Radio France

ràdio pública

Radio France és l'empresa de ràdio pública de França. Es tracta d'una societat nacional de la qual l'Estat és únic propietari a través de l' Agence des participations de l'État.

Infotaula d'organitzacióRadio France
Radio France logo.png
Restructuration de la Maison de Radio France, Paris, par AS.Architecture-Studio.jpg
modifica
Dades
Tipussocietat anònima, negoci, emissora de ràdio i empresa modifica
Indústriaradiodifusió modifica
Forma jurídicasocietat cotitzada en borsa modifica
Història
ReemplaçaORTF modifica
Creació1r gener 1975 modifica
Activitat
Produeixradiodifusió modifica
Membre deUnió Europea de Radiodifusió
Radios francophones publiques (en) Tradueix modifica
Governança corporativa
Seu 
PresidènciaSibyle Veil modifica
Secretari generalXavier Domino (en) Tradueix modifica
Empleats4.300 modifica
Propietat deFrança modifica
Filial

Lloc webradiofrance.fr modifica
Twitter: radiofrance Modifica els identificadors a Wikidata

Fou fundada en 1975 amb la dissolució de l'Office de Radiodiffusion Télévision Française i la unió dels seus quatre radis en un nou grup radiofònic. En l'actualitat gestiona sis cadenes nacionals (France Inter, France Info, France Culture, France Musique, FIP y Mouv'); una xarxa regional de 44 emissores locals (France Bleu), quatre orquestres i cors, un segell discogràfic i un arxiu de programes.[1] La seva seu és la Maison de la Ràdio en el XVI Districte de París.[1]

La ràdio pública internacional, Radio France Internationale, és independent de Radio France des de 1987.[2]

El servei públic audiovisual francès (compost per Radio France, France Télévisions i France Médias Monde) forma part de la Unió Europea de Radiodifusió des de la seva creació en 1950.

HistòriaModifica

 
Vista de la seu de Radio France (Maison de la Radio) des de la Torre Eiffel

França ha comptat amb diferents organitzacions de radiodifusió pública al llarg de la seva història. En els seus primers anys, els mitjans públics francesos estaven agrupats en l'empresa «Radiodiffusion Nationale» (RN, 1939-1945), després «Radiodiffusion Française» (RDF, 1945-1949), més tard «Radiodiffusion Télévision Française» (RTF, 1949-1964), posteriorment «Office de Radiodiffusion Télévision Française» (ORTF, 1964-1975).[2] El govern francès va dissoldre l'ORTF en 1975 i la va reemplaçar per societats nacionals: Radio France (ràdio); TF1, Antenne 2 i FR3 (televisió); SFP (productora), TDF (teledifusió) i INA (arxius audiovisuals).[2]

Pel que fa a la ràdio, Ràdio France es va posar en marxa el 1 de gener de 1975 per a unir en una sola empresa tot el servei radiofònic, compost per una emissora generalista (France Inter, creada en 1947), tres canals temàtics (France Culture, France Musique i FIP) i un nou servei exterior, Radio France Internationale (RFI).[2][3] La primera presidenta d'aquest grup va ser Jacqueline Baudrier.[4]

En 1980, poc abans que s'aprovessin les radiodifusores privades, Ràdio France va augmentar la seva oferta amb dos canals nacionals temàtics: Radio Bleue (tercera edat, AM) i Radio 7 (joves, FM).[3] A més va crear els seus tres primeres emissores locals en Lilla, Mayenne i Melun, amb programació de proximitat.[3] En 1982, el grup va assumir la gestió de les 29 emissores de ràdio regionals controlades per FR3, mentre que les emissores dels departaments d'Ultramar van ser traspassades a una nova empresa, RFO.[2][3]

Des de 1987, Radio France Internationale esdevingué una empresa independent de Radio France.[2] Aquest mateix any, el grup va tancar Radio 7 i va establir en el seu lloc l'emissora d'informació contínua France Info, amb butlletins cada mitja hora i continguts de servei públic.[3][5] L'emissora juvenil no es reprendria fins a 1997 amb la posada en marxa de Le Mouv'.[6]

