Rafael Bergamín Gutiérrez

arquitecte espanyol
(S'ha redirigit des de: Rafael Bergamín)

Rafael Bergamín Gutiérrez (Màlaga, 1891 - † 1970) arquitecte espanyol.[1] Les seves activitats professionals l'apropen a l'anomenat racionalisme madrileny, del que en fou un del majors exponents la Casa del Marquès de Villora (ubicada a Carrer de Serrano núm. 130).[2] També fou autor d'algunes colònies de cases barates com El Viso i el Parc-Residencia.[3]

Infotaula de personaRafael Bergamín Gutiérrez
Biografia
Naixement1891 modifica
Màlaga (Andalusia) modifica
Mort1970 modifica (78/79 anys)
Madrid modifica
Activitat
OcupacióArquitecte modifica
Família
PareFrancisco Bergamín García modifica
GermansJosé Bergamín Gutiérrez modifica
Residència Fundació el Amo (col·laboració amb Luis Blanco Soler)

BiografiaModifica

Va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Madrid en 1918. Un dels primers a introduir a Espanya el racionalisme. Se'l considera component de la Generació del 25. Era germà del poeta i assagista José Bergamín. És un tertulià habitual de la "Sagrada Cripta del Pombo" creada per Ramón Gómez de la Serna al Cafè Pombo. Realitza una intensa col·laboració amb l'arquitecte Luis Blanco Soler (company de la mateixa promoció) a la Ciutat Universitària dissenyant la desapareguda "Fundació del Amo" (1928-1930) durant la batalla de la Ciutat Universitària. En aquest període dissenya igualment la Casa del Marquès de Víllora (1928-1929). En el període 1931-1932 dissenya i construeix la Colònia Parque-Residencia en una àrea propera a la Passeig de la Castellana en un lloc en promoció amb Gregorio Iturbe i Javier Gómez de la Serna (germà de Ramón Gómez de la Serna). Decideix construir, com a continuació, la Colònia El Aspecto (1933-1936). La Guerra Civil l'atrapa en Madrid. Per les seves idees polítiques favorables de suport a la Segona República, en 1937 decideix exiliar-se juntament amb el seu germà a Veneçuela, vivint a Caracas.[4]

ObresModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rafael Bergamín Gutiérrez
  1. Castillo Cáceres, Fernando. La Librería. Madrid y el Arte Nuevo (1925-1936) Vanguardia y Arquitectura. Damián Flores Llanos (il·lustracions). Primera, 2011, p. 132-134. ISBN 978-84-9873-163-7. 
  2. Rafael Bergamín, (1928), Casa del Marqués de Villora en Madrid, Arquitectura: órgano de la Sociedad Central de Arquitectos, ISSN 0211-3384, Nº. 113, 1928, págs. 282-288
  3. Paloma Barreiro Pereira, (1992), Casas baratas: la vivienda social en Madrid, 1900-1939, Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid, Madrid, ISBN 84-7740-052-0, pág. 75
  4. Salomó Marquès Sureda y Juan José Martín Frechilla, (2002), La labor educativa de los exiliados españoles en Venezuela, Fondo Editorial de Humanidades y Educación Universidad Central de Venezuela, Caracas