Rafael María de Labra y Cadrana

Rafael María de Labra y Cadrana (l'Havana, 7 de setembre de 1840Madrid, 16 d'abril de 1918) va ser un ideòleg i polític espanyol, liberal i republicà, actiu antiesclavista i escriptor prolífic.

Infotaula de personaRafael María de Labra y Cadrana
Rafael M. de Labra.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 setembre 1840 Modifica el valor a Wikidata
l'Havana (Cuba) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 abril 1918 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Coat of Arms of Spain (1871-1873) Pillars of Hercules Variant.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
8 de maig de 1871 – 24 de gener de 1872
CircumscripcióOviedo

27 de maig de 1872 – 8 de gener de 1874
CircumscripcióSabana Grande (Puerto Rico)
Escudo de España 1874-1931.svg  Diputat al Congrés dels Diputats
20 de maig de 1879 – 16 de març de 1899
Circumscripciól'Havana,Sabana Grande (Puerto Rico), Santa Clara i Guanabacoa
Dades personals
FormacióUniversitat Central de Madrid
Activitat
OcupacióPolític i escriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de

BiografiaModifica

Fill d'una parella de pagesos asturians: Rafaela (natural de Gijón, filla del subintendent de Cuba, Ignacio González Cadrana) i de Ramón María de Labra (nascut a Cangues d'Onís en 1788).

 
Retrat de Labra publicat el 8 d'abril de 1881 a La Ilustración Española y Americana

Sent encara nen es va traslladar amb la seva família a Espanya, va viure primer a Cadis i des que va tenir deu anys en Madrid, i va estudiar les carreres de Filosofia i Lletres i de Dret a la seva universitat, graduant-se d'advocat en 1860. Un any abans va rebre de mans de Salustiano de Olózaga Almandoz un premi a l'eloqüència en l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. El 15 de novembre de 1857 ingrés com a Membre a l'Ateneo de Madrid (amb el número 1769, presentat per Enrique Lemming, Fernando Cos-Gayón y Pons i Gabino María Armeiza), on molt aviat es va donar a conèixer gràcies a les seves facultats com a orador. Es va iniciar en el periodisme a El Contemporáneo i a La Discusión. En la Revista Hispanoamericana (1864-1867) aviat va proposar l'autonomia de Cuba. Va ser gran activista de la Societat Abolicionista Espanyola fundada en 1865, i fou president del Comitè executiu des de 1868 a 1876 en què va ocupar la Presidència de la Societat,[1] que es va dissoldre en 1888, un cop erradicada l'esclavitud de les nacions hispàniques. El seu antiesclavisme li va comerciejar grans enemistats a Cuba, assegurant Miguel Moya (Oradores políticos) que un periòdic integrista cubà va obrir un subscripció per premiar a qui aconseguís aniquilar-lo: «Per treure-li els ulls, 100. Per trencar-li el cor d'una punyalada, 500. Per arrossegar-lo, 1.000 pesos.». A les eleccions generals espanyoles de 1871 va ser elegit diputat en Corts per L'Infiestu, Astúries, sense pertànyer a cap partit polític. Va aconseguir que el Congrés dels Diputats aprovés la Llei d'abolició de l'esclavitud.

Va ser un dels fundadors de la Institución Libre de Enseñanza en 1876, de la qual en ser rector d 1881 a 1882 i de 1885 a 1918.

ReferènciesModifica

  1. Puerto Rico: Figuras, apuntes históricos, símbolos nacionales, pg. 131.

BibliografiaModifica

Bibliografia addicionalModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rafael María de Labra y Cadrana


Premis i fites
Precedit per:
Segismundo Moret y Prendergast
Acadèmic de la
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 25

1910-1918
Succeït per:
Adolfo Pons y Umbert