El 4 de setembre de 2000 es va crear la cadena de ràdios regionals France Bleu, que unificava les diferents emissores locals en fusionar-les amb Ràdio Bleue.[3] A partir d'aquest moviment va haver-hi una reordenació de freqüències, per la qual France Info es va quedar totes les emissores en AM i Le Mouv' va poder augmentar la seva cobertura en FM.[3]

Radio France va iniciar la transmissió digital d'àudio i la pujada de tots els seus programes recents en podcast a partir de 2006.[3]

En 2015, Radio France va entrar en dèficit per primera vegada en la seva història perquè va haver d'assumir el cost de reformar la seva seu social, la Maison de la Radio.[7] Després que es filtressin plans relatius a un expedient de regulació d'ocupació que afectaria 350 treballadors, els sindicats van convocar una vaga que va durar 28 dies per a denunciar l'«escanyament pressupostari» i reclamar una menor dependència estatal en l'assignació de fons.[7][8] Finalment, la direcció va presentar un pla alternatiu per a eliminar 270 ocupacions a través de baixes incentivades.[9]

ServeisModifica

Ràdio France gestiona una xarxa de sis emissores nacionals, una xarxa de 44 emissores regionals dins de la França metropolitana i una base de programes per a emissores independents.

Ràdio France és propietària del 15% d'Arte France, posseeix un segell discogràfic (Ocora Ràdio France) i s'encarrega de mantenir el Museu de Radio France, situat dins de la seva seu.

Orquestres i corsModifica

Junt amb les emissores de ràdio, la filial «Les Concerts de Radio France» s'encarrega del manteniment de les orquestres i cors de l'antiga Radiodiffusion Télévision Française.

La seu de les orquestres és l'Auditori de la Maison de la Radio de París, inaugurat en 2014 i amb capacitat per a 1.461 espectadors.[14] En el mismo lugar se encuentra el «Studio 104» con 852 localidades.

A més, Les Concerts de Radio France organitza dos festivals de música: Présences (música acadèmica contemporània) i Présences électronique (música electrònica i acústica).

OrganitzacióModifica

Seu i objectiusModifica

Radio France és una societat anònima sotmesa a la legislació francesa, les accions de la qual estan controlades al 100% per l'estat a través de l' Agence des participations de l'État. La seu de tots els actius (emissores i orquestres) està centralitzada en la Maison de la Ràdio, un edifici dissenyat per Henry Bernard que està situat en l'avinguda del President Kennedy del XVI Districte de París.

Com a membre del servei públic audiovisual francès (juntament amb France Télévisions), la radiodifusora té obligacions de servei públic i ha de representar a tots els francesos. Per a això es regula la seva activitat a través de lleis i contractes d'objectius, amb especial atenció al pluralisme i la diversitat.[15] L'àmbit d'emissió de Radio France està limitat a la França metropolitana, perquè la ràdio als departaments d'ultramar correspon a Réseau Outre-Mer, integrada a France Télévisions.

En 2015, la plantilla de Radio France estava formada per 4.658 empleats.[16]

OrganismesModifica

El principal organisme dins de Radio France és el Consell d'Administració, compost per un president (que farà les vegades de director general) i 12 membres amb mandats limitats a cinc anys. El director general és la màxima autoritat administrativa, designat pel Consell Superior Audiovisual (CSA). La resta de membres són triats de la següent forma: 4 personalitats independents pel CSA, 4 de l'estat, 2 del parlament i 2 dels treballadors de l'empresa, als quals ha de sumar-se un representant de la missió de control. L'actual director per al període 2014-2019 és Mathieu Gallet.[17]

Por debajo de la dirección general hay tres organismos: el Comité Ejecutivo (funciones ejecutivas), el Comité Editorial (dirección de emisoras) y el Comité Operacional (otros departamentos). El director general se encarga de nombrar a los directores de las emisoras y de los distintos departamentos que conforman el organigrama.

EPer sota de la direcció general hi ha tres organismes: el Comitè Executiu (funcions executives), el Comitè Editorial (direcció d'emissores) i el Comitè Operacional (altres departaments). El director general s'encarrega de nomenar als directors de les emissores i dels diferents departaments que conformen l'organigrama.

