R de l'Orada

(S'ha redirigit des de: R Doradus)

R de l'Orada (P Doradus) és un estel variable a la constel·lació austral de l'Orada, prop del límit amb la constel·lació del Reticle.[5] S'hi troba a 193 anys llum de distància del sistema solar.[6]

Infotaula objecte astronòmicR de l'Orada
Tipusestel, estrella doble òptica, estrella variable i estrella variable de període llarg Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)M8III:e[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióOrada Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud aparent (V)5,4 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi18,31 mas[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−75,78 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−69,36 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial26,1 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)4h 36m 45.5913s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-63° 55' 22.2026''[3] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Característiques modifica

R de l'Orada és una gegant vermella de tipus espectral M8IIIe.[5] Amb un diàmetre angular de 0,057 ± 0,005 segons d'arc, és l'estel —amb excepció del Sol— amb un major diàmetre aparent vist des de la Terra.[7][8] En concret, és més d'un 30% major que Betelgeuse (α Orionis), que abans ostentava el títol d'estel amb major grandària aparent. El seu radi és 370 vegades més gran que el radi solar; si estigués situat al centre del Sistema Solar, l'òrbita de Mart quedaria englobada dins del propi estel. Encara que la seva massa és similar a la del Sol, la seva lluminositat total és 6.500 ± 1.400 vegades major que la lluminositat solar. Igual que altres estels similars, R Doradus perd massa estel·lar, a raó de 2,7 × 10-7 masses solars cada any.[9]

Lluentor i variabilitat modifica

La magnitud visual d'R de l'Orada oscil·la entre +4,8 i +6,6 en un cicle de 338 dies, però és a la regió de l'infraroig on R de l'Orada és un dels estels més brillants del cel.[10] En banda J —finestra en l'infraroig proper centrada a 1,25 μm— és, amb magnitud -2,65, el segon estel més brillant després de Betelgeuse (α Orionis).[11] Si bé està catalogada com a variable semiregular de tipus SRB, s'hi troba estretament relacionada amb les variables Mira.[12]

Referències modifica

  1. «Revised MK spectral types for G, K ans M stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, abril 1980, pàg. 541–563. DOI: 10.1086/190662.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  4. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  5. 5,0 5,1 V* R Dor -- Semi-regular pulsating Star (SIMBAD)
  6. Knapp, G. R.; Pourbaix, D.; Platais, I.; Jorissen, A. «Reprocessing the Hipparcos data of evolved stars. III. Revised Hipparcos period-luminosity relationship for galactic long-period variable stars». Astronomy and Astrophysics, 403, 2003. pp. 993-1002.
  7. Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Astronomy and Astrophysics, 431, 4, 2005. pp. 773-777.
  8. The biggest star in the sky (Observatori Europeu Austral)
  9. Maercker, M.; Schöier, F. L.; Olofsson, H.; Bergman, P.; Ramstedt, S. «Circumstellar water vapour in M-type AGB stars: radiative transfer models, abundances, and predictions for HIFI». Astronomy and Astrophysics, 479, 3, 2008. pp. 779-791.
  10. R Doradus (General Catalogue of Variable Stars)
  11. «Simbad object query: Jmag<-2 & Vmag>-9». SIMBAD Astronomical Database. [Consulta: 1r setembre 2012].
  12. T. R. Bedding, A. A. Zijlstra, O. von der Luhe, J. G. Robertson, R. G. Marson, J. R. Barton, B. S. Carter «The angular diameter of R Doradus: a nearby Mira-like star». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 286, 4, 1997. pp. 957-962.