Racionalisme crític

El racionalisme crític és una concepció epistemològica que diu la ciència és racional i per tant les nostres creences es sotmeten a la crítica i poden ser reemplaçades.[1] Tot i tenir antecedents, entre d'altres, en les teories de Baruch Spinoza (1632-1677),[2] es considera Karl Popper (1902-1994) com el pare de la teoria.[3]

Un concepte central en aquesta teoria és la falsabilitat. Totes les ciències –tant les de la natura com les de la societat– han d'atenir-se al mateix mètode: proposició d'hipòtesis i contrastació pels fets. Les hipòtesis que no superen la prova dels fets han de ser rebutjades com a no científiques. Per principi, qualsevol teoria es considera com provisional i pot ser corroborat o falsificat mitjançant informació i descobertes noves.[4]

Vegeu també: Filosofia de la ciència

ReferènciesModifica

  1. «Conceptes- la disputa del positivisme». Filoxarxa: Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos. [Consulta: 4 gener 2022].
  2. Pagès Jordà, Vicenç ««El problema de Rosenberg» sobre «El problema de Spinoza»». L'Avenç, 04-06-2013 [Consulta: 4 gener 2022].
  3. Baig, Antoni. Epistemologia de les ciències: Karl Popper. 1a. ed. Barcelona: Disseny Editorial de Catalunya, 1992. ISBN 84-8034-001-0. 
  4. Marquès i Martí, Andreu. Coneixement i decisió : els fonaments del racionalisme crític. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996. ISBN 84-7826-696-8.