En 2013, Radio France i l'Institut de França es van unir per a crear la Fondation musique et radio.[18]

FinanciacióModifica

Radio France segueix un sistema de finançament mixt a través d'impostos directes, publicitat i venda de continguts.[19]

La seva principal font d'ingressos és un impost anual, la contribution à l'audiovisuel public, de la que Radio France pren el 18% del recaptat perquè la majoria para a France Télévisions.[19] Hauran de pagar-lo totes aquelles llars que tinguin almenys un televisor o qualsevol dispositiu (excepte computadores) que pugui oferir programes de televisió, independentment de l'ús que li donin.[20] La quantia es revisa cada any: els habitants de la França metropolitana van pagar 137 euros en 2015, mentre que en els departaments d'ultramar van pagar 87 euros.[20] El pagament és obligatori, i es fa front al mateix temps i en les mateixes condicions que el de l'impost sobre l'habitatge.[20]

Pel que fa a ingressos comercials, només quatre emissores poden emetre publicitat (France Inter, France Info, France Bleu i Mouv') i aquesta no ha de superar sota cap concepte els 15 minuts per dia..[19][21]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Repères - Radio France». [Consulta: 27 febrer 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Chronologie de la politique de l'audiovisuel» (en francès), 01-10-2010. [Consulta: 23 febrer 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «La Société Nationale de Radiodiffusion - Radio France» (en francès). [Consulta: 26 febrer 2016].
  4. «Mort de Jacqueline Baudrier, ancien PDG de Radio-France», 03-04-2009. [Consulta: 26 febrer 2016].
  5. Pellissier, Pauline «25 ans après la création de France Info, le flux de l'information continue ne cesse de grossir» (en fr). , 01-06-2012 [Consulta: 26 febrer 2016].
  6. «Le Mouv',la fréquence jeunes de Radio France, basé à Toulouse» (en francès), 02-04-1998. [Consulta: 26 febrer 2016].
  7. 7,0 7,1 «Huelga de 24 horas en Radio France para protestar por "el estrangulamiento presupuestario"». [Consulta: 26 febrer 2016].
  8. «Larga huelga en radio francesa muestra los retos de reformas», 15-04-2015. [Consulta: 26 febrer 2016].
  9. Delcambre, Alexis «La direction de Radio France renonce à son plan de 350 départs volontaires» (en fr). , 09-09-2015 [Consulta: 26 febrer 2016].
  10. «Orchestre National de France» (en francès). [Consulta: 26 febrer 2016].
  11. «L'Orchestre Philharmonique de Radio France» (en francès). [Consulta: 26 febrer 2016].
  12. «Chœur de Radio France» (en francès). [Consulta: 26 febrer 2016].
  13. «Maîtrise de Radio France» (en francès). [Consulta: 26 febrer 2016].
  14. «L'ouverture de la Maison de la radio» (en francès), 06-11-2014. [Consulta: 26 febrer 2016].
  15. «Les Missions de Radio France» (en francès). [Consulta: 27 febrer 2016].
  16. «Ressources humaines à Radio France». [Consulta: 27 febrer 2016].
  17. Delcambre, Alexis «Radio France : le CSA choisit Mathieu Gallet» (en fr). , 27-02-2014 [Consulta: 27 febrer 2016].
  18. «Fondation musique et radio» (en francès). [Consulta: 27 febrer 2016].
  19. 19,0 19,1 19,2 «À quoi sert la contribution à l'audiovisuel public ?» (en francès), 07-04-2015. Arxivat de l'original el 27 de enero de 2016. [Consulta: 27 febrer 2016].
  20. 20,0 20,1 20,2 «Contribution à l'audiovisuel public (redevance télé) | service-public.fr». [Consulta: 25 febrer 2016].
  21. «« Bienvenue dans notre espace » : Radio France Publicité se dote d’une nouvelle signature et d’une nouvelle charte de communication» (en francès), 10 diciembre 2009. [Consulta: 27 febrer 2016].

Enllaços externsModifica