Rafael Izquierdo y Gutiérrez

Rafael Izquierdo
	;
Nom original	(es) Rafael de Izquierdo y Gutiérrez
Biografia
Naixement	24 setembre 1820 ; Santander (Cantàbria)
Mort	9 novembre 1883 (63 anys); Madrid
Capità general de Catalunya
	19 gener 1874 – 13 març 1874 ; ← Arsenio Martínez-Campos Antón – Francisco Serrano Bedoya →
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
	8 març 1873 – 22 abril 1873 ; ← Alejandro García Pujol
Governador de Filipines
	4 abril 1871 – 8 gener 1873 ; ← Carlos María de la Torre y Navacerrada – Manuel Mac Crohon →
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
	17 febrer 1869 – 19 maig 1871 ; Circumscripció electoral: Antequera
Governador de Puerto Rico
	1r març 1862 – abril 1862 ; ← Rafael Echagüe y Bermingham – Félix María de Messina Iglesias →
Dades personals
Nacionalitat	Espanyola
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, militar
Carrera militar
Rang militar	general
	Premis (1867) Gran Creu de l'Orde de Carles III; Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild; Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica; Reial i Militar Orde de Sant Ferran; Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu vermell ;

Rafael Izquierdo Gutiérrez (Santander, 24 de setembre de 1820 - Madrid, 1882) fou un militar i polític espanyol, diputat a les Corts espanyoles durant el Sexenni Democràtic.

Biografia modifica

Va començar la seva carrera militar ingressant com cadet en el regiment d'infanteria de Girona, amb el qual va participar en la primera guerra carlista a Navarra, aconseguint el grau de capità per mèrits de guerra als 17 anys. Va prendre part també en la segona guerra carlista, acabant-la amb l'ocupació de tinent coronel. Va participar en la guerra d'Àfrica, al final de la qual era general de brigada.^[1] Va ser governador militar de Lugo en 1861^[2] i governador de Puerto Rico entre 1862 i 1863.

Destinat com a segon en el comandament de la capitania general d'Andalusia, va donar suport a la revolució de 1868.^[3] A les eleccions generals espanyoles de 1869 fou elegit diputat per Antequera. Entre 1871 i 1873 fou governador i capità general de les Illes Filipines, on es va fer tristament famós per la repressió a la que va sotmetre als autonomistes filipins. En una elecció parcial al districte de la Vila Joiosa fou elegit diputat a les eleccions generals espanyoles d'agost de 1872 per a substituir Alejandro García Pujol.^[4] En 1874 fou nomenat Capità General de Catalunya. A les eleccions generals espanyoles de 1881 es va tornar a presentar per la mateixa circumscripció, però no fou escollit.