Raíces de sangre

pel·lícula de 1978 dirigida per Jesús Salvador Treviño

Raíces de sangre[1][2] és una pel·lícula mexicana escrita i dirigida per Jesús Salvador Treviño estrenada el 1978 a Mèxic i altres països.[3] Segons algunes fonts, va tenir una versió ampliada el 30 de maig de 1979,[4] però altres fonts mostren que fou exhibida als cinemes estatunidencs ja a l'agost de 1978.[5] La pel·lícula tracta de les relacions laborals i les tensions entre treballadors mexicans i xicans. Ha rebut elogis com a obra fonamental del cinema llatinoamericà.

Infotaula de pel·lículaRaíces de sangre
Fitxa
DireccióJesús Salvador Treviño Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióJesús Salvador Treviño Modifica el valor a Wikidata
MúsicaSergio Guerrero Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRosalío Solano Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJoaquín Ceballos
ProductoraCONACINE
Dades i xifres
País d'origenMèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena9 febrer 1978 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

Lloc webchuytrevino.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0073610 Filmaffinity: 481783 Letterboxd: roots-of-blood Allmovie: v40109 TCM: 480551 TMDB.org: 277736 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

La pel·lícula està ambientada a Socorro (Texas), al llarg de la frontera entre els Estats Units i Mèxic. Els treballadors xicans i mexicans interactuen entre ells i amb la direcció d’una fàbrica de confecció. Enmig de l’augment de la tensió laboral i dels intents d’organització dels treballadors, es produeix un motí mortal.[6]

Repartiment

modifica

Premis i nominacions

modifica

En la XX edició dels Premis Ariel organitzada per l'Acadèmia Mexicana d'Arts i Ciències Cinematogràfiques (AMACC) de 1978, Treviño fou nominat al premi al millor argument original i a la millor opera prima.[7]

El 1983, el professor d’Estudis Chicano/Latino, el Dr. Alejandro Morales, va revisar i analitzar la literatura de tres de les principals obres de Treviño dels anys 70, afirmant sobre Raíces de sangre que és “un antídot contra produccions de Hollywood com Boulevard Nights i Walk Proud, enfocades sobre imatges estereotípiques de bandess xicanes".[8]:127 Critica la pel·lícula assenyalant que" [El film projecta ... una visió confusa de la vida a la frontera entre els Estats Units i Mexic."[8]:128 Morales també assenyala el simbolisme de la tanca que divideix la frontera, i els chicanos i els mexicans, al final de la pel·lícula i observa que "... els delinqüents queden impunes i ni tan sols un advocat educat de Harvard canviarà les condicions d'explotació que existeixen a la frontera."[8]:133

El 1991, Raíces de sangre va ser inclòs en una antologia de les 25 pel·lícules més significatives del cinema llatinoamericà a la 36a Setmana Internacional de Cinema de Valladolid.[9]

En el seu llibre de 2014 Latino Image Makers in Hollywood, l'autor Frank Javier Garcia Berumen descriu la pel·lícula de Treviño com a fundacional dei cinema xicano.[10]

Referències

modifica
  1. «Raices de sangre (VHS tape, 2001) [WorldCat.org]», 03-04-2015. Arxivat de l'original el 2015-04-03. [Consulta: 7 juliol 2021].
  2. «Raices de sangre = Roots of blood (DVD video, 2007) [WorldCat.org]», 03-04-2015. Arxivat de l'original el 2015-04-03. [Consulta: 7 juliol 2021].
  3. 3,0 3,1 Staff «Raices de Sangre (1978) Credits details». The New York Times, 2010 [Consulta: 2 abril 2015].
  4. Staff. «Raices De Sangre (1979)». Flixster, Inc., 2015. Arxivat de l'original el 2015-04-26. [Consulta: 26 abril 2015].
  5. «The Victoria Advocate (theater advertisement)». The Victoria Advocate [Victoria, TX, US], 27-08-1978, p. 34 [Consulta: 5 abril 2015].
  6. Fountain, Clarke «Raices de Sangre (1978) Review Summary». The New York Times, 2010 [Consulta: 2 abril 2015]. «The factory workers in the border towns on the U.S./Mexico border in this movie have fallen between the cracks of the guidelines which apply to either nation concerning worker safety.»
  7. «Còpia arxivada» (en spanish). Arxivat de l'original el 2015-04-03. [Consulta: 20 març 2021].
  8. 8,0 8,1 8,2 Morales, Alejandro «Expanding The Meaning Of Chicano Cinema: Yo Soy Chicano, Raices De Sangre, Seguin». The Bilingual Review / La Revista Bilingüe. Bilingual Review Press [[[Arizona State University]], Tempe, AZ, US], 10, 2/3, May–desembre 1983, pàg. 121–137. JSTOR: 25744065. «...[T]he Chicano or non-Chicano viewer cannot totally reject the obtuse meaning but is instead attracted to it in an interrogative posture. Among other qualities this is what makes Treviño's films artistically and socially valuable. (p. 136)»
  9. The Directors Guild of America and Byron Gamarro. «Jesus Salvador Trevino 'Full Circle' (A Latino Committee Event)». Los Angeles, CA, US: Directors Guild of America, Inc., 02-11-2009. Arxivat de l'original el 2015-03-26. [Consulta: 26 març 2015]. «On Monday, November 2 [2009], the Latino Committee presented a special evening in honor of DGA National Board Member Jesús Treviño. Entitled, Jesús Salvador Treviño “Full Circle”, the event was a celebration of Treviño as a ground-breaking director and as an activist and pioneer.»
  10. Berumen, Frank Javier Garcia. Latino Image Makers in Hollywood: Performers, Filmmakers and Films Since the 1960s. Jefferson, North Carolina, US: McFarland & Co Inc, 2014. ISBN 978-07-8647-432-5. OCLC 881518442 [Consulta: 25 abril 2015]. «This book documents historical and socio-economic factors that created Latino and Latina images and stereotypes, beginning with the conquest of the American continent by Europeans followed by colonization and new nation-states in the early 1800s. These concepts were incorporated into literature of the 19th century and then into the motion picture art form in the 1890s[.]» 

Enllaços externs

modifica