàvia (AVNOJ) reunit a Jajce entre el 29 de novembre i el 4 de desembre de 1943, mentre que les negociacions amb el govern a l'exili van continuar. El 29 de novembre del mateix any es va constituir com un estat socialista, també per l'AVNOJ a Jajce. L'any 1945 es va establir la República Democràtica Federal de Iugoslàvia (RDFI). El 31 de gener, 1946, la nova constitució va establir les 6 repúbliques constituents i el nom de l'Estat com a República Federal Popular de Iugoslàvia (RFPI). L'any 1963 adoptà el nom definitiu de República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI). El primer president va ser Ivan Ribar mentre que el Primer Ministre va ser Josip Broz Tito. L'any 1953, Tito va ser elegit com a president i posteriorment l'any 1963 va ser nomenat "President vitalici".

Iugoslàvia, a diferència d'altres països comunistes d'Europa, va triar una via independent de la Unió Soviètica, i no va ser un membre del Pacte de Varsòvia ni de l'OTAN, però a més va ser un dels creadors del Moviment de Països No Alineats l'any 1956. El més significatiu canvis en els límits de la RFSI va ocórrer l'any 1954, quan el Territori lliure de Trieste va ser dissolt pel Tractat de Trieste. La Zona B iugoslava, la qual cobria 515.5 km², va ser immediatament ocupada per l'Exèrcit Federal Iugoslau.

Després de la mort de Tito l'any 1980, i enmig d'una crisi econòmica molt important, les tensions entre les diferents nacionalitats del país van créixer, de la mateixa manera que les potències europees repensaven la importància estratègica de la zona. Així les coses i després de l'establiment del multipartidisme i l'adveniment dels partits nacionalistes al poder, dues de les seves repúbliques constituents: Eslovènia i Croàcia declaren la seva independència, a les quals seguirien Macedònia i Bòsnia i Hercegovina. Això desembocà en la Guerra dels Balcans i la posterior dissolució de la República.

La República Federal Socialista de Iugoslàvia va ser reemplaçada per la nova República Federal de Iugoslàvia integrada ja només per Sèrbia i Montenegro, que va ser dissolta el 2003, quan es va crear la nova estructura confederal estatal de Sèrbia i Montenegro, també desintegrada el 5 de juny del 2006 amb la independència de Montenegro respecte a Sèrbia.

EconomiaModifica

Econòmicament el país va ser organitzat sota les directrius del socialisme de mercat. Existia la possibilitat de crear empreses de fins a cinc treballadors que es podien dedicar a certes activitats econòmiques. La resta d'empreses eren públiques, i estaven controlades pels propis treballadors de cada empresa, qui decidien com organitzar-se i invertir, entre qui es repartien els beneficis i pèrdues. Els productes de les empreses eren posteriorment venuts en el mercat privat, la qual cosa va dur a vegades a la competició entre empreses.

Organització políticoadministrativaModifica

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica